Treballar amb prototips
La virtut principal del bon govern és la prudència. Abordar qualsevol canvi –molt més encara un canvi cultural– és arriscat. No podem fer-ho de qualsevol manera. Però la prudència no pot confondre’s amb la inacció. Cal experimentar contínuament idees noves. Hem de provar solucions millors als problemes que tenim plantejats. Si esperem que quelcom deixi de rutllar per canviar-ho, una cosa serà segura: en algun moment no rutllarà. No hem de tenir, doncs, por d’equivocar-nos. És l’única manera de progressar. Quan ens equivoquem perquè estem contínuament mirant la manera de fer millor les coses –amb seny i esmerçant els recursos raonables–, adquirim una musculatura mental àgil, que ens facilita rectificar i ens situa en una posició millor que abans d’equivocar-nos: en el pitjor dels casos, haurem après com no convé fer-ho i ho podrem tornar a fer com al principi.
Però els errors han de ser petits. No podem cometre errors gravíssims. No és el mateix rectificar una part, que haver de refer tot de zero. Convé, doncs, comprovar de seguida les idees noves només amb una petita part del projecte que tinguem entre mans. Petita però prou gran perquè permeti que els resultats obtinguts tinguin validesa per ser extrapolats a tot el conjunt. Aquest plantejament val per a tot. Serveix per als projectes educatius. Per exemple, si ens proposem implantar una nova estratègia educativa mitjançant l’adopció del treball col·laboratiu com a eix , l’aprenetatge per reptes, o el que vulgueu, no seria assenyat començar canviant radicalment les aules, rellevant tot el mobiliari tradicional. Primer caldrà comprovar-ne l’eficàcia amb alguns grups i potser només unes hores. D’aquesta manera, quan se’n vegi el resultat, s’estarà en situació de valorar-ne els pros i els contres, abans de fer un pas tan costós i arriscat. Si veiem que funciona, l’implantarem en la programació vertical i preveurem les modificacions necessàries en l’escola. Això és treballar amb prototips.
Potser més en el món educatiu que en d’altres, ens enfrontem a nombroses teories de laboratori amb dubtosa aplicació pràctica. No n’hi ha prou, doncs, de presentar un projecte ben bastit. S’ha de demostrar amb fets que es pot dur a terme, que és eficaç, que és millor que la forma com s’està treballant ara. El prototip és també una labor d’equip. Per això, ens distribuirem les tasques, de manera que s’arribi abans al resultat, perquè cadascú realitzarà aquella part del treball per a la qual està més capacitat. Treballar en equip no vol dir sempre treballar junts. Hi ha també moments de treball individual.
També en la comunicació, en el màrqueting i en el branding hem d’actuar mitjançant prototips.
- Abans de decidir que una persona sigui, per exemple, la responsable del web de l’escola, se li pot demanar que hi escrigui alguns articles. Així ens evitarem el disgust d’haver-la de rellevar al cap de poc temps, perquè no coneixíem que el seu nivell d’expressió escrita és pèssim.
- Abans d’abandonar les notificacions a les famílies amb papers fotocopiats i substituir-los per enviaments d’e-mails, d’SMS, l’ús d’una determinada xarxa social, haurem de fer servir simultàniament els dos canals, per exemple, en el curs de 1r de Primària.
- Abans de llançar-nos a una estratègia de màrqueting mitjançant noves xarxes socials, podem analitzar el rendiment d’una campanya al compte d’Instagram ja actiu.
- De la mateixa manera que abans de canviar la identitat visual, es comprova com quedaria el nou logo en els diversos suports que s’utilitzen. No es pot descobrir que un logotip de colors i efectes 3D no funciona bé, si la nostra comunicació es fa habitualment mitjançant fotocòpies…
Com més important sigui una decisió arriscada, més convenient és rumiar la possibilitat de prototipar-la. El prototip ha de ser una mostra de producte final acabat, fins al darrer detall. Aquest prototip servirà per:
- Explicar-nos millor (un exemple val més que mil paraules) i convèncer els reticents, els menys imaginatius.
- Comprovar empíricament la viabilitat del projecte.
Si volem una avaluació de la iniciativa tan objectiva com sigui possible, convé que acotem al màxim el prototip: Ens resol un aspecte del nostre projecte prou significatiu? Està vinculat amb l’objectiu principal que ens proposem? Podrem demostrar només per aquest prototip que el resultat vindrà o hi ha altres factors que dificultaran l’avaluació correcta del procés? Durant la construcció del prototip, convindrà tenir una actitud de feedback permanent i fer les correccions al prototip sense esperar tenir-lo acabat. Els primers passos són forçosament lents. Tant de bo no ens hàgim de lamentar d’alguns errors en la base, quan tot el projecte ja estigui desenvolupat.
Hi ha un àmbit en el qual l’actitud de testeig constant és imprescindible: en els continguts de Internet. Precisament per la facilitat que ens ofereix tant de realització com d’avaluació posterior dels resultats, podem comprovar constantment què funciona millor:
- Què passarà si converteixo el títol en una pregunta?
- La crida a l’acció, aquest botó de color taronja, ¿tindrà més èxit si ho va situar dalt de la pàgina?
- És millor enviar aquest correu electrònic amb imatges i un format ben maquetat o només amb un text breu molt persuasiu?
Per a cada mena de treball, el prototip tindrà característiques ben diverses i seran, per tant, també diferents les maneres de plantejar-los. Però en tots els casos és important mantenir en tot moment en el punt de mira l’objectiu que ens proposem. Podria passar que en el transcurs del treball pràctic, s’arraconés a un segon terme, de forma involuntària algun objectiu essencial. Per exemple, amb la finalitat d’arribar a noves famílies, una escola es pot proposar fer un canal de vídeos a YouTube. En l’elaboració del prototip, en canvi, s’oblida aquest objectiu i els continguts se centren exclusivament a reviure moments emotius només per als seus membres.
Deixeu un comentari