[:ct]Des que he començat a principis d’any el canal de podcast de Branding Escolar, m’ha succeït el que ens passa sempre en aquests casos: començo a trobar pertot arreu altres canals de podcast interessants. I això m’ha fet descobrir un munt d’oportunitats que el podcasting ens dona a l’escola, tant per a l’aprenentatge de l’alumnat, com en la comunicació del centre i en el desenvolupament de la marca personal del professorat.

 

Què és un podcast i com s’escolta?

Per a aquells que no sabeu a què ens estem referint quan parlem de podcast, podríem simplificar-ho de manera ben senzilla dient que el podcast és un youtube només d’àudio, sense imatge [encara que també podrien tenir imatge, però és poc eficaç perquè, per a vídeos, ja comptem precisament amb Youtube].

Consisteix, doncs, a penjar al núvol documents sonors de temps variat, que queden agrupats en un mateix canal, de manera que qualsevol persona pugui accedir al canal per escoltar-los. De fet, podem subscriure’ns-hi i rebre’n les actualitzacions de manera automàtica. Com que queda memoritzat el punt on es va deixar d’escoltar, cada vegada que hi tornem, podrem continuar allà on havíem quedat, sense necessitat de recordar el punt. Això permet penjar fragments sonors llargs, sense esperar que siguin escoltats tots d’una tirada. Els documents d’àudio també es poden descarregar a l’ordinador o al mòbil.

Per escoltar els podcast ordinàriament s’accedeix a iTunes amb qualsevol ordinador, sigui Mac o PC (amb un iPhone o un iPod, a través de l’aplicació ‘Podcast’). De la mateixa manera que amb els vídeos, on a més a més de Youtube hi ha Vimeo i altres llocs, existeixen també webs de més serveis de podcast, com ara Spreaker, SoundCloud o iVoox. Des de fa poc temps, Spotify ha obert una secció per a canals de podcast, amb la qual cosa, encara que el fenòmen podcast té molts anys de vida, està començant-se a fer-se més popular. Els usuaris d’Android poden descarregar-se l’aplicació d’Spreaker i comptar així amb les mateixes funcionalitats que tenen els usuaris d’iOS amb l’aplicació Podcast. Són aplicacions molt fàcils d’usar.

 

I si volem crear un podcast?

Crear un canal de podcast és molt econòmic. Bé, crear-lo pot ser gratuït, de fet. Les plataformes més importants permeten un ús gratuït limitat, que fàcilment serà prou per als podcast que creeu a l’escola. Si trieu aquesta opció, us aconsello Spreaker. L’altra és Audacity, completament gratuïta.

Hem de tenir en compte que en aquestes plataformes el que fem és:

  • Crear en canal, posar-hi un títol general, una imatge de portada, etc. Seria com crear un disc.
  • Penjar els diferents episodis del canal, amb els formats ordinaris de so, per exemple, MP3. Els episodis quedaran agrupats de la mateixa manera que les cançons en el disc. El llistat anirà creixent amb el temps, a mesura que anem penjant-hi nous episodis.
  • Generar un enllaç RSS, que podrem incorporar a totes les altres plataformes (iTunes, Spotify, Soundcloud…). D’aquesta manera hi apareixerà el nostre canal, sense necessitat d’anar penjant els episodis. L’actualització es realitzarà de manera automàtica a totes les plataformes.

Per tant, un fet el treball inicial, compartir un nou episodi és una feina que es fa en pocs minuts, deixant de banda, és clar, la feina d’edició.

 

Un instrument didàctic molt poderós

El podcasting ens ofereix moltes possibilitats i és una oportunitat excel·lent d’aprenentatge interdisciplinar.

  • En l’àrea lingüística és potser on hi ha més beneficis: en la pràctica de redacció d’un guió o com a mínim de l’escaleta, en la millora de l’expressió oral, la dicció, la correcció gramatical, la vocalització, l’entonació.
  • Des del punt de vista tutorial, permet la realització treballs cooperatius, el foment de la integració i la participació, el reconeixement de l’alumnat més desimbolt (quantes vegades, no són precisament els de resultats acadèmics més brillants)…
  • Hi ha també un aprenentatge tecnològic, a través de la instal·lació de l’equip d’edició digital i els micròfons, els aïllants de so i els diversos instruments d’àudio, el maneig del software d’edició, etc. Els alumnes de Secundària fàcilment es familiaritzen en poc temps amb els mitjans tecnològics.

