Sí, d’acord. No és el tema més apassionant. Però hi ha algunes coses sobre el paper que has de saber. Desgraciadament, en el món escolar són molt pocs els qui valoren la importància del paper. La majoria d’escoles no hi han pensat mai. Senzillament, quan han d’imprimir alguna cosa, deixen que sigui la impremta qui el triï.

En alguns casos, es recorden de seleccionar per a alguns impresos un paper determinat (diran, per exemple, “aquesta targeta me la imprimiu amb paper conqueror”), però sense cap preocupació per la coherència amb la resta d’impressions de l’escola.

La proposta  que us faig ara és utilitzar el paper com un element d’identitat més, que doni elegància i personalitat al conjunt d’impresos de l’escola. Serà secundari, sens dubte, però reconeixible ni que sigui de forma inconscient. En qualsevol cas, fixar d’antuvi un tipus de paper i un gramatge ens servirà per no cometre errors, que poden sortir molt cars.

Fa uns quants anys vaig dissenyar un fullet de quatre pàgines, un A3 plegat. Vaig fer l’encàrrec per correu electrònic, sense adonar-me que amb el PDF, no havia especificat el tipus de paper, ni n’havia dit res del gramatge. L’impressor va interpretar-ho equivocadament: el va veure com una mena de catàleg de supermercat. Jo volia un díptic elegant amb paper mat de 200 grams i, en canvi, em va arribar un full plegat brillant de 80 grams. L’efecte era completament diferent del desitjat. Ens cal saber algunes coses sobre el paper.

Els gramatges

Què significa que un paper sigui de 80 grams? El gramatge fa referència al pes, i per tant al gruix del paper. El gramatge defineix el pes d’un metre quadrat del paper. O sigui, 80 grams/m2, significa que un full que tingués una superfície d’1x1m pesaria 80 grams. Lògicament, un altre paper que pesés 160 grams/m2 seria el doble de gruixut.

Però això s’ha de matisar, ja que el gruix d’un full no depèn només del gramatge. La densitat del paper hi influeix: un paper estucat de 100 grams semblarà més fi que un paper òfset del mateix pes, que és més esponjós i té les fibres més airejades.

Reprodueixo a continuació una conversa molt habitual entre l’impressor i el client:
–I de quin gramatge ho voleu? 120 grams? 150?
–Buf. No ho sé. Què et sembla? Què s’acostuma a posar?
–Això depèn del que vulgueu…
–Ostres! No ho sé. Com sempre.

Per evitar aquesta conversa, us aconsello que demaneu al vostre impressor habitual que us doni una mostra de gramatges de paper òfset i una altra de paper estucat (en reben moltíssims dels fabricants de paper). Així, podreu comprovar amb el vostre tacte, quin paper és el més adequat.

Habitualment els gramatges que es fan servir són aquests (valors en grams/m2):

  • 40-60, paper de diari, tiquets de caixa.
  • 80-100, foli clàssic, pàgines d’una revista o d’un llibre
  • 90-170, impressió de fullets, catàlegs, revistes, cartells. Habitualment, al voltant de 135.
  • 200-250, cartolina fina, coberta de revistes, flyers…
  • 250-350, postals, targetes de visita, flyers pretensiosos.
  • 350-450, cobertes de llibres, algunes targetes de visita, etc.

Però aquests gruixos, com hem comentat tenen molt a veure amb el tipus de paper.

Tipus de papers

Aleshores quins tipus de paper hi ha? Segons la textura en distingirem bàsicament dos tipus:

  1. Paper estucat. Usat en revistes, catàlegs, fullets. És un paper de textura fina i molt poc porós. També s’anomena paper setinat o cuixé. Pot ser de dues menes:
    1. Estucat brillant o glossy
    2. Estucat mat
      Mentre l’estucat brillant és fàcil d’imprimir, perquè té un assecat ràpid, l’estucat mat és poc apreciat pels impressors –tot i ser molt elegant– perquè necessita molt de temps d’assecat i es corre el perill, si es pleguen o tallen els fulls massa d’hora que les tintes s’enganxin d’un full a l’altre.
  2. Paper òfset. Per entendre-ho fàcilment, direm que és el paper dels folis, el que veurem en llibretes. Abans era difícil trobar-lo en documents de categoria i en color. Ara, en canvi, és molt apreciat perquè pot conferir al disseny molta personalitat. De fet, en termes de llegibilitat, el millor és un paper amb una superfície mat i un blanc lleugerament trencat. L’ús de papers amb tons grogosos clars o ivori, en canvi, no depèn de la llegibilitat, sinó de raons estètiques.

