No fa gaire que hem començat el curs i ja sembla que en fa molts dies. Els mesos passaran volant. Però no comptis quant temps falta, sisplau. Passa-ho bé cada dia, que això és com pujar un cim. Si no ho passes bé pujant la muntanya, no et facis alpinista.

I quin propòsit t’has fet per aquest any? Què vols aconseguir-hi? Què vols que hagi passat quan acabi el curs al juny? No em diguis que no hi has pensat. Em sabria greu que l’afrontessis sense cap propòsit. M’estic referint a un propòsit personal o professional teu.  No es tracta d’esperar a veure què passa, oi? Cal que facis que passi allò que tu vols.

Fa unes setmanes vaig sentir un frase que sembla un parany lingüístic, però que en realitat, si la penses bé té molt de sentit. “Soc on soc, no on vull ser, però no vaig on vaig. Vaig on vull anar.” No triem moltes de les circumstàncies que vivim, però sempre siguem on siguem, poder decidir –partint d’aquest punt– cap a on volem dirigir-nos.

Si no t’has concretat cap meta personal, tinc una bona idea per a tu. A veure què et sembla.

Fes alguna cosa amb valor extraordinari

En les jornades de final del curs passat i les d’inici d’aquest, ara a setembre, he estat voltant per moltes escoles arreu: a Saragossa, Valladolid, a Puebla, Querétaro, Guadalajar i Ciudad de México, a Bielsko-Biala (Polònia), a Vitòria, Alcorcón i Parla. A totes elles he parlat amb el professorat sobre com construir una reputació de docent que deixa petjada. M’ho he passat molt bé i hi he vist grans escoles. 

En una de les diapositives els posava una foto de Tom Peters, la primera personal al món que va parlar sobre marca personal, en un article publicat a la revista Fast Company, l’any 1997. Ja te n’he parlat en alguna ocasió . Doncs amb la foto, hi havia escrit un fragment del seu article:

Pregunta’t:

    • què faig jo, que sumi, sigui notable, mesurable, distingit, amb valor addicional?
    • de què estic més orgullós?
    • què he aconseguit, del que puc presumir descaradament?

Si seràs una marca, has d’estar implacablement centrat en què fas que afegeixi valor, del que estàs orgullós, i més important, quins mèrits et pots atribuir sense cap problema.

Què et sembla? Què estàs fent tu que sigui valuós per a la teva escola? Quina cosa hi ha que només tu pots dur a terme, perquè ho fas tan bé?  Si ho pregunto al professorat del teu centre, m’ho sabran dir?

  • Les pràctiques que fas al laboratori de Química són memorables.
  • Expliques les equacions de segon grau d’una manera… que les entendria un futbolista.
  • Saps detectar les mancances de lectoescriptura i corregir-les com ningú.
  • Ets la presentadora ideal per a l’acte de graduació: tan formal i simpàtica alhora.
  • Organitzes les colònies de 6è, que no se’t passa ni un detall. Ni el xiulet de recanvi per als jocs de nit.
  • Els alumnes de 2n de Batxillerat treuen amb tu unes notes d’anglès extraordinàries a la Selectivitat…

O potser ara mateix no hi ha res en què destaquis. No ets mal professor, eh? Però, ves! Destacar, destacar… Aquesta és, doncs, la proposta que et faig. D’aquí a final de curs, aconsegueix ser molt bo o molt bona en una cosa que valgui la pena i fes que els altres tu reconeguin. 

Molt bo en una sola cosa. Per què una sola cosa? Bé, primerament perquè no ho podem abastar tot, però també per una estratègia intel·ligent. Per a la gent, quan siguis realment bo en una cosa, seràs també bo en tot. Creu-me. I això et convé.

Et proposo que dediquis ara una estona a pensar-hi i a concretar la manera d’aconseguir-ho. T’hi ajudo. Estic convençut que, si ho fas, aquest no serà per a tu un curs qualsevol. 

