La mascota pot esdevenir un actiu estratègic del projecte educatiu. En un context de creixent competència entre centres educatius, de saturació en la comunicació i d’una exposició constant a missatges visuals, la qualitat del projecte educatiu segueix sent el fonament de la marca de qualsevol escola i també esdevé el contingut del boca-orella. Però la manera com podem fer visible aquest projecte, reconeixible i emocionalment impactant és també molt important.

La identitat visual d’una escola no és un element ornamental: és una eina estratègica al servei del projecte educatiu. Ajuda a fer-lo recognoscible, coherent i memorable, i permet associar-lo a uns valors concrets a través de les formes, els colors, els estils i els símbols compartits per tota la comunitat educativa.

Ara bé, n’hi ha prou amb un logotip perquè la identitat visual d’una escola sigui realment reconeguda i connecti amb alumnes, famílies i entorn? L’experiència en branding escolar i també nombrosos estudis en psicologia cognitiva i màrqueting apunten que les marques que aconsegueixen destacar són aquelles capaces de construir una “tribu”, a través de vincles emocionals duradors amb el seu públic.

Doncs, és en aquest escenari on la mascota escolar apareix com un actiu estratègic de primer ordre. I no només com a suport gràfic, sinó com a personificació del projecte educatiu.

Més memorabilitat que el logotip

Diversos estudis han demostrat que les persones recordem millor personatges que símbols abstractes. Les mascotes —especialment quan són antropomorfitzades— activen mecanismes de reconeixement similars als que utilitzem quan recordem cares, relats i experiències visucdes. El logotip, en canvi, sobretot quan és abstracte, apel·la a un processament més racional i analític.

Tal com assenyala Julien Cayla1, les mascotes funcionen com a tòtems organitzacionals: concentren significat, valors i memòria col·lectiva d’una manera més potent que molts elements gràfics tradicionals. Aquesta capacitat simbòlica explica per què, en la pràctica, una mascota ben dissenyada pot arribar a ser més fàcil de recordar que el mateix logotip.

En l’àmbit escolar, això té implicacions molt clares perquè:

  • facilita el reconeixement immediat del centre en entorns saturats (xarxes socials, comunicació digital, materials gràfics);
  • reforça la identificació emocional de l’alumnat amb l’escola;
  • pot arribar a representar la institució de manera autònoma, fins i tot sense necessitat que l’acompanyi sempre el logotip.

A més, una mascota amb personalitat ben definida construeix una trajectòria i un relat propi que la fan difícilment replicable. Mentre que colors, estils gràfics o tipografies poden ser imitades, una mascota consolidada esdevé una barrera competitiva intangible i un element distintiu únic del centre.

Humanitzar l’escola: storytelling i coherència del discurs educatiu

Una de les grans fortaleses de les mascotes és la seva capacitat per humanitzar la institució educativa. Dotar l’escola d’un personatge amb trets de personalitat clars —to, actitud, valors, manera de relacionar-se— facilita que la comunitat educativa percebi el centre com a més proper i accessible, a través d’un missatge molt coherent.

A diferència del logotip, que és essencialment estàtic, la mascota és narrativa: pot evolucionar, reaccionar, aprendre, equivocar-se i comunicar-se adaptant-se a cada context. I això la converteix en un vehicle privilegiat d’storytelling educatiu.

El relat de marca —o, en aquest cas, de projecte educatiu— és una eina clau per construir confiança i sentit de pertinença. La mascota no explica històries alienes a ella mateixa: és la personificació dels valors del centre. Absorbeix i transmet els atributs identitaris de l’escola d’una manera fàcilment comprensible i amb gran impacte emocional, especialment per a l’alumnat.

La mascota pot actuar com a mediadora simbòlica en la comunicació escolar. Pot ajudar a transmetre normes, hàbits, valors o canvis institucionals d’una manera més empàtica i accessible. Per exemple, una mascota ben definida pot:

  • protagonitzar campanyes i comunicacions institucionals;
  • actuar com a fil conductor entre diferents etapes educatives;
  • adaptar-se a efemèrides i esdeveniments i a contextos diversos;
  • reforçar missatges clau sense recórrer sempre al discurs institucional formal.