En alguns projectes ens pot importar ser originals i usar tipus de paper diferents. Alguns papers especials són: paper d’acetat transparent, paper d’aquarel·la, paper autoadhesiu, paper de ceba o paper vegetal, paper de cel·lofana, paper de xarol, paper pinotxo, paper d’embalar o Kraft, paper de seda, paper verjurat, paper Manila, paper de vidre, paper metal·litzat, obtingut mitjançant la vaporització de l’alumini en buit, paper fluorescent, paper d’embalar, paper de pergamí…

A l’hora de triar paper o un altre, és important calcular-ne el cost. Si la quantitat impresa és petita, la diferència de preu del paper és irrellevant i podrem fer servir un paper de molta qualitat tranquil·lament. En canvi, si estem preparant un tiratge de milers i milers d’exemplars, ens importa molt ajustar el pressupost del paper.

Els acabats

Pel que fa als acabats, el paper es pot envernissar, afegint-hi una capa de plàstic mat o brillant. També es pot jugar amb els laminatges i fer dibuixos o canviant la brillantor de la plastificació segons contingut de l’imprès (per exemple, tot va amb envernissat mat, excepte el títol que du un envernissat brillant. Evidentment, ens deixarem assessorar pels impressors, en el moment de prendre la decisió justa sobre el tipus de paper i els acabats.

Una impremta amb la qual treballo –són grans professionals– va elaborar una guia d’acabats amb tota mena de combinacions. Aquest document es converteix en font d’inspiració per a treballs creatius. Hi ha qui té per norma demanar pressupost a tres impremtes de cada paper que fa. Jo aconsello establir una bona relació de confiança amb la impremta que considereu més idònia. Sortireu guanyant, sens dubte.

Els impressors saben moltes coses sobre els papers que la resta de mortals no necessitem conèixer. A tall d’exemple, que el paper té una direcció correcta. En la seva fabricació, la pasta de paper s’aboca en un gran colador que es mou a gran velocitat. Això fa que les fibres es col·loquen totes en una mateixa direcció, la direcció de la fibra. La direcció correcta del paper es dóna quan les fibres van paral·leles al llom del llibre. És incorrecte, en canvi, que hi vagin perpendiculars. En la direcció correcta de les fibres, el paper té llibertat per estendre’s en el sentit de les fletxes. En el cas oposat, el paper tendeix a eixamplar-se cap a dalt i cap avall, però no pot perquè es troba encolat al llom. Com que no pot doblegrar-se en el sentit contrari de la fibra, s’ondula i arrugua.

Mides de paper

El full d’impressió té una mida. Si el nostre disseny es correspon amb la mesura adequada, hi haurà poca pèrdua de paper. En canvi, un disseny d’una mida poc usual, que no s’ajusti a les dimensions del full, exigirà renunciar a una part important del paper. Això, com la tria del tipus paper, no és rellevant si imprimim una quantitat petita de fulls. En canvi, quan el tiratge sigui de grans quantitats, ho haurem de tenir molt en compte.

El formats estàndard europeus són el DIN A i el DIN B. Per exemple, el DIN A té aquestes mides (són totes la meitat de l’anterior):

  • A0 841x1189mm
  • A1 594x841mm
  • A2 420x841mm
  • A3 297x420mm
  • A4 210x297mm
  • A5 148x210mm
  • A6 105x148mm

A Europa, existeixen també dues mides de full estàndard més: les sèries B i C. Un B0 amida 1000×1414, el B1, 707×1000 i així successivament. El C0 fa 917×1297. Als Estats Units, les mesures són diferents i una mica més complicades.

Talls i plegats

El plegatge d’un fullet pot fer-se de moltes formes. Aquest és un camp on també podem ser originals, quan convingui. Podeu fer un acordió (ziga-zaga), un plegat enrotllat, un fals llibre, un desplegat doble… Cada manera de fer-ho servirà a una forma diferent de presentar la informació.

A més a més, podem aprofitar els diferents tipus d’encolats, cosits o espirals en les enquadernacions; aprofitar els encunyats per obtenir formes innovadores; combinacions de tipus de paper diferent… Tot això, quan realment convingui ser originals.

El meu consell és, doncs, que planifiqueu les vostres impressions habituals amb un tipus de paper, uns acabats i unes dimensions sempre iguals, econòmiques però amb personalitat, sense voler ser pretensiosos. Fixeu uns tipus de paper i de gramatges per a cada document. El paper és al servei de la imatge. Si voleu fer un bon paper, trieu un bon paper.