En el llibre Profes que marcan. Cómo construir una reputación de docente que deja huella vaig parlar de la Marina Costa. És una persona real, però vaig canviar-li el nom perquè estava convençut que no li hauria agradat que en parlés. En realitat, Marines n’hi moltíssimes arreu. Segur que en coneixes unes quantes.

La Marina Costa és mestra des del 1989. Va començar com a professora de Llengua al col·legi Sant Pere Pescador, de la seva ciutat natal, i ha continuat exercint aquest treball durant 37 anys. No ha publicat cap llibre, no té un blog i la seva presència a les xarxes socials és exigua. En concret, només té un compte de Facebook, amb un escàs centenar de contactes. L’any 2026 hi ha entrat només dues vegades. Ho fa sempre el dia del seu aniversari, perquè sap que trobarà alguna felicitació sorpresa, i per Nadal. El 2016 va crear també un compte de Twitter, però com que no va entendre bé com funcionava, no va tornar a connectar-s’hi.

Tot i això, la Marina és una grandíssima influencer offline. Encara que si li ho preguntéssim a ella, no sabria dir què significa aquest terme. Però destaca per sobre de tantíssims influencers, no per la quantitat de seguidors, sinó per la intensitat i la durada de la seva influència. Al llarg d’aquests 37 anys ha ensenyat a escriure, a sumar i restar, a cordar-se les sabates i mil coses més a més de 2100 alumnes. Ha tingut més de 1200 converses amb pares i mares, que en molts casos han significat decisions transcendentals per al seu futur: educació amb estímuls positius, correcció d’hàbits inadequats, detecció de trastorns lleus a l’aprenentatge i, en alguns casos greus. També ha tingut unes 2.400 converses amb alumnes, ha solucionat centenars de conflictes a l’aula, ha incidit en les relacions de socialització de multitud de grups escolars, etc.

Sigues també influencer així

Desenvolupar una marca personal en línia és un camí de creixement personal que t’ofereix visibilitat i accés a una àmplia gamma d’audiències, et connecta fàcilment amb altres professionals de l’educació i, per tant, et dona la possibilitat de compartir idees i col·laborar en projectes educatius; et dona més reputació i autoritat davant de la comunitat educativa…

Per això és interessant que consideris treballar la teva pròpia marca a Internet. Ara bé, no t’has de sentir en l’obligació de crear el teu bloc o un canal de vídeo o un podcast –si no vols fer-ho– només perquè penses que és imprescindible per tenir més reputació, més oportunitats de feina, més contactes o més visibilitat. Si ho fas, que sigui perquè t’apassiona el teu camp professional i vols explicar als alumnes, als altres docents o a les famílies coses que realment les enriqueixin i aportin valor. Que sigui perquè vols difondre idees que creguis que beneficien l’educació, la societat, i per això vols arribar al màxim de persones possible.

Tot i això, si la teva motivació principal és exclusivament la recerca d’un reconeixement personal, la pretensió d’arribar a ser reconegut i admirat —cosa que porta a una dependència dels «m’agrada» i de comentaris que generen una satisfacció personal i una autoestima massa condicionada pels altres— o l’interès de trobar una manera de monetitzar el teu perfil podria minar la teva integritat educativa.

Aclarim-ho, perquè és important: que tu tinguis marca personal de docent no exigeix ​​que tinguis també una gran marca digital. La marca digital és l’expressió a la xarxa de la teva personalitat real. Si comptes amb molts seguidors a les xarxes socials, fantàstic, però sempre t’hauria de preocupar molt més la teva marca offline. No et deixis empènyer per la tendència de reduir la marca personal a la reputació digital. Això no és així. I encara molt menys per als docents, que tenim un paper educatiu tan transcendental.

Llevat que vulguis abandonar l’escola i dedicar-te només a generar continguts a la xarxa, has de pensar sempre, en primer lloc, en l’impacte que deixes en els alumnes, tant per la manera com et comuniques cada dia amb ells cara a cara, com per tu coherència en la forma d’obrar. Seràs sempre per a ells una guia, una llum. No ho dubtis: les teves accions, paraules i comportaments a l’aula seran els principals factors que determinaran la teva reputació com a professional de l’educació. Si algú aconseguís gravar fantàstics vídeos, però després descuidés els seus alumnes, segur que, tan bon punt se sabés (i tot s’acaba sabent), perdria credibilitat també a YouTube.

Dit això, et demano que, si veus que tens coses que ens interessen als altres, comparteix-te-les a les xarxes! La satisfacció que produeix ser llegit en un article o un llibre, escoltat en un podcast, vist en un vídeo o atès per altres en una conferència és, amb raó, gran, perquè aquesta satisfacció no ve de la vanitat, sinó del bé que s’està aportant als altres i de l’orgull noble d’estar fent una bona feina. Val la pena.

Però sempre serà més gran la influència del treball docent a l’aula. La presència d’un educador és un influx infinitament més gran, que produeix una satisfacció també més alta, malgrat els esforços que exigeix, o potser per aquests mateixos esforços. A més, la interacció cara a cara amb els alumnes, amb les famílies i amb els companys és fonamental perquè permet establir vincles duradors. Quina sort ser docent!