Disposar d’una bona marca visual no és tan difícil ni tan car com es pot pensar. El que exposo a continuació és un pla concebut per a escoles petites, amb pressuposts limitats. Ben segur que un centre gran – més encara, un grup escolar– podrà ser ambiciós i plantejar-se accions de comunicació més professionals i, per tant, dedicar-hi partides econòmiques més altes. Les escoles petites, o totes les que ja es veuen molt limitades en els recursos que poden invertir a millorar l’educació, no poden abordar segons quines altres despeses. Què poden fer aleshores?

Tothom pot oferir, sense inversions costoses, un aspecte visual atractiu i coherent. El que inicialment sembla una dificultat, també esdevé un avantatge, sempre i quan actuem amb planificació: en un centre petit, s’arriba més fàcilment a totes les persones i a totes les circumstàncies; això fa que no resulti difícil mantenir la coherència i seguir fidelment allò que ens hem proposat. És qüestió de ser ordenats i tenir clar què busquem.

Aquests són els 10 passos que us proposo:

1. Estratègia
Reuniu un petit grup heterogeni de gent de l’escola que considereu que en coneix bé la idiosincràsia i l’estima. Elaboreu un text breu que descrigui la identitat de la vostra escola (la missió, la visió, el vostre somni col·lectiu…), les dades que millor il·lustrin la seva realitat (creixement d’alumnat, resultats acadèmics, perfil del professorat…), el context en el qual es troba, la comparació amb les escoles de l’entorn (mitjançant una DAFO), com somieu que pot ser l’escola d’aquí a cinc anys, etc. No cal fer-lo massa extens: amb quatre folis n’haureu de tenir prou (tot i que manifestaran hores de feina). Establiu –fruit d’una reflexió participada– una meta, el posicionament a què creieu que heu d’arribar.

2. Etiquetes
Seleccioneu tres atributs mitjançant els quals voleu ser reconeguts, o sigui tres adjectius que puguin descriure ells sols la vostra escola, com si fos una persona. Sorgeixen de la síntesi del treball anterior. Sigueu realistes: no esteu descrivint com us agradaria ser; ha de coincidir amb la realitat. Tingueu en compte el context: si alguna escola competència vostra és percebuda amb un d’aquests atributs pel damunt vostre, bandegeu aquest tret. Per exemple, us tindrien per mentiders, si sou una escola concertada i afirmeu ser una escola oberta, quan al costat teniu un CEIP públic; o si dieu que sou molt innovadors i la vostra competència té renom perquè participa en els TED educatius. Si us veneu com a excel·lents, al costat d’un centre privat amb els millors resultats de la demarcació. És millor centrar-se en una altra qualitat que també sigui important per a vosaltres, alguna en la qual pugueu esdevenir els millors.

3. Logo
Amb aquests textos redactats, encarregueu a un professional el disseny del logotip i la selecció dels identificadors primaris del centre. Sí, a un professional. Si no us podeu permetre una gran despesa, busqueu una mare, un pare o algun antic alumne, algú que pugui dissenyar-lo per un preu accessible, perquè s’estima l’escola. Però si el logo no el fa un professional, us aconsello que no en tingueu: limiteu-vos a escriure el nom de l’escola sempre igual, amb el mateix tipus de lletra que triareu per a la vostra comunicació. Funcionarà molt bé, encara que us costi creure-ho.
Com ha de ser el logo? No es poden donar regles generals; precisament per això, aconsello que el faci un professional. Un consell sí que es pot donar: com més simple, millor. El logotip és el nom escrit d’una forma determinada. I símbol? Potser no us cal. Aleshores, no en tingueu: està comprovat que és molt reconeixible i memorable un logo només amb text. I si necessiteu un símbol, que no sigui mai gremial: res de llapis, llibretes, etc. El símbol té una finalitat diferenciadora. Si usem un recurs tòpic, no ens diferenciarem.

4. Domini
Si no la teniu encara –seria estrany–, adquiriu el domini (adreça de web) més adequat al nom de la vostra escola (l’adreça www.nomdelescola.cat, per exemple). Quedeu-vos tots els dominis habituals al país: .org, .net, .com, .es, .cat. Són prou barats i podeu acabar necessitant-los. Mentrestant, els redirigireu al web del centre. Contracteu l’allotjament del web –el hosting– i feu-vos-hi instal·lar un WordPress. Tot plegat no excedirà els 100-120€ anuals. Hi ha altres maneres de crear un web; us proposo WordPress (Blogspot, per exemple, és menys versàtil), perquè també és gratuïta, però més professional i ofereix moltes possibilitats, mitjançant plantilles de temes variadíssims i plugins molt econòmics. Es necessita una mica de formació per administrar el web, però és molt elemental. N’hi ha molts manuals, també a Internet. Si teniu altres pretensions i voleu moltíssims serveis, aquest web no us valdrà: haureu d’invertir força diners, contractant un programador.

