La mascota pot esdevenir un actiu estratègic del projecte educatiu. En un context e creixent competència entre centres educatius, de saturació comunicativa i d’exposició constant a missatges visuals, la diferenciació no depèn únicament de l’oferta acadèmica. Sens dubte, la qualitat del projecte educatiu és el fonament de qualsevol escola i esdevé el contingut del boca-orella, però la manera com aquest projecte es fa visible, recognoscible i emocionalment impactant és cada vegada més rellevant.
La identitat visual d’una escola no és un element ornamental: és una eina estratègica al servei del projecte educatiu. Ajuda a fer-lo recognoscible, coherent i memorable, i permet associar-lo a uns valors concrets a través de formes, colors, estils i símbols compartits per tota la comunitat educativa.
Ara bé, n’hi ha prou amb un logotip perquè la identitat visual d’una escola sigui realment reconeixible i connecti amb alumnes, famílies i entorn? L’experiència en branding escolar i nombrosos estudis en psicologia cognitiva i màrqueting apunten que les marques que aconsegueixen destacar són aquelles capaces de construir una “tribu”, a través de vincles emocionals duradors amb el seu públic.
És en aquest escenari on la mascota escolar apareix com un actiu estratègic de primer ordre. I no només com a suport gràfic, sinó com a personificació del projecte educatiu.
Més memorabilitat que el logotip
Diversos estudis han demostrat que les persones recordem millor personatges que símbols abstractes. Les mascotes —especialment quan són antropomorfitzades— activen mecanismes de reconeixement similars als que utilitzem per recordar cares, relats i experiències personals. El logotip, en canvi, apel·la sobretot a un processament més racional i analític.
Tal com assenyala Julien Cayla1, les mascotes funcionen com a tòtems organitzacionals: concentren significat, valors i memòria col·lectiva d’una manera més potent que molts elements gràfics tradicionals. Aquesta capacitat simbòlica explica per què, a la pràctica, una mascota ben dissenyada pot arribar a ser més fàcil de recordar que el mateix logotip.
En l’àmbit escolar, això té implicacions molt clares:
- facilita el reconeixement immediat del centre en entorns saturats (xarxes socials, comunicació digital, materials gràfics);
- reforça la identificació emocional de l’alumnat amb l’escola;
- pot arribar a representar la institució de manera autònoma, fins i tot sense necessitat d’acompanyar-se sempre del logotip.
A més, una mascota amb personalitat definida, trajectòria i relat propi és difícilment replicable. Mentre que colors, estils gràfics o tipografies poden ser imitades, una mascota consolidada esdevé una barrera competitiva intangible i un element distintiu únic del centre.
Humanitzar l’escola: storytelling i coherència del discurs educatiu
Una de les grans fortaleses de les mascotes és la seva capacitat per humanitzar la institució educativa. Dotar l’escola d’un personatge amb trets de personalitat clars —to, actitud, valors, manera de relacionar-se— facilita que la comunitat educativa percebi el centre com a més proper, accessible i coherent.
A diferència del logotip, que és essencialment estàtic, la mascota és narrativa: pot evolucionar, reaccionar, aprendre, equivocar-se i comunicar-se adaptant-se a cada context. Això la converteix en un vehicle privilegiat d’storytelling educatiu.
El relat de marca —o, en aquest cas, de projecte educatiu— és una eina clau per construir confiança, pertinença i continuïtat. La mascota no explica històries alienes: és la personificació dels valors del centre. Absorbeix i transmet els atributs identitaris de l’escola d’una manera comprensible i amb impacte emocional, especialment per a l’alumnat.
La mascota pot actuar com a mediadora simbòlica en la comunicació escolar. Pot ajudar a transmetre normes, hàbits, valors o canvis institucionals d’una manera més empàtica i accessible, especialment en moments sensibles.
