Des que es van imposar les càmeres fotogràfiques digitals i l’autoedició, l’usuari ha de tenir uns coneixements bàsics de fotografia digital que abans deixava als professionals del disseny i de la impressió. Algunes de les sigles que s’utilitzen, d’altra banda, semblen pensades per fer-ho gairebé impossible, però en realitat no és tan complicat. Vegem què és imprescindible per no equivocar-se. Un error de vegades pot costar molt car.

El píxel, mesura de totes las fotos

Les fotografies digitals estan constituïdes per píxels. Un píxel només és un quadrat d’un color determinat. Com a la pintura puntillista, tots els píxels –cadascú del seu color i situats al costat dels altres– constitueixen una imatge. La mida real d’una fotografia no serà cap altra que el nombre de píxels que tingui horitzontalment i verticalment, per exemple, 800×450 píxels. El nombre de píxels que té el sabrem buscant-lo en la informació de la foto. Si la foto té 200×200 píxels, és quatre vegades més petita que una de 400×400, perquè té una quarta part de píxels. Això és com calcular les àrees del sòl urbanitzable… Lògicament, com més píxels tingui una fotografia més espai de memòria ocuparà.

El valor en píxels és objectiu i no es pot ampliar. Per més que s’estiri una fotografia al document, o que se li augmenti artificialment el nombre de píxels, no millorarà la mida real de la foto. [Certament, els experts, augmentant el nombre de píxels i utilitzant la màscara denfocament poden aconseguir-ho, però només en una proporció petita]. Ordinàriament cal comptar amb aquest criteri: el nombre de píxels de les fotos el podem reduir, però mai no augmentar.

La resolució de les fotos

I quina mida té un píxel? Doncs depèn de la densitat de píxels que hi hagi a cada suport. En un mòbil amb pantalla retina, els píxels són tan petits que no els podem veure. En canvi, si ens situem a prop d´una pantalla gegant d’un esdeveniment al carrer, reconeixerem sense esforç cada led, cada píxel. Crec que l’exemple és il·lustratiu. La densitat d’una fotografia ve determinada pel nombre de píxels que hi caben en una polzada. Una polzada són 2,56 cm. En una pantalla senzilla d’ordinador, per exemple, només hi caben 72 píxels a cada polzada. Això s’expressa dient: 72ppi, de l’anglès Pixels Per Inch, punts per polzada. En un full imprès a casa ens hi caben 150 píxels per polzada (150ppi). Una foto d’una revista té 300dpi. Ordinàriament, ja no caldrà donar més densitat a les fotografies, perquè no seria perceptible.

Això de la densitat de les fotos té la seva importància. Tenim, per exemple, una foto obtinguda amb càmera digital, anomenada IMG_2546.jpg, que mesura, per exemple, 4200×2800 píxels i està a 300ppi i que pesa 2,9Mb. Vull col·locar aquesta fotografia en un powerpoint. Per més que redueixi la mida a powerpoint, seguirà pesant 2,9Mb. Quant pesarà tot el powerpoint si he de fer 23 fotos com aquesta! Però és que a més no millorarà la qualitat de la imatge, perquè una pantalla de projector no sol tenir una millor resolució de 1024×768 píxels i una densitat de 72ppi. Si volem evitar tant de pes, haurem d’utilitzar una eina de retallada per desar una còpia reduïda de la nostra foto.

Com es canvia la resolució d’una foto?

Apunto en primer lloc com es fa amb Photoshop, el programa de tractament d’imatges per a excel·lència i potser el més car. Després afegeixo una solució en línia gratuïta.

A. Per preparar una foto per a pantalla, per imprimir o per a la impremta, sense canviar la seva mida, seguirem els passos següents, a Photoshop:

  1. Amb la fotografia oberta anem al menú Imatge / Mida de la imatge
  2. Desseleccionar “remostrejar la imatge”. Així no ens permetrà canviar el nombre de píxels, de manera que la foto seguirà tenint la mateixa mida.
  3. Escrivim a “Resolució” 72 dpi, si la foto és per a web, powerpoint o pantalla en general, 150dpi si és per imprimir i 300dpi si haurà d’anar a impremta.
  4. Automàticament, la mesura en polzades de la fotografia canviarà, però en canvi es mantindrà exactament el mateix nombre de píxels.

B. Per reduir la mida duna foto a la necessària. Per exemple, 1024 píxels d’amplada.

  1. Amb la fotografia oberta anem al menú Imatge / Mida de la imatge
  2. Aquesta vegada no deseleccionar “remostrejar la imatge”. Així canviarem el nombre de píxels, per reduir-los als necessaris.
  3. Escrivim a “Resolució” 72 dpi, si la foto és per a web, powerpoint o pantalla en general, 150dpi si és per imprimir i 300dpi si haurà d’anar a impremta i després escrivim el nombre de píxels que necessitem. Per exemple, amplada 1024px, quan la foto és per projectar-la amb powerpoint.
  4. Automàticament, la mida en centímetres de la fotografia canviarà. Avís: Un cop guardats els canvis, ja no podrem ampliar aquesta fotografia, perquè haurem perdut els píxels que teníem.
  5. En cas que no compti amb Photoshop, tots aquests passos es poden fer també a través del web www.pixlr.com, que permet treballar la fotografia amb funcionalitats bàsiques del Photoshop.

