ENTREVISTA A NORBERTO CHAVES
![]() |
![]() El llibre, publicat per Paidós, el formen només un centenar de pàgines, claríssimes i pràctiques, que fan comprensible als directius les nocions imprescindibles per a la gestió d’una marca corporativa. És un llibre útil tant a dissenyadors, com a directius de comunicació. A aquests els serà molt útil per evitar que sigui el mer gust personal qui regeixi les seves decisions sobre la identitat visual. Conté la formulació de nous conceptes relacionats amb la problemàtica de la identitat i una caracterització del seu procés de gestió. Compleix un paper singular l’explicitació dels catorze indicadors de qualitat, que habiliten una autèntica auditoria gràfica dels signes. |
Si no tenim una imatge gràfica definida a l’escola, per on comencem?
Comencem preguntant-nos si realment necessitem una imatge gràfica o si serà suficient amb el nom correctament escrit. No sempre una escola necessita una imatge o una marca gràfica.
En cas que sí fos necessària, segurament sabrem també per què ho és. Per exemple: per persuadir, per fer-se recordar, per atreure, etcètera. No és el mateix una escola pública que una de privada.
“No s’ha de partir de l’a priori que tota marca ha d’incloure un símbol. I, en qualsevol cas, si hagués d’incloure’l, no sembla recomanable recórrer a les icones més gastats: llapis, llibre…” |
Com saber quin és el millor logotip per a l’escola? Un llapis és un bon símbol? Potser un llibre?
Sabut això primer podrem definir el tipus marcari adequat: logotip pur o manipulat, amb o sense símbol, clàssic o contemporani…
No s’ha de partir de l’a priori que tota marca ha d’incloure un símbol. I, en qualsevol cas, si hagués d’incloure’l, no sembla recomanable recórrer a les icones més gastats (llapis, llibre, etcètera). El logotip d’una escola té com a funció bàsica (i molt possiblement, única) la de identificar-la, o sigui, indicar quina escola és, dient el seu nom d’una manera clara i notòria. Si fes falta un símbol com a emblema, hauria de ser específic, diferenciador. Un monograma amb les inicials sembla més adequat que un llibre o un llapis, que els fa servir tothom.
Quan el logo, els colors, etc. de l’escola tenen ja uns quants anys i cansen, hem de canviar?
A qui “cansen”? Cansa potser la bandera del propi país? Cansa potser la senyera? Si la gràfica és correcta, el millor és no tocar-i invertir els diners en altres desenvolupaments. En canvi, si la gràfica fora de mala qualitat, correspondrà conservar el més arrelat (per exemple, els colors) i millorar la resta (per exemple, la tipografia).
El que sí que és valuós és comptar amb un manual gràfic que aporti rigor, claredat, qualitat gràfica i unitat a tots els impresos.
Ara està de moda la lletra a mà. Es pot usar com a lletra corporativa?
En efecte, és una moda i com a tal passa de moda. La lletra manuscrita només és adequada en determinats missatges; però segurament en una escola no seria seriós. L’escola és una autoritat pedagògica i això ha de notar-se. La seva gràfica ha de ser diàfana, sincera; però no banal ni paròdica o impostada.
En la comunicació externa d’un col·legi (powerpoints, cartes, revistes…) intervenen moltes persones que són professionals de l’educació i no experts en disseny. Com es pot mantenir una coherència d’estil? Fins a quin punt s’ha d’aconseguir una unitat en la identitat visual en una escola?
Pel que s’ha dit, és importantíssim garantir una unitat d’estil. Això connota serietat institucional i rigor comunicacional. Per pal·liar la dispersió i no professionalitat dels emissors és indispensable disposar d’un manual gràfic i d’algú que ho administri.
“És importantíssim garantir una unitat d’estil. Això connota serietat institucional i rigor comunicacional” |
Un col·legi petit, amb un pressupost limitat, què pot fer per tenir una imatge corporativa? Un concurs de logos entre alumnes?
Mai faria un concurs de logos entre els alumnes. Seria més útil fer un concurs d’il·lustracions utilitzables en els missatges, però no “infantilitzar” el nom de l’escola.
Si no tenen pressupost és millor que busquin un dissenyador voluntari, no només solidari sinó també bon professional.
¿Des de la seva perspectiva d’expert, com veu les marques gràfiques de les escoles, acadèmies d’idiomes, universitats… Com haurien de ser?
A les marques de les escoles hi ha de tot. No he estudiat aquest sector; però comparteix els defectes de gran part de les institucions de la cultura. Abunden els museus, centres culturals i instituts amb marques informals, falsament “originals”, pretesament “venedores”.
No hi ha normes universals. Repeteixo: s’ha d’administrar el cas per ajustar-se a cada perfil particular. “Escola” és un univers massa heterogeni com per prescriure una norma d’aplicació general.
Deixeu un comentari