[:ct]Amb el canvi anual de dígits, cada cop són més els webs que pronostiquen quines seran les tendències en l’any que comença. He volgut també aventurar-me a fer-ho pel que fa a la gestió de les marques escolars. Gestionar la marca d’un centre significa orientar-la i consolidar-la, quelcom que us convé a totes les escoles.

ESCOLTA L’EPISODI EN PODCAST
 Spotify
 iTunes
 Spreaker
 SoundCloud

No sóc profeta. És possible que algun d’aquests set punts obeeixi tant al desig com a la perspectiva que es compleixi. De fet, en el fons, són bons desitjos, perquè es tracta de senyals d’una major professionalització del branding en el món educatiu.

Aquest no és un llistat acabat: sisplau, no deixeu de comentar aquells aspectes que considereu que també seran importants aquest 2019.

  1. Més personalització
    S’està demanant a qualsevol entitat que vulgui ser una marca estimada, una lovemark o oxitobrand: els mitjans tecnològic faciliten un servei i una comunicació més personals (automatismes, impressos personalitzats, preferències d’ús memoritzades…). Si hi invertim, prioritzem-hi els públics interns. Però en el cas de l’escola la personalització és més important i té un abast infinitament més gran: la tasca d’educar exigeix atenció singular a cada alumne, converses freqüents amb pares i mares, etc. Es pot personalitzar des de la impersonalitat? Les marques en el segle XXI són sobretot persones comunicant-se amb persones.
  2. Més coherència amb la pròpia identitat
    Més enllà de l’aspecte visual (logo, colors, etc.), actualment una marca es reconeix sobretot per les conductes dels seus membres coherents amb allò que hom promet. Les actuacions discordants i les expectatives no satisfetes esdevenen molt nocives per a la reputació de l’escola. Sigui el model una educació trilingüe, cristiana, inclusiva, innovadora… allò que s’ha promès és el primer que caldrà complir.
  3. Conductes icòniques dels valors la marca
    Per tal que es faci immediatament i netament visible la promesa de marca en les conductes, cal que el professorat conegui bé quina és la forma de comportar-se coherent i exclusiva de l’escola. La manera més simple de fer-ho és concretar un llistat curt d’actuacions adequades i aconseguir que siguin assumides i després interioritzades com a hàbits: en el to de llenguate, l’estil de relació, etc.
  4. Educació en valors, per damunt de la innovació
    Hem passat uns anys on semblava que la innovació educativa  –sovint donant més importància a la forma que als fons– era el producte estrella del màrqueting educatiu i exigia capgirar-ho tot. Ara alguns qüestionen la presència excessiva de la tecnologia i es valoren els canvis només a través de resultats contrastats. Més enllà de què fem i com ho fem –com diu Simon Sinek– la clau és el perquè. Sense menystenir els avenços realment innovadors, creixerà l’interès per oferir una educació per a la vida –per a un futur que desconeixem– basada en valors humans i hàbits sòlids: autonomia, resiliència, assertivitat, solidaritat…
  5. Excel·lència en comunicació interpersonal
    Cal dotar al professorat de més formació perquè aconsegueixi a través de les converses la fidelització de les famílies a l’escola i la recuperació d’aquelles insatisfetes, una tasca que es troba sobretot al seu abast. És una formació que ordinàriament no han rebut: com iniciar una conversa, quins compromisos es poden adquirir, protocol davant d’una reclamació, assertivitat per no perdre l’autoritat, interpretació del llenguatge no verbal, etc.
  6. Potenciació de la marca personal del professorat
    El gran secret del branding escolar és entendre que la marca d’una escola és la suma de les marques personals dels seus professors i les seves professores. Cal potenciar-les, fer que aquests siguin conscients, responsables i orgullosos de la petja que deixen en els alumnes i la societat. No és una cosa que es pugui fer en bloc. Cadascú ha d’aprendre a gestionar la seva marca personal, la qual pot anar més enllà dels murs de l’escola, amb una contribució àmplia a la societat, mitjançant una xarxa oberta de relacions on i offline. Per aconseguir-ho, l’exemple dels directius és indispensable.
  7. Màrqueting de continguts orientat a la marca
    El descens de la natalitat a xifres de 1941 obliga a tots els centres a viure amb més intensitat la captació d’alumnes. Són pocs ja els centres educatius que no han desenvolupat la seva marca visual i no compten amb webs i materials promocionals amb dissenys homologables. Tanmateix, en general, els continguts textuals continuen sent poc atractius, no estan orientats a la conversió (és a dir, les crides a l’acció no són prou eficaces) i no potencien la marca de l’escola i el seu caracter diferenciat.

