Juanjo Fernández és consultor pedagògic i imparteix activitats de formació i motivació, xerrades adreçades a famílies, escoles i empreses sobre temes educatius i motivacionals ben diversos. Ha estat professor de matèries molt diverses (Formació Humanística, Història de l’Art, Llengua Castellana, Llengua Francesa, Teatre i Religió) durant 18 anys a Jesuïtes Clot (Barcelona).
Juanjo Fernández diu d’ell mateix: “Ensenyo Escrivint, Dibuixant… i Xerrant! Aquests quatre verbs defineixen les meves activitats professionals: ensenyo (en diferents accions formatives), escric (ficció i no ficció), dibuixo (aplicant el #visualthinking amb documentació i facilitació gràfica)… i xerro (molt!) impartint conferències i xerrades.”
És autor d’uns quants llibres d’educació (Com ajudar els fills a estudiar, 30 manaments per tractar amb adolescents), de formació religiosa a casa (Déu ens perdona sempre, La pregària de la porta, PregAdvent…), de narrativa i teatre (No abras el cajón). És una ploma habitual a Ara Criatures, suplement educatiu setmanal del diari ARA.
En trobareu més informació a juanjofernandez.cat  i el podeu seguir a les xarxes (@juanjofdezsola a twitter i instagram).

Quan estudiem i ens entusiasmem amb una matèria, tendim a mirar tot el que ens envolta amb les “ulleres” d’aquella matèria (recordo que quan vaig fer el curs de socorrista sempre que entrava a qualsevol lloc em preguntava on eren les sortides d’emergència i repassava el que hauria de fer si a algú li donava un atac del-que-fos). Doncs una vegada, portant les “ulleres” de filòleg i com a educador a l’escola i en el lleure, vaig buscar les definicions de “tutor” i de “monitor”. “Tutor” incorporava l’accepció agronòmica d’element recte per acompanyar el correcte creixement de la planta (que no està malament, com a tutor t’hi pots sentir identificat) però “monitor” era “aquél que censura o amonesta”. Com per tornar-se a posar les ulleres!

Malgrat tot, quan es parla de Gestió de Centres, no puc evitar tornar-me a posar les ulleres filològic-educatives i em pregunto: és el mateix ser Gestor que Gerent? Director que Dirigent? Tots aquests poden ser Líders? Quin és el seu paper en la “marca” del centre? Al final de l’article explicaré el que he “vist” amb les meves “ulleres” –amb la “graduació” semàntica–, però ara crec que quan ets en un d’aquests càrrecs, el que sigui, el que t’interessa és que et donin un cop de mà, que et guiïn per no perdre’t i així ser tu mateix un bon guia per als altres. Així doncs, a partir de la meva experiència i dels bons gestors amb els que he tingut la sort de treballar, m’atreveixo a oferir un decàleg amb deu propostes, deu ajudes que a mi m’hauria agradat que m’haguessin ofert quan m’ha tocat ser GeGeDiDiL (Gestor-Gerent-Director-Dirigent-Líder). Aquí els teniu:

1. Sigues puntual, no facis esperar.

Un bon gestor arriba a l’hora establerta al que sigui: reunions, entrevistes… Tant si va a un lloc com si rep en el centre, és puntual. I no s’excusa posant cara d’agòbio i dient “és que estic fins les celles de treball”, com si el temps o la feina dels altres no fos tan important.
Sigues puntual, i descobriràs totes les coses bones que arriben a temps!

2. Arriba el primer, marxa l’últim.

Bé, no cal que sigui literalment (sobretot si l’horari del centre va de les 8 del matí a les 10 de la nit), però un bon gestor és model de treball: els que treballen amb ell -i els que estan a càrrec seu- saben que és fiable, que poden confiar en ell i comptar amb ell, perquè hi és.
Arriba el primer, i a més gaudiràs de la tranquil.litat de moments de pau!

3. Embruta’t, mulla’t… implíca’t.

Un bon gestor realitza tasques que li són pròpies… i dóna un cop de mà -i de mans- en qualsevol tasca “impròpia”: quan és necessari s’hi posa, carrega, descarrega, reparteix, fotocopia… perquè així demostra que no hi ha treball petit, i coneix de primera mà diferents tasques del centre, i fa visible la seva implicació real i total, ja sigui en texans, samarreta, corbata o vestit-jaqueta.
Implíca’t, i sentiràs que formes part de l’equip.

4. Acull i escolta, allà on siguis.

Les persones al teu càrrec (o que-treballen-en-el-centre-que-gestiones, com prefereixis) en un moment o altre tindran la necessitat -de vegades fins i tot la urgència- de parlar amb tu. L’ideal és que puguis dedicar-los un temps previst prèviament, en la tranquil.litat del teu despatx… però això no sempre és possible. De vegades, allò de “la porta del meu despatx sempre estarà oberta per a tothom” no és suficient. Tot el centre és el teu despatx, així que si et necessiten, sigues inmediat: escolta amb tota la teva atenció, sense apressar (“només et puc dedicar cinc minuts”) ni avançar-te a donar solucions (“mira, això s’arregla…”).
Acull i escolta, i gaudiràs de la confiança del teu equip.