5. Web
D’acord amb el dissenyador, seleccioneu un tema de WordPress de pagament que pugui satisfer l’estil i les necessitats del col·legi. Els temes de WordPress valen al voltant de 60€, un cost molt assequible, i, en la mesura que no pretenguem canviar-ne l’estil gràfic, transmetran una imatge molt professional. Així doncs, amb pocs diners es pot comptar amb un web de categoria. Les diferents funcionalitats s’aconseguiran a través de pluguins (alguns són gratuïts i altres tenen un cost baix). Els temes de WordPress permeten modificar alguns elements del disseny: colors, tipografies, mides de text, posició del menú. D’acord amb el dissenyador, fixeu cadascun d’aquests elements i no els modifiqueu més. Aquesta plantilla ha d’esdevenir model per a tota la resta de documents: plantilles de Word, de PowerPoint, rètols, senyalística, etc.

6. Tipografia
Feu-vos amb les fonts que heu triat per al web i instal·leu-les en tots els ordinadors, perquè es converteixin en tipografia corporativa. Si trieu tipografies de Google Fonts, tot és molt fàcil, perquè Google permet descarregar-les a l’ordinador. Són fonts lliures. Això és més important que no sembla. La tipografia és també un identificador de les marques. Com que és omnipresent, és molt cohesionador. A més, contribuix molt a disciplinar l’ús de la identitat visual.

7. Fotografia
Dins de les vostres possibilitats, heu de procurar que les fotografies tinguin molta qualitat. Això distingeix molt una bona entitat, contribueix a projectar professionalitat. No permeteu fer públiques fotos on es projecti una mala imatge de l’escola. Podríeu buscar un bon fotògraf professional –que no sigui gaire car– i faci una bona sessió fotogràfica per tota l’escola. D’aquest reportatge traureu les fotos que podreu posar al web, als fullets, etc. durant uns anys. Si voleu utilitzar fotos d’estoc, en podeu trobar moltes de gratuïtes i legals; no cal piratejar-ne. En les fotografies és on més haureu d’estar atents a mostrar les etiquetes que voleu que projecti l’escola: innovació, proximitat, qualitat, alegria…

8. Plantilles de documents habituals
Una persona amb coneixements informàtics suficients –no cal ni tan sols que sigui dissenyador– copiarà exactament l’estil de les pàgines del web. Es fixarà en cada tipografia, respectarà les mides de les imatges, els colors, els estils de contorn, els elements ornamentals, etc. En definitiva, procurarà que no hi hagi cap diferència entre l’estil del web i el dels exàmens, les cartes, els powerpoints. Això conferirà a la imatge corporativa una professionalitat i una cohesió extraordinàries. Crearà una plantilla de Microsoft Office (o el programa obert que s’usi a l’escola) per a cada necessitat: model de carta, d’examen, de full d’assistències, de presentació per a reunions amb pares, etc., etc. Aquests seran les úniques plantilles de documents que es podran usar en cada àmbit. Quan calgui una nova plantilla, es crea.

9. Manual d’estil i fons de plantilles
La teoria pot quedar en no res, si no es facilita a tot el personal l’explicació adequada de com s’ha de fer i l’accés a tot allò que pugui necessitar (plantilles, fonts, fotografies, etc.). Per això, cal compartir –al núvol intern o directament a una part del web– tot aquest material. El manual d’estil a més de ser normatiu i explicitar què es pot fer i que no, cal que n’expliqui el perquè, és a dir, allò que l’estil gràfic triat vol significar, el posicionament i la personalització de la marca. Ha de ser breu i molt clar. Cal que el llenguatge s’adapti al públic: no podeu fer servir termes tècnics, si el professorat no els entendrà.

10. Repetir, repetir, repetir
Quan heu superat els nou passos anteriors, acabeu de situar-vos en la graella de sortida. Ara comença de debò el procés d’assolir una marca excel·lent. Us ho jugareu dia a dia, mantenint amb coherència els models creats. Cal molt de temps perquè es percebi que hi ha una marca gràfica coherent amb un posicionament previst. Passat un temps, us cansareu de fer-ho tot sempre igual –sobretot la gent més creativa o més nerviosa–. No caigueu en la temptació de canviar res del disseny només per aquest cansament. Manteniu-lo tal com és al llarg del temps i aconseguireu una marca excel·lent.

Miquel Rossy