Tot això aporta coherència al discurs al llarg del temps per construir –a través de la continuïtat creativa– relats reconeixibles i adaptables a qualsevol circumstància.

En l’actual entorn digital, a més, les mascotes tenen un avantatge clar respecte als logotips:

  • funcionen millor com a avatars, icones, stickers, GIFs o continguts animats;
  • generen més interacció i engagement a xarxes socials;
  • faciliten un to de conversa sense perdre identitat institucional.

Diversos estudis sobre mascotes universitàries als Estats Units (Wandel, 2018; Patterson et al., 2021) mostren que aquests personatges reforcen el sentiment de pertinença, l’orgull institucional i la implicació de la comunitat. Tot i que el context dels estudis citats és l’universitari, aquests efectes són perfectament extrapolables a l’àmbit escolar, segurament amb més capacitat d’eficàcia.

L’exemple del Cisneros Alter

Però, a diferència del món universitari nord-americà, on les mascotes són un element central de la identitat institucional, a Espanya la seva presència en escoles i universitats és encara molt limitada. La mascota no és encara una exigència. Justament per això mateix, ofereix una oportunitat de diferenciació als centres educatius que vulguin construir una identitat pròpia amb una alta càrrega emocional. Aquesta manca de tradició converteix la mascota escolar en una oportunitat per a les escoles que hi apostin de manera estratègica i coherent.

A gener de 2026, l’escola de Tenerife Cisneros Alter ha fet pública la seva nova mascota: un llop simpàtic i amigable. A Branding Escolar havíem col·laborat en el redisseny de la identitat visual de l’escola i ara ho hem fet en la creació de la mascota. El llop s’ha fet present en les aules, als passadissos i a cada racó de l’escola. Comparteix cada pas del camí amb els estudiants, com un més de la comunitat. Cisneros Alter (escola vinculada a l’equip de la Superlliga de voleibol que du el seu mateix nom) aposta per una educació en els valors de l’activitat física i l’esport, representats en el tagline de l’escola: #ValoresEnMovimiento ❤️🧡 i des d’ara pel lloc que  personalitzarà aquets valors: 👥 Equip | 💪 Esforç | ❤️ Respecte

Com triar una mascota per a la teva escola

Voleu disposar també d’una mascota? No és una decisió superficial ni estètica. És, com hem vist, una elecció estratègica de llarga durada que ha d’estar plenament alineada amb el projecte educatiu.

Alguns criteris clau que hareu de tenir en compte són:

  • Arrelament als valors del centre
    La mascota no només ha de resultar atractiva visualment, ha de simbolitzar els valors educatius que l’escola vol transmetre.
  • Adequació a totes les edats
    Ha de ser capaç de connectar amb l’alumnat sense resultar infantilitzadora ni generar rebuig en etapes superiors.
  • Neutralitat cultural i emocional
    Cal evitar tòpics, estereotips, connotacions agressives o lectures excloents.
  • Versatilitat gràfica i narrativa
    Ha de funcionar en múltiples formats i canals, tant en comunicació interna com externa.
  • Coherència amb la identitat visual existent
    Colors, vestit, to i estil gràfic han d’estar alineats amb la marca del centre.
  • Capacitat d’evolució
    Una mascota no serveix només a una campanya puntual, sinó que ha d’esdevenir un personatge institucional amb recorregut.

Si dissenyeu la vostra mascota com un personatge institucional —i no com un simple dibuix— en tindreu garantit l’èxit.

Disposar d’una mascota no és un recurs superficial ni exclusiu de marques infantils. És una decisió estratègica de branding escolar que, quan està ben alineada amb el projecte i els valors del centre, aporta memorabilitat, empatia, coherència narrativa i diferenciació.

En molts casos, la mascota no només reforça el logotip: el supera en capacitat de connexió i record.

  1. Brand mascots as organisational totems Journal of Marketing Management. 2013