5. Cuida els detalls, coneix les persones.

De vegades he tingut la gran sort que m’ensenyés un centre una gestora que es notava que coneixia la seva gent: mentre passejàvem s’interessava pel treball d’un, la salut de l’altre, un familiar del de més enllà… situacions personals que tractava amb discreció però que amb el seu record demostrava al receptor que havia estat escoltat amb atenció en un altre moment. Un bon gestor envia notes, missatges, recorda aniversaris, preferències… i tots s’encomanen del desig de cuidar-se mútuament!
Sigues detallista i aixecaràs el nivell humà del teu centre.

6. Evita les discussions absurdes, afronta els conflictes.

Un bon gestor inspira respecte; un mal gestor, temor. I moltes vegades el temor el genera un mal gestor que es queda “encallat” en discussions absurdes sobre petiteses, traves burocràtiques, generalitzacions injustes i ofensives… Aquest mal gestor obté la trista compensació d’acabar envoltat d’aduladors, però contribueix a la degradació del seu centre. Un bon gestor sap quan ha de callar i quan ha de parlar directament i en privat amb algú.
Afronta els conflictes i tindràs autèntica autoritat.

7. Absorbeix els errors, centrifuga les lloances.

Els millors gestors compten amb un magnífic equip al seu voltant, persones que aprenen i creixen al seu costat, i a les que el bon gestor proporciona oportunitats de millorar i desenvolupar els seus talents. Cal cuidar aquest equip, així que si hi ha hagut errors, assumeix-los com a líder i responsable, sense excusar-te en la falta de competència de ningú (ja afrontaràs el conflicte en privat amb qui sigui). I si hi ha lloances, assegura’t que arribin a tothom, i mostra’t orgullós dels èxits de cadascun dels membres de l’equip.
Elogia el teu equip pels seus èxits, i aconseguiràs el millor de tots i cadascun d’ells.

8. Tingues perspectiva i permet que la comparteixin.

Això no és acceptat amb facilitat, però en tot centre hi ha d’haver una (metafòrica) “talaia”, i des d’allà l’equip directiu pot mirar al seu voltant en l’espai i el temps. El bon gestor no atabala la seva gent -que està a les “trinxeres”- demanant-los anàlisis i planificació, però sí permet que comparteixin la perspectiva de la “talaia” donant-los responsabilitats ajustades a les seves capacitats -i recursos per exercir-les-, i mantenint sempre oberta la comunicació.
Tingues perspectiva, deixa’t aconsellar, i podràs guiar amb criteri.

9. Accepta les crítiques… però no deixis que t’enfonsin.

Ja pots ser un bon gestor, el millor gestor, fins i tot el gestor perfecte… que tot i així rebràs crítiques. Algunes molt dures, i tot sovint molt injustes, ja sigui perquè no les esperaves o no creies merèixer-les. Els que diuen “en tota crítica hi ha una oportunitat”… no han rebut gaires crítiques en la seva vida. Admetem-ho: les crítiques fan mal i no li agraden a ningú. Però és cert que en pots extreure allò que et permeti millorar (després de calibrar d’on venen i per què!) i després deixar-les enrera.
Accepta les crítiques amb enteresa -i sentit de l’humor- i et faran més madur… i no “més dur”!

10. Creu en el projecte, defensa’l i lluita per ell.

Quan vam veure en família la versió cinematogràfica d'”El Príncep de Pèrsia” -que no era un prodigi de guió- ens va divertir la reiteració de la frase “protect the daga” en molts moments de la pel.lícula. S’ha convertit en un lema famíliar quan fem referència a alguna cosa que cal protegir (o quan veiem una altra pel.lícula amb un guió tan fluix!). El bon gestor coneix el projecte del centre que gestiona, i creu en ell, i en les seves possibilitats, i perspectives de futur. Defensa el projecte del teu centre. Sigues un gestor-radar, que té sempre clar el punt de referència final, i mai un gestor-penell, que canvia d’objectius per ignorància o comoditat.
“Protect the Project”, deixa que la teva fe en el projecte t’enforteixi… i veuràs com no estaràs sol en la lluita.

Fins aquí aquests 10 “manaments” que -en sóc conscient- no són com per ser gravats en pedra… encara que potser sí mereixin ser impresos i plastificats!

I per acabar, com prometia al principi, la meva “visió” filològica. “Gestió” ve de “gerere” (dur a terme, administrar), un verb que té un freqüentatiu, “gestare” (dur a la matriu). Doncs bé, un gestor ha de “gestionar”, però hauria de ser també capaç de “gestar”, hauria de ser capaç de contribuir al naixement i a la vida del seu centre, i al desenvolupament del projecte i de les persones (que, en definitiva, són la base de la “marca” del centre). Portant això a l’extrem, diguem-ho així: en un hospital, el gestor hauria s’hauria de semblar més a la llevadora… que al caixer automàtic del pàrquing!