Ahir vaig parlar amb una persona que, per accident, ha esborrat per sempre les 17000 fotografies que tenia en el seu mòbil: tots els records de la seva vida conscient. No és un ancià sense destreses digitals, no. És un jove que estudia Comunicació Audiovisual. Recordo també el cas d’una parella que va perdre les fotos i vídeos del viatge de nuvis perquè els va petar el disc dur (no faré ara la broma que això va ser un alleujament per a les amistats). Tots deveu conèixer casos similars. Les escoles no som alienes a aquest perill: ens podem quedar sense arxiu històric de fotografies.

Vull abordar doncs aquest tema, sobre el qual encara no us puc oferir una solució definitiva, però sí que puc almenys alertar-vos. M’agradaria que algú de vosaltres ens aportés el remei, perquè el perill és aquí per a tots.

Un bon dia, amb motiu d’un aniversari assenyalat del centre o per la vostra jubilació, voldreu trobar bones fotos  de tots aquests anys i potser no sereu capaços de fer-ho. Justament, en l’era digital i de la imatge, quan semblava que tot seria més fàcil, se’ns pot tornar impossible!

O potser ja us està passant ara. Imagineu que voleu fer un recull de fotos del curs 2011-2012 o del pas per l’escola de la promoció que tot just marxa. Les aconseguireu fàcilment o haureu de començar a demanar a la gent, un a un, a veure què en tenen? Perquè és habitual avui haver de comptar amb fotos –de qualitat molt diversa– fetes no amb càmeres, sinó amb molts mòbils personals. Després, algú us enviarà un munt de fotografies molt semblants entre elles (cinc-centes fotos del dia de la graduació) i haureu de passar hores per triar-ne les millors. Ara mateix totes les escoles pugeu al cap de l’any centenars de fotos a Instagram, però més tard no sabeu on trobar-les, perquè no les arxiveu.

I quan les fotos que necessiteu són, en canvi, de 1995? Haureu de veure-us-les amb un seguit de negatius o diapositives (si sou molt joves, potser us hauré d’explicar què són) i molt probablement no tindreu instruments per aprofitar-les.

Per això, el primer que hauríem de fer és pensar com organitzem el nostre arxiu fotogràfic.

Per posar-hi ordre, haurem de distingir netament dos grups de fotografies: d’una banda, les tradicionals de cel·luloide i, de l’altra, les digitals. Les primeres ja corresponen al passat i les farem servir en situacions molt concretes. Les segones, les teòricament més fàcils d’arxivar, manipular, duplicar, exportar, transferir, són curiosament les que corren més risc de ser perdudes.

Què fem amb les velles fotografies de paper o les diapositives?

  • Són el millor testimoni de la nostra història passada: fotografies del segle XX, a tot estirar de primers anys del XXI. Val la pena no perdre-les! Són la nostra història.
  • Arxiveu diapositives i negatius i impressions de paper, amb el màxim d’ordre i informació que pugueu donar-hi (data, lloc, esdeveniment, persones que hi surten…).
  • La gent més gran, amb anys a l’escola o ja jubilada pot fruir arxivant-les, anotant els noms dels presents. Paga la pena no endarrerir-ho. Perquè si aquest esforç no es fa ben aviat, ja no es podrà fer mai.
  • Només utilitzarem ordinàriament aquestes fotos amb motiu d’un aniversari rodó de l’escola o quan es produeixi una jubilació, una defunció… Són moments molt emotius, en els quals agrairem trobar fàcilment les fotografies dins de l’arxiu.
  • Succeeix de vegades que el treball pacient d’arxiu fet durant molts d’anys es destrossa amb motiu d’un d’aquests esdeveniments, per la mandra de tornar després les coses a lloc. És la mateixa història la que estarem posant en joc. Per això, us aconsello que hi hagi una sola persona responsable de l’arxiu de les fotografies, una persona que tingui mentalitat d’arxiver i una dosi oportuna de mal geni
  • És molt convenient que digitalitzeu aquestes fotografies. El negatiu i la diapositiva tenen una durada limitada (amb els anys es deterioraran inexorablement); les fotos digitals, no. La digitalització té un cost econòmic elevat, si no comptem amb els instruments per fer-ho nosaltres mateixos. Però no fer-ho, tindrà un cost més alt per a la història. Important: Un cop digitalitzades, no feu com aquell que va destruir els originals, en una època en què les fotos digitals a penes tenien 1000 píxels. Potser d’aquí a uns anys apareixerà una tecnologia que permetrà obtenir-ne còpies de més qualitat.
  • Encara que ja hem dit que acabaran deteriorant-se, hem de mantenir ben conservats, perquè durin més: en bones condicions de temperatura, evitant sobretot la calor i la llum i aïllant de la pols els negatius i les diapositives.

