No sé a través de quina xarxa social em va arribar un dia d’agost, l’enllaç a un podcast d’un expert en màrqueting digital. El cas és que ajagut a la platja vaig posar-me els auriculars i em vaig disposar a escoltar-lo.
L’autor blasmava els típics correus electrònics o notícies del web que, amb la foto d’una gandula i el mar de fons, desitjaven un bon estiu i informaven que no hi hauria més notícies fins al setembre. O sigui, censurava aquests correus que tots hem fet, copiant-nos els uns als altres, sense cap originalitat. El mateix es podria dir evidentment, si es fan per Nadal, per Setmana Santa o pels ponts, tan habituals en el món escolar. En criticava l’estil, però criticava sobretot el fet de deixar durant tants dies el web, els blogs i les xarxes socials inoperatius.
I no ho feia només perquè això perjudiqués el posicionament del web, el SEO, o la fiabilitat dels newsletters. No. El que denunciava sobretot és que no se sabessin aprofitar les oportunitats que també els dies de vacances ofereixen.
Segons ell, molts continguts que no tenim temps de consultar durant l’any, els acabem llegint, en canvi, amb la pau d’aquests dies. Assegurava també que és molt més fàcil la conversió d’un enllaç, quan la persona que el llegeix està descansada i amb temps per vagar. Ho demostra el fet que el nombre de planes visitades per usuari únic creix a les vacances, encara que hi hagi moltes menys visites.
I suggeria, fins i tot, que aquestes dates són molt bones per a campanyes de SEM. Algú objectarà que el tràfic global és molt menor. Sí, però la competència és nul·la. De manera que –ho deia ell, jo no puc demostrar-ho– les campanyes a Facebook, Google Ads, etc. acaben sent més eficients i més econòmiques que en els altres moments de l’any.
Una persona amb el cap més format en màrqueting tradicional pot rebatre que ara no és moment per a campanyes, perquè el peix ja està venut, el curs està a punt de començar i tothom ja té assignada la plaça al seu centre. No hi haurà vendes. I una altra persona amb cap més de branding li respondria que la marca de l’escola es construeix tot l’any, pedra a pedra, i que en el fons tot és qüestió d’una bona política de continguts.
Us imagineu rebre una comunicació a mitjan juliol –sigui un tuit, un correu o una notícia al web– amb una selecció de llibres per llegir a les vacances, o poc abans de l’operació retorn el suggeriment d’un seguit de jocs per fer junts al cotxe i evitar el fàcil recurs a l’iPad carregat de pel·lícules? Si rebem viralment algun contingut interessant i útil d’una altra escola, no ens hi aproximarà afectivament? No ens farà millorar la valoració que tindrem d’aquell centre?
És clar que això exigirà una mica de planificació. Hem de tenir algú de guàrdia? Deixem que la gent que es dedica a la comunicació –molt sovint amb una dedicació que supera l’exigible– faci vacances com tothom. Aquests continguts es poden planificar durant el curs. No es tracta de generar molts continguts, sinó de fer bons continguts. Perquè si no són bons, és millor deixar-ho córrer. Tres o quatre notícies o articles es poden programar perquè apareguin el dia convenient al web i, mitjançant Hootsuit o alguna aplicació equivalent, s’enviïn automàticament els continguts a Twitter, Facebook, etc. o el newsletters a través de Mailchimp. Això és marxar de vacances amb la feina feta.
No sé fins a quin punt aquest marqueter té o no té raó. No ho he pogut experimentar. Però a mi m’ha convençut del tot: jo abans mai no havia escoltat podcasts de màrqueting digital i ho he fet per primer cop a la meva gandula de la platja.
Deixeu un comentari