Ja ho hem dit altres vegades: la teva marca com a docent no es construeix amb el que dius, sinó amb el que fas cada dia a l’aula. I si hi ha un terreny on això es nota especialment és el dels valors.

Els valors no es tenen, es viuen. Pots pensar que ets una persona optimista, però si el que transmets dia rere dia és queixa, aquest no és realment un valor teu —és, com a molt, una aspiració. Els teus valors els descobrim mirant el que fas, no escoltant el que dius que ets.

I com que ensenyar no és com dissenyar cases o pintar quadres, això té una conseqüència directa: els alumnes aprenen més del teu exemple que de les teves paraules. Vulguis o no, ets un model de referència. Estàs influint en com veuen el món i en com es desenvolupen com a persones. Ja estàs deixant empremta —la pregunta és amb quins valors ho fas.

En un episodi anterior (i també al llibre Profes que marcan) vam fer un exercici per concretar-ho: triar, d’una llista àmplia, els valors que sents realment teus —no els de l’escola, els teus—, i reduir-los fins a quedar-te’n només amb cinc, els imprescindibles. Però cinc paraules soltes com «responsabilitat» o «generositat» encara són abstractes. Caldrà anar un pas més enllà.

Un exemple, no una explicació

Hi ha algú, amb molta més autoritat que qualsevol manual de branding personal, que ja ho va deixar dit fa dècades: Viktor Frankl.

Frankl, el psiquiatra i neuròleg austríac, és el creador de la logoteràpia, un corrent de la psicologia centrat en la recerca de sentit. Ho va desenvolupar, en bona part, des de dins d’Auschwitz i Dachau, on va perdre la seva família i on ell mateix va estar reclòs. D’aquella experiència en va sortir L’home a la recerca de sentit, un dels llibres més influents del segle XX sobre com l’ésser humà sosté la seva dignitat fins i tot en les circumstàncies més extremes. Encara tens en la llista de pendents llegir-lo? No facis tard.

Frankl deia que no podem donar sentit a la vida dels altres —això és intransferible, cadascú l’ha de trobar per si mateix. L’únic que realment podem oferir a algú en el seu camí és un exemple: l’exemple de allò que som. No paraules sobre com viure, sinó una manera de viure que l’altre pugui observar.

Aplicat a la marca personal del docent, la conclusió és directa: els teus valors no es converteixen en marca pel fet d’anomenar-los —en una programació, en una reunió de claustre, en una xerrada amb l’alumnat. Es converteixen en marca quan algú, mirant-te, els pot deduir sense que els hagis dit. Aquest és el test de si un valor és de veritat teu: no si el pots recitar, sinó si algú altre el podria descriure només observant-te.

L’exercici: «Amb mi sempre…»

Per això, la manera més honesta de concretar els teus valors no és una llista de paraules, és completar aquesta frase: Amb mi sempre…

Per exemple:

Amb mi sempre…

  • …podran venir a confiar-me errors i no se sentiran jutjats.
  • …podran experimentar coses noves.
  • …veuran que m’exigeixo el que els faig fer a ells.

O també:

  • sabran que els escolto fins al final, encara que tingui pressa.
  • riuran, perquè per a mi l’humor també és una manera d’aprendre.
  • trobaran algú que els dirà la veritat, encara que no sigui còmoda de sentir.
  • descobriran que la seva opinió compta, encara que sigui diferent de la meva.
  • sabran que no els compararé mai amb un altre company.
  • veuran algú que no es rendeix quan les coses es compliquen.
  • tindran algú a qui li poden explicar per què no han fet els deures, sense por.

Fixa’t que cada frase revela un valor diferent —confiança, escolta, humor, honestedat, respecte per la discrepància, equitat, perseverança, seguretat emocional— i que dues persones igualment bones com a docents poden completar aquesta frase de maneres ben diferents. No hi ha una resposta correcta. Hi ha la teva.

Ara és el teu torn. No pensis en què «hauries» de respondre. Escriu la frase tal com de veritat es compliria si un antic alumne et descrigués d’aquí a deu o vint anys.

Amb mi sempre…

Això que acabes d’escriure no és un desig abstracte. És, a partir d’ara, allò que hauràs de treballar d’una manera especial a la teva aula, cada dia. Perquè si saps exactament quina empremta vols deixar, ja no depèn de l’atzar: depèn del que facis avui.

—

Aquest contingut parteix del llibre Profes que marcan. Si vols aprofundir en com construir la teva marca a l’aula, llegeix el llibre i subscriu-te al blog o canal del podcast.