Parlem a continuació del present de les fotografies digitals:

  • Eviteu la infoxicació (o sigui, la intoxicació per excés d’informació). Com que ara podem fer tantes fotos com vulguem, acabem tenint centenars o fins i tot milers de molt semblants, que no aporten res. Per això, us aconsello que –sempre!– després d’una sessió fotogràfica (una festa, un dia de sortida cultural o el que sigui) elimineu  la majoria de fotos sense contemplacions i us quedeu només, per exemple, les 10 o 20 millors de cada esdeveniment. D’aquesta manera facilitareu la labor a qui en el futur hagi de cercar una foto. Només una petita part de les que ara considereu molt bones fotos, ho seran també en el futur. És absurd conservar, per exemple, 500 fotografies de la castanyada de 2021.
  • Amb quin nom les guardem? Les fotos tenen habitualment noms automàtics que generen les càmeres, del tipus DSC_00322.jpg. Una bona opció d’ordenació pot ser escriure data_nomdeltema_numero.jpg. Per exemple, 140621_fidecurs_15.jpg és la foto quinze de l’acte de fi de curs al dia 21 de juny de 2014 o 211219_nadal_24.jpg és la foto 24 de la festa de Nadal de l’any 2021.  La data s’organitza de la manera següent: darrers dos dígits de l’any, dos dígits del mes i dos dígits del dia. 220109 serà el 9 de gener del 22. Així, totes les fotografies ens quedaran ordenades automàticament seguint la cronologia. En segon lloc, sabrem quin tema és, sense necessitat d’obrir-la i finalment, el número de fotografia d’aquell tema. No cal canviar el nom manualment, una a una. Tant els Macs com els PC permeten fer-ho de cop amb tota una selecció (busqueu l’opció al botó dret). Si no us en sortiu, en trobareu fàcilment l’explicació a Internet.
  • On les arxivem? Els CD i DVD ja són història. Però també ho comencen a ser els discs durs externs. A més, cal comptar que un disc es pot deteriorar i sense avisos previs podem perdre de cop teres i teres de fotos. Ara mateix, el més segur és arxivar-los en línia (iCloud, Microsoft OneDrive, Dropbox, Amazon Cloud Drive, etc.). Deixo de banda normatives legals. Parlo des de l’experiència. Comproveu, abans de triar un determinat espai d’emmagatzematge , que les fotos no perdin automàticament resolució i, per tant, qualitat. Per gestionar aquest espai amb facilitat, totes les persones que fan les fotografies de l’escola, han de tenir el mitjà de penjar-les-hi, assegurant que no puguin esborrar-ne sense voler. A mi em donaria una garantia més alta, per evitar qualsevol mena de risc, fer cada cert temps una còpia de seguretat de les fotos en un segon núvol.
  • I com organitzarem l’arxiu? Cada centre ho farà com li convingui. En qualsevol cas, cal pensar molt bé el sistema com s’arxivaran abans de començar. Un error al principi pot significar molta feina després. Sembla que el més simple –ja que som escoles– és organitzar les carpetes per cursos escolars i, a cada curs, crear una carpeta per a cada esdeveniment. Dins de la carpeta es pot afegir també un document de text amb la referència de cada foto i les persones que hi surten. Convé saber que avui hi ha aplicacions, com Adobe Bridge que efectuen una indexació molt completa de les fotografies i permeten localitzar-les immediatament pels llocs, les persones, les dates, etc. si s’han anotat prèviament, és clar.
  • Sobretot els originals. Conserveu separadament els originals d’aquelles fotografies que hagin estat modificades, reduïdes o canviades a un altre format, perquè s’hagin fet servir per a revistes, web, etc. Aquestes segones només les conservarem quan la seva existència aporta valor (per exemple, perquè se n’han millorat els colors o s’ha esborrat una guixada a una paret). Us aconsello que s’hi indiqui també en el nom que ho recordi. 211219_nadal_14-modif.jpg.
  • En quin format les guardem? Pot ser que alguns tecnicismes us resultin estranys: Row, Jpeg, Tiff, Gif, Png, RGB, CMYK, DPI, etc. Podeu consultar un post escrit fa anys. D’una banda, assegureu, consultant a un expert, que el format amb què es prenen les fotografies sigui l’adequat. No rebaixeu mai la mida de les fotos perquè en càpiguen més: el que en pantalla us sembla una mida prou gran, després pot resultar massa petita, en el moment d’imprimir.

Aquestes són les coses que se m’han acudit a mi. Voleu proposar-nos alguna manera millor de fer-ho? Podeu escriure-ho a sota mateix. Us ho agrairem tots.

La història fotogràfica de l’escola és la història de moltes persones que se l’estimen. Hem de donar-hi la importància que es mereix. El futur ens ho agrairà.