–Ens ha tocat la Carme de tutora del Pau. Estem de pega. Diuen que no aconsegueix fer-los treballar i acaba sempre histèrica…
–Calla, calla! Que molt pitjor seria l’Andreu. Té molt mala bava…
No és un fenomen que hagi nascut amb els grups de WhatsApp. Tota la vida s’han generat, a la sortida de l’escola, aquells grupets que repassen les notícies de tota mena que hi succeeixen. Ningú no hi para esment fins que de cop i volta esdevenen el focus –potser viciat– de comentaris negatius. Ja hem fet tard.
–Ep! Que ho sabeu? Diuen que la nova professora d’anglès té un nivell baixíssim. De fet, la van fer fora del col·legi l’Oreneta.
–Què em dius! I ara! I jo que em pensava que l’havien anat a buscar…
Els rumors són part de la limitació humana. Mai no podreu evitar-los completament. Tinc, però, una bona notícia: l’aparició i l’extensió dels rumors entre pares i mares depèn sobretot de l’actitud directiva i de la reputació de l’escola entre les famílies. Així doncs, la pilota és al vostre terrat: teniu molt a fer per evitar els rumors, quan la direcció comunica malament i davant d’una pèrdua de prestigi. Heus aquí alguns suggeriments per tenir presents, especialment per part de la direcció del centre:
- Partiu de pressuposar que és normal que els pares i les mares parlin de l’escola. Lògicament, tot el que afecta els seus fills els preocupa. Qualsevol notícia de l’escola, doncs, els interessa, realment els ha d’importar. Preferiríeu el contrari? Accepteu-ho no només com a inevitable, sinó com a bo. El que cal és facilitar-los que puguin canalitzar bé aquesta preocupació.
- Sovint en el que es diu hi ha una part de veritat; corregiu-ho. No ho feu tot bé i, encara que la crítica sigui injusta en la forma, una mica de raó pot tenir. Quan us arribi una queixa, heu de pensar que és un regal, una oportunitat de rectificar, encara que no l’hagin feta com ni on correspon. Per tant, si us arriba de rebot un comentari negatiu, no desaprofiteu l’ocasió de revisar en què podeu millorar.
- La causa del rumor pot ser una mala comunicació vostra, que cal solucionar. Quan la comunicació ordinària es planifica, quan s’ofereix a través de canals accessibles, quan les notícies complexes es donen pels canals idonis, quan s’eviten respostes diferents ad personam, quan es decideixen les accions de govern conjuntament amb la manera de comunicar-les… aleshores no s’estén ni la rumorologia ni el xafardeig.
- Faciliteu la queixa als més crítics i ho seran menys. El caràcter nerviós d’algunes persones els empeny sovint a preocupar-se més que la resta, a xerrar massa, a encuriosir-se fora mida. Quan troben, però, internament canals amables que els permeten deixar anar els seus neguits, no els esbomben fora.
- No abordeu els rumors només racionalment. Els rumors escolars, especialment si es refereixen al professorat o al voltant dels fills, posseeixen habitualment una càrrega emocional gran i normalment són difosos per gent amb més poca intel·ligència emocional. Per tant, no es poden abordar només racionalment. Més que pensar què els direu, heu d’assegurar com els ho direu: amb seguretat i confiança, escoltant-los, esvaint els temors, amb un somriure…
- Sempre hi ha una oportunitat, aprofiteu-la. Sou encara a temps de guanyar-vos les persones que han malparlat d’algú del centre. No són pas els vostres enemics, són els pares i mares dels alumnes que voleu educar, el sentit de l’existència del vostre centre. Demostreu-los que els aprecieu, que els escolteu. Potser només han estat poc reflexius. Us agrairan molt que els feu veure la vostra bona disposició cap a ells, i el seu error, si s’ha produït. I poden passar de cop al grup dels més fidelitzats. Fins i tot, si decideixen marxar, procurareu que ho facin sense ressentiment.
- Ja que circulen rumors negatius, difoneu també bones notícies. Segur que hi ha altres notícies sobre l’escola, que els pares i mares les valorin. No podem fer les coses esperant que la gent se n’assabentarà. Fem que se n’assabenti.
- Fomenteu prescriptors voluntaris. Teniu a l’escola una immensa majoria de pares i mares alineats amb l’escola. Alguns, amb una absoluta devoció al vostre professorat. Per què no deixeu que siguin aquestes mares i aquests pares qui us defensin? Feu-los confiança i us respondran molt millor del que esperàveu. Perquè si us trobeu sols, no dubteu que ha estat culpa vostra.
- Aprofiteu els canals socials. Són un recurs molt potent. O aconseguiu entre tots que els feu servir bé i en benefici col·lectiu o, desgraciadament, s’utilitzaran de forma inadequada. El que no podreu és forçar que no existeixin. En lloc d’enyorar altres èpoques, aprofiteu tot el bé que aporten.
Convé recordar, finalment, que seria insuficient limitar-se a lluitar contra els rumors. El tracte amb els pares i les mares té un paper extraordinari per a la vostra marca. Heu d’anar molt més enllà i crear un clima on els resulti molt fàcil estimar l’escola. Si estimen l’escola, només en diran coses bones.
Deixeu un comentari