Aprofito l’avinentesa que parlem de tecnologia per tranquil·litzar: la instal·lació d’un equip d’enregistrament d’àudio a l’escola no serà necessàriament car. És més, per donar les primeres passes, bastarà disposar d’un smartphone, un micròfon auxiliar de pinça i un ordinador senzill. Aconsello només fer despeses, a mesura que van creixent els episodis, l’experiència i la qualitat del treball dels alumnes i professors. La primera despesa haurà de ser un bon micròfon digital (amb un preu una mica superior als 100€). També caldrà condicionar l’estudi d’enregistrament: en una escola és difícil trobar un espai on no hi hagi reverberació. Amb imaginació, pot fer-se de forma molt econòmica. Us serà útil la cerca a Interent d’alguna experiència. Tanco el parèntesi.

Com en tants altres àmbits, la clau es troba en els continguts. Per això, les possibilitats que s’obren són infinites. En poso només alguns exemples:

  • Un grup d’alumnes de Batxillerat llegeixen poesies pertanyents a les lectures obligatòries de les PAU.
  • Els alumnes de 6è de Primària creen un canal informatiu del curs (adreçat a pares  i mares), amb notícies, reportatges i entrevistes.
  • La professora de Ciències Naturals ha distribuït l’alumnat de la seva assignatura en equits de tres que exposen el temari de l’assignatura: els volcans, la climatologia, les espècies animals…
  • A l’assignatura d’anglès o de qualsevol altre idioma, els alumnes enregistren diàlegs (i escoltant-se després descobreixen les incorreccions de parla).

Com es veu, les possibilitats són tantíssimes i, amb una mica d’imaginació, es pot aconseguir un clima de treball molt engrescador. Segurament el canal estarà destinat per al consum intern de l’escola, bàsicament els mateixos alumnes i les seves famílies. En aquests usos, el benefici principal és la formació del mateix alumnat, sobretot la dels qui peparen els episodis. El públic potencial extern no n’és, doncs, l’objectiu principal, tanmateix, no excloc que materials de qualitat puguin trascendir els murs del centre i arribar més enllà. Això succeirà si tenim cura de la paraula clau: CONTINGUTS. Els continguts de qualitat –per exemple, una explicació ben clara d’una unitat didàctica feta pels mateixos alumnes– podrien interessar molts altres estudiants i arribar fins i tot a ser virals. I si no, no passa res. És més important que hagi tingut un bon ús didàctic.

 

Una oportunitat comunicativa per a l’escola i per al professorat

El podcast podria implementar-se en el si de l’escola també com a instrument comunicatiu. Per no fer teories, preferiria posar-hi algun exemple i deixar a la iniciativa dels lectors totes les possibilitats. Evidentment –ho posàvem com un mostra d’activitats amb alumnes– podem crear un canal informatiu de notícies internes de l’escola, anècdotes històriques, entrevistes al professorat, etc. Ara bé, es podria oferir un canal útil per a molta més gent que els alumnes i les famílies? Per exemple, seria capaç un centre escolar de crear un canal de temes educatius, amb la participació del professorat? A cada episodi, un tema pràctic diferent: com donar responsabilitats als nens petits, dificultats a l’adolescència, educació de l’ordre i les prioritats, detectar la dislèxia, fomentar la lectura… El coneixement que hi ha en la vostra escola és tan gran, que no us hi acabaríeu. El benefici, si el podcast arriba a ser una realitat, serà molt gran: s’oferirà a molta gent continguts valuosos, començant per les mateixes famílies de l’escola. I amb això, el professorat es prestigiarà davant de les famílies i l’escola davant la societat.

En el creixement personal, molts professors saben trobar camins gràcies a les xarxes socials per fer networking amb altres professors experts del seus mateixos temes. He pogut comprovar com, a través de blogs o de xarxes com Twitter, Facebook, etc. s’accedeix a xarxes de gent experta en una multitud de temes educatius. No hi ha dubte que el podcast ofereix un un recurs per exposar els coneixements en qualsevol àrea didàctica o pedagògica: tutorials per resoldre problemes de matemàtiques, recull d’històries de filòsofs, consells per a la tria universitària… Es pot fer compartidament amb els altres professors del centre, però també individualment i amb signatura personal. L’escola se’n beneficia sempre. També quan un professor o una professora desenvolupa la seva marca personal. En un altre moment haurem de parlar de la marca personal del professorat. Al capdavall, la marca de l’escola és la suma de les marques personals del seu professorat.