Per exemple, una mascota ben definida pot:
- protagonitzar campanyes i comunicacions institucionals;
- actuar com a fil conductor entre diferents etapes educatives;
- adaptar-se a efemèrides, esdeveniments i contextos diversos;
- reforçar missatges clau sense recórrer sempre al discurs institucional formal.
Tot això aporta coherència discursiva al llarg del temps, continuïtat creativa i una major facilitat per construir relats reconeixibles i adaptables a qualsevol circumstància.
En l’actual entorn digital, les mascotes tenen un avantatge competitiu clar respecte als logotips:
- funcionen millor com a avatars, icones, stickers, GIFs o continguts animats;
- generen més interacció i engagement a xarxes socials;
- faciliten un to conversacional sense perdre identitat institucional.
Diversos estudis sobre mascotes universitàries als Estats Units (Wandel, 2018; Patterson et al., 2021) mostren que aquests personatges reforcen el sentiment de pertinença, l’orgull institucional i la implicació de la comunitat. Tot i que el context dels estudis és l’universitari, aquests efectes són perfectament extrapolables a l’àmbit escolar, segurament amb més capacitat d’eficàcia.
L’exemple del Cisneros Alter
A diferència del món universitari nord-americà, on les mascotes són un element central de la identitat institucional, a Espanya la seva presència en escoles i universitats és encara molt limitada. La mascota no és, certament, encara una exigència de prestigi. Però per això mateix ofereix una oportunitat de diferenciació per a centres educatius que volen construir una identitat pròpia amb una alta càrrega emocional. Aquesta manca de tradició converteix la mascota escolar en una oportunitat clara de diferenciació per als centres que hi apostin de manera estratègica i coherent.
A gener de 2026, l’escola de Tenerife Cisneros Alter acaba de fer pública la seva mascota: un llop simpàtic i amigable. A Branding Escolar hem col·laborat en el redisseny de la identitat visual de l’escola i ara en la creació de la nova mascota. El llop s’ha fet present en les aules, als passadissos i a cada racó de l’escola, compartint cada pas del camí amb els estudiants, com un més de la comunitat. Cisneros Alter (escola vinculada a l’equip de la Superlliga de voleibol que du el seu mateix nom) aposta per una educació en els valors de l’activitat física i l’esport, representats en el tagline de l’escola: #ValoresEnMovimiento ❤️🧡. Des d’ara, el compromís amb seus valors es personalitzarà en la nova mascota: 👥 Equip | 💪 Esforç | ❤️ Respecte
Com triar una mascota per a una escola
Disposar d’una mascota no és una decisió superficial ni estètica. És una elecció estratègica a llarg termini que ha d’estar plenament alineada amb el projecte educatiu. Alguns criteris clau a tenir en compte són:
- Arrelament als valors del centre
La mascota no només ha de resultar atractiva visualment, ha de simbolitzar els valors educatius que l’escola vol transmetre. - Adequació a totes les edats
Ha de ser capaç de connectar amb l’alumnat sense resultar infantilitzadora ni generar rebuig en etapes superiors. - Neutralitat cultural i emocional
Cal evitar tòpics, estereotips, connotacions agressives o lectures excloents. - Versatilitat gràfica i narrativa
Ha de funcionar en múltiples formats i canals, tant en comunicació interna com externa. - Coherència amb la identitat visual existent
Colors, vestit, to i estil gràfic han d’estar alineats amb la marca del centre. - Capacitat d’evolució
Una mascota no serveix només a una campanya puntual, sinó que ha d’esdevenir un personatge institucional amb recorregut.
Si penseu la mascota com un personatge institucional —i no com un simple dibuix— en tindreu garantit l’èxit.
Disposar d’una mascota no és un recurs superficial ni exclusiu de marques infantils. És una decisió estratègica de branding educatiu que, quan està ben alineada amb el projecte i els valors del centre, aporta memorabilitat, empatia, coherència narrativa i diferenciació sostenible. En molts casos, la mascota no només reforça el logotip: el supera en capacitat de connexió i record.
Deixeu un comentari