Els colors

Al món hi ha més colors dels que l’ull humà pot percebre. Ho sabem a través de les dades informàtiques que recull cada fotografia. El format Raw manté la informació de la foto tal com s’ha fet, tot respectant la diversitat de colors. A l’hora de reduir aquests colors perquè siguin ben percebuts en pantalla o paper, s’utilitzen diversos modes de color. Ens interessen bàsicament tres:

  • CMYK. Correspon als paràmetres d’impressió de quatre tintes (cian, magenta, groc i negre). Per tant, les fotografies que s’han d’imprimir, les hem de desar amb mode CMYK [menú Imatge / Mode / color CMYK]
  • PANTONE. És un valor numèric de barreges directes de tinta. Té l’avantatge que es poden obtenir més colors que a CMYK. Es poden fer servir en fotografies amb duotò.
  • RGB. Són els valors de coloració per pantalla (vermell, verd i blau, com la tele). Utilitzarem aquests valors de color quan guardem fotografies que només es veuran a la pantalla: per a web, powerpoint, etc. [menú Imatge / Mode / color RGB]
  • Color web. No es refereix als colors de fotografia, sinó a les tipografies, els requadres, les línies i trames dels documents HTML, PHP, etc. (web). A la web, els colors, que són molt més limitats, vénen representats per sis xifres o lletres, precedides per #. Per exemple, el color gris és #CDD7CE. El color web és una reducció del RGB i es defineix per sis unitats. Les dues primeres corresponen al vermell, les següents al verd i les dues últimes al blau.

L’espectre visible és més gran que les possibilitats de colors de RGB i aquestes que les de CMYK, com es pot observar al gràfic superior.

El format de la imatge

Hem dit a l’inici que una foto és un conjunt de píxels –milers o milions– cadascun del seu color. Això és molta informació. Pesaria moltíssim, si no busquéssim algunes fórmules informàtiques per simplificar el càlcul. Per exemple, mitjançant la fórmula del format GIF, podem unificar zones de píxels que tenen el mateix color, amb una sola font d’informació. Així aconsegueix que una imatge ocupi molt poc espai. Però en aquesta fórmula les zones de transició de color es veuen molt malament i no ens serveix el format per a fotografies. En conclusió, cada ús n’exigirà el format. Exposem als més habituals:

  • Raw. És com hem comentat l’estat original d’una fotografia, amb tota la gamma cromàtica que els ulls humans no poden percebre. Teniu més informació de la que podrem necessitar. Ve a ser el mateix que el negatiu per a les fotos químiques.
  • Photoshop. Psd. Aquest és el format propi d’aquest programa d’edició d’imatges. S’utilitza amb fotografies que cal seguir treballant. Ens permet mantenir les capes separades.
  • TIFF. És el format utilitzat en la impressió professional.
    JPEG. És un format per a pantalla, que redueix molt la mida del document. Per això, cada cop que el guardem comporta una pèrdua d’informació. L’ideal és desar les fotos a JPEG només quan ja les hàgim treballat. Normalment anirà associat al color RGB i 72ppp.
  • PNG. Similar al JPEG, però una mica més pesat. El diferencia la característica de permetre transparències.
  • GIF. S’utilitza també a la pantalla. Té un ventall de colors molt reduït (indexat) i per això només es fa servir en imatges com logotips, esquemes, etc. que no fan degradats. L’avantatge és la nitidesa als contorns i una mida molt reduïda en kb. Permet transparències i també la successió d’imatges.

Com haig de guardar les fotos?

Potser després de tantes explicacions poden haver caigut al desconcert. Tot és massa complicat? Simplifiquem-ho al màxim.

1. Fotografía per a revistes, fullets, llibres:

  • densitat: 300dpi
  • mode: CMYK
  • format: TIFF

Per saber quants píxels ha de tenir la foto haurem de multiplicar per 120 la mida de la foto en centímetres. Així, per exemple, una foto de 10x10cm haurà de tenir 1200×1200 píxels. Si la foto és la portada, és a dir, de 21×29,7cm haurà de tenir 2520×3540 píxels aproximadament.

2. Fotografies per a web, powerpoints, etc.:

  • densitat: 72pdi
  • mode: RGB
  • format: JPEG

La mida habitual de projector amb proporció 4/3 és de 1024×768 píxels. Un monitor 16/9 de molta qualitat, en canvi, mesurarà 1680×1050 píxels. Per això hem de reduir la mida de la foto a la què necessitem. Si utilitzem una foto més gran, només servirà per afegir pes a Mb a powerpoint, però no es veurà millor.

3. Fotografías para web, powerpoint, etc. con transparencia:

  • densidad: 72pdi
  • modo: RGB
  • formato: PNG

Son fotografías que no tienen siempre forma rectangular, sino que mantienen la silueta del objeto. Las consideraciones en cuanto al tamaño, son las mismas que las del JPEG.

4. Fotos per imprimir amb la impressora:

  • densitat: 150pdi
  • mode: RGB
  • format: JPG o TIFF

5. Imatges planes (logos, esquemes, etc.) per a web, powerpoint, etc. :

  • densitat: 72pdi
  • mode: color web
  • format: GIF

El format GIF ajusta molt bé els contorns i les imatges pesen poc, però només si els colors són reduïts.