Miquel Rossy[:es]Desde que he comenzado a principios de año el canal de podcast de Branding Escolar, me ha sucedido lo que nos pasa siempre en estos casos: empiezo a encontrar por todas partes otros canales de podcast interesantes. Y eso me ha hecho descubrir muchísimas oportunidades que el podcasting nos da a la escuela, tanto para el aprendizaje del alumnado, como en la comunicación del centro  y en el desarrollo de la marca personal del profesorado.

 

¿Qué es un podcast y cómo se escucha?

Para aquellos que no sabéis a qué nos estamos refiriendo cuando hablamos de podcast, podríamos simplificarlo de manera bien sencilla diciendo que el podcast es un youtube sólo de audio, sin imagen [aunque también podrían tener imagen, pero es poco eficaz porque, para vídeos, ya contamos precisamente con Youtube].

Consiste, pues, en colgar en la nube documentos sonoros de tiempo variado, que quedan agrupados en un mismo canal, de forma que cualquier persona pueda acceder al canal para escucharlos. De hecho, podemos suscribirnos a él y recibir las actualizaciones de manera automática. Como queda memorizado el punto donde se dejó de escuchar, cada vez que volvemos, podremos continuar allí donde habíamos quedado, sin necesidad de recordar el punto. Esto permite colgar fragmentos sonoros largos, sin esperar que sean escuchados todos de un tirón. Los documentos de audio también se pueden descargar en el ordenador o en el móvil.

Para escuchar los podcast ordinariamente se accede a iTunes con cualquier ordenador, sea Mac o PC (con un iPhone o un iPod, a través de la aplicación ‘Podcast‘). De la misma manera que con los vídeos, donde además de Youtube hay Vimeo y otros sites, existen también webs de más servicios de podcast, como Spreaker, SoundCloud o Ivoox. Desde hace poco tiempo, Spotify ha abierto una sección para canales de podcast, con lo cual, aunque el fenómeno podcast tiene muchos años de vida, está empezando a hacerse más popular. Los usuarios de Android pueden descargarse la aplicación de Spreaker y contar así con las mismas funcionalidades que tienen los usuarios de iOS con la aplicación Podcast. Son aplicaciones muy fáciles de usar.

 

¿Y si queremos crear un podcast?

Crear un canal de podcast es muy económico. Bueno, crearlo puede ser gratuito, de hecho. Las plataformas más importantes permiten un uso gratuito limitado, que fácilmente será suficiente para los podcast que crearéis en la escuela. Si elegís esta opción, os aconsejo Spreaker. La otra es Audacity, completamente gratuita.

Debemos tener en cuenta que en estas plataformas lo que hacemos es:

  • Crear en canal, poner un título general, una imagen de portada, etc. Sería como crear un disco.
  • Colgar los diferentes episodios del canal, con los formatos ordinarios de sonido, por ejemplo, MP3. Los episodios quedarán agrupados del mismo modo que las canciones en el disco. El listado irá creciendo con el tiempo, a medida que vamos colgando nuevos episodios.
  • Generar un enlace RSS, que podremos incorporar a todas las otras plataformas (iTunes, Spotify, Soundcloud …). De este modo aparecerá nuestro canal, sin necesidad de ir colgando los episodios. La actualización se realizará de manera automática en todas las plataformas.

Por lo tanto, una vez hecho el trabajo inicial, compartir un nuevo episodio es un trabajo que se hace en pocos minutos, dejando de lado, por supuesto, el trabajo de edición.

 

Un instrumento didáctico muy poderoso

El podcasting nos ofrece muchas posibilidades y es una gran oportunidad de aprendizaje interdisciplinar.

  • En el área lingüística es quizás donde hay más beneficios: en la práctica de redacción de un guión o al menos de la escalerilla, en la mejora de la expresión oral, la dicción, la corrección gramatical, la vocalización, la entonación.
  • Desde el punto de vista tutorial, permite la realización trabajos cooperativos, el fomento de la integración y la participación, el reconocimiento del alumnado más suelto (cuántas veces, no son precisamente los resultados académicos más brillantes) …
  • Hay también un aprendizaje tecnológico, a través de la instalación del equipo de edición digital y los micrófonos, los aislantes de sonido y los diversos instrumentos de audio, el manejo del software de edición, etc. Los alumnos de Secundaria fácilmente se familiarizan en poco tiempo con los medios tecnológicos.