En un altre moment et vaig parlar de com conèixer les pròpies debilitats i fortaleses (que curiosament sovint més difícils de descobrir). Es tractarà ara d’escometre alguna debilitat concreta i potenciar una fortalesa. Si penses en general quines són les teves falles o els teus punts forts, potser no se t’acudirà res. En canvi, si t’ho romies per temes, veuràs que et serà molt més fàcil. Comencem per les debilitats: 

  • En coneixements. Potser hauries d’aprofondir en la Ha Moderna, per explicar-la amb més seguretat i atractivitat a 2n de Batxillerat.
  • En comunicació. Et convé ser més clar i positiu en allò que exigeixes a les famílies, per aconseguir que t’escoltin amb interès.
  • En teconologia. No ho diré a ningú, però això que encara no hagis entrat mai en cap intel·ligència artificial… 
  • En empatia. Has de ser més atenta a les necessitats dels companys. Somriure més al matí…
  • En organització. Et convé millorar en la gestió del temps, sense endarrerir correccions, perquè això et treu reputació.

Un consell: reixeràs més, si poses l’èmfasi en el que ja et surt bé, per potenciar-ho, i no tant en el que no aconsegueixes fer. Així, doncs, ara pensa en les teves fortaleses. Si no te’n surts, pregunta a algú que et conegui i t’estimi.

Bé. Ja tens clara quina meta és per a tu important aquest curs? Imaginem que és aquesta: Aconseguir com ningú que els alumnes de 15 anys s’apassionin per la música clàssica.

Això està molt bé! He estat molt anys tutor de 4t d’ESO. Si ho aconsegueixes, ets realment un crac.

Com seguiràs l’objectiu durant tot el curs?

Divideix aquesta meta en tres objectius successius, una per a cada trimestre.En el primer trimestre et dedicaràs a coses com: observar, avaluar, aprendre, formar-te, comprendre, deduir… Per exemple, llegir més sobre didàctica de la música, observar quines dificultats tenen els estudiants per interessar-s’hi, llegir experiències que han funcionat en altres llocs… Així, per al primer trimestre, pots proposar-te:

1. Conèixer millor les dificultats i les oportunitats de la didàctica musical amb adolescents.

En el segon trimestre, afiances els teus coneixements a través de l’experiència error. Per exemple:

2. Experimento noves metodologies per fer atractives les audicions.

Ho faràs sempre amb prototips: una classe, una vegada, amb uns quants alumnes… i si funciona, ho apliques més vegades.

I en el tercer trimestre, a més de reblar el clau i verificar que realment la meta està assolida, en concretes la comunicació. De quina manera fas saber que has aconseguit que aquell totxo que tens a classe a 4t B que porta tot el dia els cascos al coll, quan se’ls posa tria escoltar Tchaikowsky en lloc de Quevedo?

Compte! Hi ha metes que no necessiten que en planifiquis la comunicació. Les fas i ja està. Si et proposes ser més empàtic, no cal que ho diguis, fes-ho i prou. Realment, si aconsegueixes que soni Mozart als auriculars dels teus alumnes perquè ho han triat ells, ho sabrà tota l’escola. Però altres metes, si no ho dius, no ho coneixerà mai ningú. I necessitaràs pensar què faràs perquè se sàpiga. Si cal que se sàpiga, per exemple, que el teu alumnat té un gran coneixement de música clàssica, organitzes un concurs a 4t d’ESO de reconèixer quina és la peça i l’autor que sona i deixes que hi participi el professorat. L’objectiu del tercer trimestre podria ser:

3. L’interès per la música clàssica esdevé un tret característic de l’escola.

Si ho aconsegueixes això, hauràs afiançat tant l’objectiu com la seva comunicació. 

A brandingescolar.com tobaràs un article on explico com concretar les accions per aconseguir els resultats que et proposes. Es titula Obsessiona’t amb resultats concrets!

Un darrer consell: blinda temps per a les coses importants no urgents. Ara per exemple, que et concretis una meta per a aquest curs és important. Però no és urgent. Ningú no ho està esperant. Ara bé, si decideixes quan ho faràs i llavors no t’inventes excuses per no fer-ho, arribaràs a fer coses molt grans. 

Com veus, he reprès el podcast Profes que marquen, que tenia aturat des de fa mesos. Quan vaig escriure el llibre, vaig pensar que ja no calia dir-hi res més. I tant que cal dir-hi més coses! N’aniré parlant de tant en tant. No amb regularitat, quant tingui coses a dir. Si vols estar-ne al corrent, subscriu-te al newsletter de brandingescolar.com. Te’n poso l’enllaç a la descripció.

 A reveure! Bon curs i endavant amb la meta ambiciosa!