ENTREVISTA A FERRAN RAMÓN-CORTÉS
1c9e42_f59c9d5409ad4e84bdee019716cf2636Nasqué a Barcelona l’any 1962. És llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE. Començà la seva carrera professional en el camp del Màrqueting. Treballà durant 19 anys en una multinacional de publicitat. Decidí dedicar-se a la comunicació personal i fundà l’Institut de Comunicació 5 Fars. És col·laborador acadèmic i professor convidat de diverses universitats com ESADE i la Universitat de Barcelona. És autor de “L’Illa dels 5 Fars” (RBA 2005, Planeta 2012), Virus” (RBA 2007), “Converses amb Max” (RBA 2007), “Parlant la gent s’estima” (Ara Llibres, 2011), entre molts d’altres llibres… Col·labora habitualmente con diferents mitjans de comunicació com “L’ofici de Viure” a Catalunya Ràdio, “Via Lliure” a RAC.
9788416029280Relaciones que funcionan és una eina per conèixer millor els altres, ajustar la nostra relació amb ells i, d’aquesta manera, evitar malentesos i conflictes. Les persones tenim estils diferents, i això fa que rebem la comunicació de forma diferent. Adaptar la nostra comunicació a l’estil de la persona a la qual ens dirigim fa que ens puguem entendre millor. Cada persona té un estil de relació amb els altres diferent, que es poden agrupar en quatre tipologies. A partir d’aquestes, Ferran Ramon i Àlex Galofré proposen una metodologia per conèixer als nostres interlocutors i adaptar la nostra comunicació a ells, de manera que sigui més persuasiva.

Més que tractar la gent com ens agradaria que ens tractessin, a Relaciones que funcionan ens proposeu aprendre a tractar-los com els convé que els tractem. No cal dir que la qualitat de l’escola depèn molt del tracte que es dispensa als alumnes i a les seves famílies. Quina connexió té la manera com tractem la gent amb la nostra reputació personal i com a escola?

La manera com el professorat i qualsevol persona d’una escola tracta a alumnes i famílies és fonamental per a la idea que ens farem d’aquest professor i per extensió de l’escola. Una de les experiències més negatives que podríem tenir amb els nostres fills és una mala entrevista amb el tutor, o amb el Director de l’escola. Tal com tracta alumnes i famílies, el professor transmet directament els seus valors i els de l’escola. No és només, però, qüestió de tractar-los bé. Una de les errades clàssiques és que el professor tingui una manera exquisida de fer-ho però fixa: aquesta manera, si bé serà segur educada i considerada, pot no ser útil per a un determinat alumne o la seva família. Tenir flexibilitat i adaptar la comunicació al seu tarannà ajudarà que se sentin compresos, que puguem transmetre de forma eficient aquells valors que volem transmetre, i a generar un vincle fonamental que repercutirà directament en la seva valoració de la persona i de l’escola.

Els directius o les directives i el professorat d’una escola es veuen contínuament empesos a relacionar-se amb molta gent de caràcters ben diferents. Els ajuda això a tenir més habilitats per a la relació social i per detectar les diferents maneres de ser?

Els ajuda sens dubte, ja que és una forma intensa d’exercitar l’habilitat de detecció d’estils i la flexibilitat d’adaptació. Però haig de dir que només els ajuda si hi ha consciència d’aquest fet, i voluntat d’adaptació. Hem vist moltes vegades com algunes persones tan sols viuen amb impotència aquestes diferències de caràcter, fins i tot amb patiment, sense que interioritzin que és al cap i a la fi una característica de les persones i que el repte és saber-nos adaptar o saber utilitzar les estratègies comunicatives adients a cada estil.

Tenir en compte les diferències de caràcter ens ajuda també a l’hora de crear un bon clima intern?

I tant, és clar. Per exemple, un cap d’estudis que sigui molt actiu i molt racional alhora, si entén que aquella professora que és també activa, però molt més emotiva, per caràcter tendirà a necessitar el reconeixement en el que fa, serà molt més mirat a l’hora de judicar un treball d’aquesta i s’estalviarà així un conflicte del tot innecessari. S’adonarà que cal molt poc per crear una bona relació professional. En el llibre posem molts exemples d’aquest tipus.

“Etiquetar les persones significa directament restringir la nostra capacitat de percepció, ja que acabem percebent només el que coincideix amb les etiquetes que els hem posat”

En el llibre s’insisteix diversos cops que no podem reduir-ho tot a uns models, que el que hi ha són tendències, que ens comportem de forma més rica. El professorat, en canvi, podem caure en el parany d’encasellar els alumnes i valorar-los segons la casella on els col·loquem. Com podem evitar aquest perill?