Aprovecho  que hablamos de tecnología para tranquilizaros: la instalación de un equipo de grabación de audio en la escuela no será necesariamente caro. Es más, para dar los primeros pasos, bastará disponer de un smartphone, un micrófono auxiliar de pinza y un ordenador sencillo. Aconsejo sólo hacer gastos, a medida que van creciendo los episodios, la experiencia y la calidad del trabajo de los alumnos y profesores. El primera gasto deberá ser un buen micrófono digital (con un precio algo superior a los 100 €). También será necesario acondicionar el estudio de grabación: en una escuela es difícil encontrar un espacio donde no haya reverberación. Con imaginación, puede hacerse de forma muy económica. Os será útil la búsqueda a Interent de alguna experiencia. Cierro el paréntesis.

Como en tantos otros ámbitos, la clave se encuentra en los contenidos. Por ello, las posibilidades que se abren son infinitas. Pongo sólo algunos ejemplos:

  • Un grupo de alumnos de Bachillerato leen poesías pertenecientes a las lecturas obligatorias de las PAU.
  • Los alumnos de 6º de Primaria crean un canal informativo del curso (dirigido a padres y madres), con noticias, reportajes y entrevistas.
  • La profesora de Ciencias Naturales ha distribuido el alumnado de su asignatura en equidad de tres que exponen el temario de la asignatura: los volcanes, la climatología, las especies animales …
  • En la asignatura de inglés o cualquier otro idioma, los alumnos registran diálogos (y escuchando después descubren las incorrecciones de habla).
  • Como se ve, las posibilidades son tantísimas y, con un poco de imaginación, se puede conseguir un clima de trabajo muy estimulante.

Como se ve, las posibilidades son tantísimas y, con un poco de imaginación, se puede conseguir un clima de trabajo muy estimulante. Seguramente el canal estará destinado al consumo interno de la escuela, básicamente los mismos alumnos y sus familias. En estos usos, el beneficio principal es la formación del mismo alumnado, sobre todo la de quienes peparen los episodios. El público potencial externo no es, pues, el objetivo principal, sin embargo, no excluyo que materiales de calidad puedan trascender los muros del centro y llegar más allá. Esto sucederá si tenemos cuidado de la palabra clave: CONTENIDOS. Los contenidos de calidad –por ejemplo, una explicación bien clara de una unidad didáctica realizada por los propios alumnos– podrían interesar muchos otros estudiantes y llegar incluso a ser virales. Y si no, no pasa nada. Es más importante que haya tenido un buen uso didáctico.

 

Una oportunidad comunicativa para la escuela y para el profesorado

El podcast podría implementarse en el seno de la escuela también como instrumento comunicativo. Para no hacer teorías, preferiría poner algún ejemplo y dejar a la iniciativa de los lectores todas las posibilidades. Evidentemente –lo poníamos como un muestra de actividades con alumnos– podemos crear un canal informativo de noticias internas de la escuela, anécdotas históricas, entrevistas al profesorado, etc. Ahora bien, se podría ofrecer un canal útil para mucha más gente que los alumnos y las familias? Por ejemplo, sería capaz un centro escolar de crear un canal de temas educativos, con la participación del profesorado? En cada episodio, un tema práctico diferente: como dar responsabilidades a los niños pequeños, dificultades en la adolescencia, educación del orden y las prioridades, detectar la dislexia, fomentar la lectura…  El conocimiento que hay en vuestra escuela es tan grande, que no os lo podréis terminar. El beneficio, si el podcast llega a ser una realidad, será muy grande: se ofrecerá a mucha gente contenidos valiosos, empezando por las mismas familias de la escuela. Y con ello, el profesorado se prestigiará ante las familias y la escuela ante la sociedad.

En el crecimiento personal, muchos profesores saben encontrar caminos gracias a las redes sociales para hacer networking con otros profesores expertos de sus propios temas. He podido comprobar cómo, a través de blogs o de redes como Twitter, Facebook, etc. se accede a redes de gente experta en una multitud de temas educativos. No hay duda de que el podcast ofrece un recurso para exponer los conocimientos en cualquier área didáctica o pedagógica: tutoriales para resolver problemas de matemáticas, recopilación de historias de filósofos, consejos para la elección universitaria… Se puede hacer compartidamente con los demás profesores del centro, pero también individualmente y con firma personal. La escuela se beneficia siempre. También cuando un profesor o una profesora desarrolla su marca personal. En otro momento tendremos que hablar de la marca personal del profesorado. Al fin y al cabo, la marca de la escuela es la suma de las marcas personales de su profesorado.

Miquel Rossy[:]