De tots tres focus de rumors, el més perillós és el més pròxim: el de les persones que treballen a l’escola. Després d’aquests, abordarem els rumors entre pares i mares. De la major part dels rumors dels alumnes potser ni hem d’interessar-nos. No tenen prou entitat i no els donen credibilitat ni els mateixos pares. Qui està massa pendent de què diuen els alumnes d’ell rebrà el càstig de saber-ho. 

Així doncs, controlar els rumors que sorgeixen entre el professorat ha de ser una prioritat de l’equip directiu.

Cal tenir present que la manera d’evitar els rumors no és un remei miracler, és una actitud: fer les coses bé i comunicar-les bé. Quan s’actua amb integritat, lleialtat i franquesa, tot és molt més fàcil. Mai no podrem controlar totalment els rumors. Seria una pretensió inútil. N’hi ha prou que tinguem la sensibilitat d’escoltar què es diu i ho reconduïm quan sigui necessari.

Intentem concretar algunes de les actuacions que s’esperen d’un directiu escolar1que evita la rumorologia:

  • Assegurar-se que l’escola compta amb canals eficients d’informació perquè tothom pugui assabentar-se de qualsevol notícia que aparegui. Avui això és teòricament fàcil: correus electrònics, webs interns, taulells d’anuncis, missatgeria de mòblis… Però la proliferació de mitjans en ella mateixa no en garanteix el bon ús.
  • Facilitar l’existència de grups naturals i saludables de comunicació, de treball i de reunió: reunions d’equips, reunions informatives amb pares i mares, zones de cafè…
  • Compartir tanta informació com sigui possible: tot, excepte allò que és confidencial. Si existís la percepció que tenir la informació és tenir el poder, la gent buscaria la informació per canals no fiables, perquè es perdria la fiabilitat dels oficials.
  • Comunicar amb promptitud les decisions i les notícies, especialment les negatives i les que afecten el personal: canvis en els càrrecs, acomiadaments i baixes, problemes  de relació personal, situacions acadèmiques conflictives, etc.
  • Donar personalment les males notícies, sense por a encarar-les. No amagar-se darrere d’un comunicat. No tenir tampoc veritats a mida per a persones diferents. A tothom se li diu el mateix.
  • Conèixer bé tots els professors i professores, apreciar-los. Així se’n comprenen el caràcter, les necessitats, les mancances, les relacions que s’estableixen dins de cada grup. Cal parlar sovint amb ells. Hi ha persones amb angoixa, curiositat, credulitat… que són víctimes fàcils de la rumorologia.
  • En produir-se un rumor, actuar amb immediatesa i valentia, però sense intentar negar la part que tingui de veritat. Potser caldrà també rectificar decisions que no tenien en compte algunes dades.
  • Quan es detecta un focus habitual de rumors, informar amb claredat a aquells que voluntàriament o involuntària són sovint la causa de la crítica, que és quelcom negatiu que no aporta res de bo. Proposar-los un canvi de conducta, mostrant de forma positiva que es confia en ells.
  • Conscienciar la resta de la gent que podrien ser transmissors de rumors que farien molt de mal, per tal que evitin preguntar què es diu i qui ho diu, i que s’impliquin positivament en un canvi cultural.
  • No criticar mai els absents. Això trauria tot el crèdit per poder corregir els altres.
  • Fer-se més accessible. Facilitar al professorat que pregunti allò que no entengui de les decisions que s’han pres, sense por a ser mal vists, o que manifestin allò que no comparteixen. Fer-los comprendre que no s’espera d’ells que coincideixin al 100% amb les decisions directives, sinó que ajudin lleialment a dur-les a terme.
  • Tenir en compte també què esperen els professors de la direcció. Esforçar-se a ser empàtics. Molts dels problemes d’ambient en un centre escolar provenen de dificultats de comunicació amb la direcció. Cal que el professorat tingui la confiança per discrepar-hi lleialment, és a dir, en privat i amb correcció.
  • No oblidar-se de donar bones notícies. Si tendim a dirigir corregint, ens hem d’esforçar a donar relleu a les coses positives que fa la gent, que són moltes.