Miquel Rossy[:es]Con el cambio anual de dígitos, cada vez son más los sitios web que pronostican cuáles serán las tendencias en el año que comienza. He querido también aventurarme a hacerlo en referencia a la gestión de las marcas escolares. Gestionar la marca de un centro significa orientarla y consolidarla, algo que os conviene a todas las escuelas.

ESCUCHA EL ARTÍCULO EN PODCAST
 Spotify
 iTunes
 Spreaker
 SoundCloud

No soy profeta. Es posible que alguno de estos siete puntos obedezca tanto al deseo como a la perspectiva de que se cumpla. De hecho, en el fondo, son buenos desos, pues se trata de señales de una mayor profesionalización del branding en el mundo educativo.

Este no es un listado acabado: por favor, no dejéis de comentar aquellos aspectos que consideréis que también serán importantes este 2019.

  1. Más personalización
    Se está pidiendo a cualquier entidad que quiera ser una marca amada, una lovemark o oxitobrand: los medios tecnológico facilitan un servicio y una comunicación más personales (automatismos, impresos personalizados, preferencias de uso memorizadas…). Si invertimos en ello, prioricemos los públicos internos. Pero en el caso de la escuela la personalización es más importante y tiene un alcance infinitamente mayor: la tarea de educar exige atención singular a cada alumno, conversaciones frecuentes con padres y madres, etc. ¿Se puede personalizar desde la impersonalidad? Las marcas en el siglo XXI son sobre todo personas comunicándose con personas.
  2. Más coherencia con la propia identidad
    Más allá del aspecto visual (logo, colores, etc.), actualmente una marca se reconoce sobre todo por las conductas de sus miembros coherentes con lo que se promete. Las actuaciones discordantes y las expectativas no satisfechas se convierten en muy dañinas para la reputación de la escuela. Sea el modelo una educación trilingüe, cristiana, inclusiva, innovadora… lo prometido es lo primero que habrá que cumplir.
  3. Conductas icónicas de los valores de la marca
    Para que se haga inmediatamente y netamente visible la promesa de marca en las conductas, es necesario que el profesorado conozca bien cuál es la forma de comportarse coherente y exclusiva de la escuela. La manera más simple de hacerlo es concretar un listado corto de actuaciones adecuadas y conseguir que sean asumidas y después interiorizadas como hábitos: en el tono de lenguage, el estilo de relación, etc.
  4. Educación en valores, por encima de la innovación
    Hemos pasado unos años donde parecía que la innovación educativa –a menudo dando más importancia a la forma que al fondo– era el producto estrella del marketing educativo y exigía renovarlo todo. Ahora algunos cuestionan la presencia excesiva de la tecnología y se valoran los cambios sólo a través de resultados contrastados. Más allá de qué hacemos y cómo lo hacemos –como dice Simon Sinek– la clave es el porqué. Sin menospreciar los avances realmente innovadores, crecerá el interés por ofrecer una educación para la vida –para un futuro que desconocemos– basada en valores humanos y hábitos sólidos: autonomía, resiliencia, asertividad, solidaridad…
  5. Excelencia en comunicación interpersonal
    Hay que dotar al profesorado de más formación para que consiga a través de las conversaciones la fidelización de las familias a la escuela y la recuperación de aquellas insatisfechas, una tarea que se encuentra sobre todo a su alcance. Es una formación que ordinariamente no han recibido: cómo iniciar una conversación, qué compromisos se pueden adquirir, protocolo ante una reclamación, asertividad para no perder la autoridad, interpretación del lenguaje no verbal, etc.
  6. Potenciación de la marca personal del profesorado
    El gran secreto del branding escolar es entender que la marca de una escuela es la suma de las marcas personales de sus profesores y sus profesoras. Hay que potenciarlas, hacer que estos sean conscientes, responsables y orgullosos de la huella que dejan en los alumnos y la sociedad. No es algo que se pueda hacer en bloque. Cada uno debe aprender a gestionar su marca personal, la cual puede ir más allá de los muros de la escuela, con una contribución amplia a la sociedad, mediante una red abierta de relaciones on y offline. Para ello, el ejemplo de los directivos es indispensable.
  7. Marketing de contenidos orientado a la marca
    El descenso de la natalidad a cifras de 1941 obliga a todos los centros a vivir con más intensidad la captación de alumnos. Son pocos ya los centros educativos que no han desarrollado su marca visual y no cuentan con webs y materiales promocionales con diseños homologables. Sin embargo, en general, los contenidos textuales siguen siendo poco atractivos, no están orientados a la conversión (es decir, las llamadas a la acción no son suficientemente eficaces) y no potencian la marca de la escuela y su caracter diferenciado.

Miquel Rossy[:]