Etiquetar les persones significa directament restringir la nostra capacitat de percepció, ja que acabem percebent dels altres només allò que coincideix amb les etiquetes que els hem posat. És per això que hem de ser curosos, i entendre que, si bé aquests models ens ajuden a desenvolupar diverses estratègies comunicatives per gent diferent, hem d’estar molt oberts a percebre les persones com a úniques, i a percebre els canvis que experimenten. La meva recepta és que de tant en tant ens apropem a la persona amb ulls nets, sense cap etiqueta ni prejudici, i l’experimentem de nou. Renovar la percepció de tant en tant ens garanteix no caure en el parany de l’etiqueta fixa i inamovible que pot ser molt injusta per a una persona.

“Per la xarxa, de les escoles, el que es troba és molta literatura comuna, moltes idees generals, i molt poca diferenciació”

Vostè ha treballat 19 anys en el món de la publicitat, com veu les escoles com a marca? Quin consells els donaria per millorar la gestió del seu branding?

Crec que no totes les escoles estan fent prou feina en aquest àmbit. I crec que la raó fonamental és que moltes d’elles no han estat de veritat en una situació de mercat competitiu, i no han necessitat lluitar pels “clients”. En un escenari de demografia a la baixa, i d’excés d’oferta, les escoles no tenen més remei que entrar en el joc del branding i per tant de ser capaces de transmetre una idea clara i diferencial del que ofereixen. Per a algunes escoles el camí és clar i sòlid. Per a d’altres està tot per fer. I en general, si un fa una tria aleatòria d’escoles per la xarxa, el que es troba és molta literatura comuna, moltes idees generals, i molt poca diferenciació. Els meus consells són:

  • “Mullar-se” amb un posicionament diferencial i clar.
  • Ser més actius comunicativament.
  • Treballar molt activament les xarxes boca-orella que son fonamentals per el tipus de “compra” d’una escola.
  • Treballar també activament les xarxes d’ex-alumnes com a prescriptors fonamentals.

ENTREVISTA A FERRAN RAMÓN-CORTÉS
1c9e42_f59c9d5409ad4e84bdee019716cf2636Nació en Barcelona en 1962. Es licenciado en Ciencias Empresariales y MBA por ESADE. Empezó su carrera profesional en el campo del Marketing. Trabajó durante 19 años en una multinacional de publicidad. Decidió dedicarse a la comunicación personal y fundó el Instituto de Comunicación 5 Fars. Es colaborador académico y profesor invitado de distintas Universidades como ESADE y la Universitat de Barcelona. Es autor de “La Isla de los 5 Faros” (RBA 2005, Planeta 2012), Virus” (RBA 2007), “Conversaciones con Max” (RBA 2007), “Parlant la gent s’estima” (Ara Llibres, 2011), entre otros muchos libros… Colabora habitualmente con diferentes medios de comunicación como “L’ofici de Viure” en Catalunya Ràdio, “Via Lliure” en RAC.
9788416029280Relaciones que funcionan es una herramienta para conocer mejor a los demás, ajustar nuestra relación con ellos y, de esta forma, evitar malentendidos y conflictos  Las personas tenemos estilos diferentes, y esto hace que recibamos la comunicación de forma diferente. Adaptar nuestra comunicación al estilo de la persona a la que nos dirigimos hace que nos podamos entender mejor. Cada persona posee un estilo de relación con los otros diferente, que se pueden agrupar en cuatro tipologías. A partir de éstas, Ferran Ramon y Álex Galofré proponen una metodología para conocer a nuestros interlocutores y adaptar nuestra comunicación a ellos, de forma que sea más persuasiva.

Más que tratar a la gente como nos gustaría que nos trataran en “Relaciones que funcionan” nos proponéis aprender a tratarlos como les conviene que les tratamos. Huelga decir que la calidad de la escuela depende mucho del trato que se dispensa a los alumnos ya sus familias. ¿Qué conexión tiene la forma tratamos a la gente con nuestra reputación personal y como escuela?

