Dels tres possibles focus de rumors a l’escola (alumnat, famílies i professorat), el més perillós és el més proper: el de les persones que treballen a l’escola. Després vindran les famílies.
Quan ens referim a nens i nenes petits i preadolescents, de la major part dels seus rumors potser ni ens hem d’interessar. No tenen prou entitat i no els donen credibilitat ni els mateixos pares.
L’alumnat passa moltes hores a l’escola, massa de forma passiva, aprenent a jutjar tot el que succeeix al seu voltant. Especialment en l’edat en què són nens amb cos de grans, els seus comentaris poden arribar a ser fantasies increïbles. “Has vist com la Sánchez fa la pilota a la Montse? Es veu que porta el cotxe al taller de la seva família i l’hi fan descompte”. “El Ferran, el de Química, diuen que beu molt. No t’has fixat que té el nas vermell? “.
Per això m’havia atrevit a afirmar en el llibre La teva escola, una gran marca, que qui està massa pendent del que diuen els alumnes sobre ell rebrà el càstig de saber-ho. Em referia aquí a allò que comenten sense reflexió en l’hora de pati o en els seus grups de WhatsApp.
No obstant això, crec que en justícia hauria de matisar aquesta afirmació. Una cosa és que un professor no hagi d’estar massa pendent de l’opinió que d’ell tinguin els seus alumnes –l’esclavizaría i dificultaria el seu paper de educador– i una de molt diferent és que no s’interessi a conèixer-la. Saber l’opinió dels alumnes sobre la manera en què els tractem, com expliquem, la dificultat dels nostres exàmens, etc. és més aviat una obligació per a qualsevol professional que vulgui treballar amb excel·lència, que vulgui realment ajudar el seu alumnat.
Existeixen molts mecanisme per conèixer aquesta informació de forma anònima, com les enquestes en línia. Però quan es treballa amb lleialtat, ni tan sols cal recórrer a aquest mètode. Només cal trobar el moment i als alumnes i les alumnes adequades. Hem de ensenyar-los a fer crítica constructiva. En la mesura que aprenguin a canalitzar les seves reivindicacions, seran menys mordaces en els comentaris i ens estalviarem problemes.
De el malnom que us hagin posat, en canvi, no en faria cap cas. És llei de vida.
Deixeu un comentari