Codi de conducta entre companys

Hem apuntat en primer lloc les actuacions que corresponen als directius, perquè  realment tenen una gran responsabilitat a l’hora de liderar el grup i les informacions que hi circulin, però no entenc la solució en un sentit exclusivament jeràrquic. Encara que és natural que hi hagi una jerarquia, les jerarquies han de ser tan planes com sigui possible. Penso que és més adequat entendre que en una escola tots som directius: d’un departament, d’un curs o, si més no, de la nostra assignatura, de la nostra aula, i en la mesura que tothom se sent directiu, participa i s’implica en l’escola. Dirigir bé és servir.

Per això m’agrada explicar com, no fa gaires anys, un centre escolar, conscient dels problemes de rumorologia i crítiques entre companys i companyes, va nomenar un grup de treball amb representació de tots els estaments i departaments. Després d’unes reunions fructíferes van veure clar que un clima de convivència franca afavoria a tothom i van redactar uns principis bàsics de comportament. Els transcric complets perquè em sembla que poden ser útils:

  • “M’agradaria que, quan arribés a la feina, els companys em saludessin amablement; per tant, jo saludaré tots els companys que trobaré, tant si són molt o poc amics meus.
  • “M’agradaria que els altres s’interessessin per les meves necessitats, la meva salut, etc.; aleshores, jo preguntaré amb interès per la salut del que  ha estat malalt, per l’estat del marit de l’altra, etc.
  • “M’agradaria participar dels èxits dels altres i també que s’alegressin amb els meus i els fessin propis; jo felicitaré sempre que pugui a qui hagi fet alguna cosa digna de ser felicitat i també els faré participants de les meves alegries.
  • “M’agradaria que no em critiquessin quan no hi fos davant i que, si mai algú ho fes, altres tallessin immediatament aquesta crítica; per tant, evitaré radicalment la crítica d’un company o una companya i no permetré que es critiqui ningú en la meva presència.
  • “M’agradaria que, si mai fes alguna cosa malament o em passés quelcom que no voldria que se sabés, les persones que arribessin a saber-ho mantinguessin una discreció lleial; evitaré, per tant, difondre notícies o rumors que afecten negativament els altres.
  • “M’agradaria que em diguessin en privat, perquè pogués corregir-les, les coses que fes malament; procuraré comentar privadament als altres aquelles coses que penso que els ajudaran a millorar –encara que jo no em consideri exemplar, ni tingui ganes de dir-los-ho–.
  • “M’agradaria que, quan algú no entengués alguna cosa que jo fes, vingués personalment a preguntar-m’ho; faré això mateix i no ho preguntaré a qui no és la persona afectada.
  • “M’agradaria tenir al meu voltant un clima optimista de col·laboració, on fos fàcil treballar en equip; procuraré, doncs, ajudar els altres, valorar la participació de tots en els equips de treball, somriure i ser positiu en els meus comentaris.
  • “M’agradaria que es respectessin la meva autonomia i la iniciativa; procuraré no imposar maneres de treballar no consensuades a les persones que depenen de mi, i escoltaré abans amb interès les seves propostes.
  • “M’agradaria que em donessin les gràcies quan fes coses per als altres; procuraré donar sempre les gràcies.”

Qui escampa rumors que fan mal als altres sovint demostra una actitud immadura, irreflexiva i frívola. Una vegada, a uns comentaris sobre quelcom que semblava que havia succeït a l’escola, una persona em respongué una frase que era tot un exemple de ponderació i que m’ha fet molt de bé: “Això no ens afecta personalment. Si realment és important que ho sapiguem, ja ens arribarà pel canal oportú. En una escola passen moltes coses. No les vull saber totes, només aquelles que cal que sàpiga.”

  1. Ferran Ramon-Cortés publicà fa uns anys un llibre molt interessant i entretingut: Virus, (Ed. La Magrana.) Mitjançant una petita història en què compara l’extensió d’un rumor en un entorn professional amb un virus exòtic en un país llunyà, ofereix uns consells, a manera de vacuna per immunitzar-nos contra els rumors. És una lectura amena i útil, que aconsello. Moltes de les idees que heu llegit sobre la conducta directiva les hi he manllevades.