La manera en que el profesorado y cualquier persona de una escuela trata a alumnos y familias es fundamental para la idea de que nos vamos a hacer de este profesor y, por extensión, de la escuela. Una de las experiencias más negativas que podríamos tener con nuestros hijos es una mala entrevista con el tutor, o con el Director de la escuela. Tal como trata alumnos y familias, el profesor transmite directamente sus valores y los de la escuela. No es sólo, sin embargo, cuestión de tratarlos bien. Una de los errores clásicos es que el profesor tenga una forma exquisita de hacerlo pero fija: esta manera, si bien será seguro educada y considerada, puede no ser útil para un determinado alumno o su familia. Tener flexibilidad y adaptar la comunicación a su talante ayudará a que se sientan comprendidos, que podamos transmitir de forma eficiente aquellos valores que queremos transmitir, y a generar un vínculo fundamental que repercutirá directamente en su valoración de la persona y de la escuela.

Los directivos o directivas y el profesorado de una escuela se ven continuamente empujados a relacionarse con mucha gente de caracteres muy diferentes. ¿Les ayuda esto a tener más habilidades para la relación social y para detectar las diferentes maneras de ser?

Les ayuda sin duda, ya que es una forma intensa de ejercitar la habilidad de detección de estilos y la flexibilidad de adaptación. Pero tengo que decir que sólo les ayuda si hay conciencia de este hecho, y voluntad de adaptación. Hemos visto muchas veces como algunas personas sólo viven con impotencia estas diferencias de carácter, incluso con sufrimiento, sin que interioricen que es al fin y al cabo una característica de las personas y que el reto es sabernos adaptar o saber utilizar las estrategias comunicativas adecuadas a cada estilo.

¿Tener en cuenta las diferencias de carácter nos ayuda también a la hora de crear un buen clima interno?

Y tanto, claro. Por ejemplo, un jefe de estudios que sea muy activo y muy racional al mismo tiempo, si entiende que aquella profesora que es también activa, pero mucho más emotiva, por carácter tenderá a necesitar el reconocimiento en lo que hace, será mucho más mirado al la hora de juzgar un trabajo de ésta y se ahorrará así un conflicto del todo innecesario. Se dará cuenta de que hace falta muy poco para crear una buena relación profesional. En el libro ponemos muchos ejemplos de este tipo.

“Etiquetar las personas significa directamente restringir nuestra capacidad de percepción, ya que acabamos percibiendo sólo lo que coincide con las etiquetas que les hemos puesto”

En el libro se insiste varias veces que no podemos reducirlo todo a unos modelos, que lo que hay son tendencias, que nos comportamos de forma más rica. El profesorado, en cambio, podemos caer en la trampa de encasillar a los alumnos y valorarlos según la casilla donde los colocamos. ¿Cómo podemos evitar este peligro?

Etiquetar las personas significa directamente restringir nuestra capacidad de percepción, ya que acabamos percibiendo los demás sólo lo que coincide con las etiquetas que les hemos puesto. Es por eso que debemos ser cuidadosos, y entender que, si bien estos modelos nos ayudan a desarrollar diversas estrategias comunicativas para gente diferente, debemos estar muy abiertos a percibir las personas como únicas, y a percibir los cambios que experimentan. Mi receta es que de vez en cuando nos acercamos a la persona con ojos limpios, sin ninguna etiqueta ni prejuicio, y la experimentamos de nuevo. Renovar la percepción de vez en cuando nos garantiza no caer en la trampa de la etiqueta fija e inamovible que puede ser muy injusta para una persona.

“Por la red, de las escuelas, lo que se encuentra es mucha literatura común, muchas ideas generales, y muy poca diferenciación”

Usted ha trabajado 19 años en el mundo de la publicidad, ¿cómo ve las escuelas como marca? ¿Qué consejos les daría para mejorar la gestión de su branding?

Creo que no todas las escuelas están haciendo bastante trabajo en este ámbito. Y creo que la razón fundamental es que muchas de ellas no han estado de verdad en una situación de mercado competitivo, y no han necesitado luchar por los “clientes”. En un escenario de demografía a la baja, y de exceso de oferta, las escuelas no tienen más remedio que entrar en el juego del branding y por lo tanto ser capaces de transmitir una idea clara y diferencial de lo que ofrecen. Para algunas escuelas el camino es claro y sólido. Para otros está todo por hacer. Y en general, si uno hace una elección aleatoria de escuelas por la red, lo que se encuentra es mucha literatura común, muchas ideas generales, y muy poca diferenciación. Mis consejos son:

  • “Mojarse” con un posicionamiento diferencial y claro.
  • Ser más activos comunicativamente.
  • Trabajar muy activamente las redes boca a boca que son fundamentales para el tipo de “compra” de una escuela.
  • Trabajar también activamente las redes de ex-alumnos como prescriptores fundamentales.