L’elecció d’un tipus de lletra és important. En primer lloc, perquè afecta a la mateixa finalitat de les lletres: que puguem llegir els textos. I què fa que un text sigui més legible? Bàsicament tres coses: que les seves lletres no siguin gaire diferents de les que estem acostumats a llegir, que tinguin la mida adequada i que hi hagi prou contrast amb el fons i el seu voltant. Però l’elecció de la tipografia és important també perquè la lletra esdevé un identificador de la marca corporativa.

Reconeixem una marca pel seu nom, pel seu logo, pels seus colors, però també per les tipografies que utilitza. Tot i no ser dels principals identificadors, no hi ha dubte que és dels que més cohesiona una identitat, ja que es troba en tots els documents de l’entitat. Les tipografies influeixen de manera molt subtil en la capacitat d’atraure i de ser recordada d’una identitat gràfica. Alguns consells bàsics pel que fa a l’ús de les tipografies són els següents:

 tipografies Si compteu ja amb unes tipografies institucionals, utilitza-les tal com està previst en la guia d’estil. Això serà el millor. Ja no caldrà que pensis: hi ha hagut algú que, amb criteri, ho ha fet per tu.

Fas un bé a l’escola seguint fidelment el manual d’identitat visual (ordinàriament existirà un document que expliqui quina tipografia i amb quina mida i color caldrà utilitzar en cada cas). Instal·la’t, per tant, les fonts a l’ordinador, si no les hi tens. Aprèn quan has d’utilitzar negretes, tot majúscules, cursives, etc.

 familia Si tries tu la tipografia, escull una sola família de lletres, que sigui completa, amb els tipus amb tots els caràcters. No cal canviar la família tipogràfica per a titulars i textos: jugant amb els diferents gruixos existents (combinant la light i la semibold, per exemple) es crea prou contrast i alhora se n’assegura la coherència.

Abans de començar a fer-les servir, mira que siguin uns tipus correctes i legals (cal recordar que també les fonts estan subjectes als drets d’autor): et pots trobar la sorpresa que no tinguin vocals amb accent, signe d’euro, etc. quan canviar de font ja et representi una feina important.

 2tipografies En el cas de triar dues famílies (ja saps que no t’ho aconsello), que siguin prou diferents entre elles. Com en tot el que afecta el disseny, cal que hi hagi prou contrast. Pots triar, per exemple, un tipus amb serif per a titulars i frases destacades i un de sans serif (de pal recte) per al cos de text.
 legibilitat Escull un tipus de lletra que sigui molt legible. La legibilitat és la finalitat primordial de les fonts. Els adorns en les lletres, per més lleugers que siguin, acaben cansant i fan la lectura feixuga. D’altra banda, les lletres amb l’alçada de la x més gran són també més legibles, encara que ocupin una mica més d’espai. Les tipografies amb serif es llegeixen amb més dificultat en una pantalla quan són petites.
 originalitats Originalitats en les lletres, les mínimes i només fora de les maquetes habituals. Ara estan molt de moda les lletres script, tipografies que imiten l’escriptura manual. Són un bon recurs per a dissenys gràfics que vulguin cridar l’atenció (pòsters, logos, portades, etc.), però mai per a ser utilitzades en textos llargs.

Quan es tria una tipografia, a més a més, cal comptar que si és molt moderna, després cansarà més aviat. No podem triar un tipus que té data de caducitat amb pretensió de durabilitat. Un error molt comú: pensar que en un entorn escolar les lletres manuals, infantils i arrodonides seran més adequades. És paradigmàtic l’exemple de la Comic Sans com a tria equivocada.

 kerning No toquis els valors per defecte, sobretot no deformis les lletres. Si un text no cap en l’espai assignat, no hi cap. No et facis trampes al solitari. Començar a variar la separació entre lletres o la seva condensació només servirà per dificultar la lectura i embrutar el disseny. Deixa els valors per defecte i escurça el text escrit, si no t’hi cap.
 interliniat En grans textos tanca més la distància entre lletres i l’interliniat. És l’única excepció al que acabem de dir. En logotips i en titulars, convé compactar més les lletres i juntar línies. No ho calculis, però, milimètricament. Ho has de fer a visu, mirant diverses vegades el text, de més a prop i més lluny, fins que el resultat sigui el satisfactori.
senseriusrius Alinia el text a l’esquerra. Sense justificar? Sí! Això va contra una tendència general, ho sé, però està empríricament demostrat que els textos aliniats a l’esquerra es llegeixen millor. D’un banda perquè  faciliten als ulls el pas d’una línia a l’altra, en ser de llargària diferent i, de l’altra, perquè la separació entre paraules –com pot veure’s en les il·lustracions comparatives– és sempre la mateixa. L’augment de separació entre paraules és la causa que es generin els molests rius que desvien la vista.

Per tant, des del punt de vista de la lectura eficaç, és molt millor no justificar. Com més curtes siguin les línies, més convenient és aliniar-les a l’esquerra.

La tendència habitual a justificar crea en algunes persones la impressió de text mal composat quan està aliniat a l’esquerra. Això és només una manca d’hàbit i de no haver-se adonat que en l’actualitat existeixen una gran quantitat revistes, dominicals, etc. que alinien els textos a l’esquerra.

cursiva Evita les falses negretes i cursives. Els programes de tractament de textos (Word, per exemple) generen automàticament les lletres negretes duplicant les lletres regulars i cursives inclinant-les, quan no disposa de les fonts completes. Però aquestes tipografies no són les correctes i el resultat és més pobre. Comparant la lletra “a” amb la “a” es pot veure si la cursiva és la correcta.
condensacio No combinis lletres amb diferents graus de condensació. Les lletres condensades (molt verticals) són útils per a textos curts. En titulars permeten que hi càpiga més informació sense passar de les dues línies, que és el màxim aconsellable. El mateix succeeix en peus de foto, requadres, etc. Aquests tipus no s’han de barrejar amb tipografies normals, perquè “s’accelera i es frena” de manera incòmoda el ritme de lectura.
 negreta Utilitza TOT MAJÚSCULA només quan realment calgui i en textos molt curts. Les tipografies amb majúscules destaquen sobre les minúscules. Sembla com si és cridés. Però com que totes les lletres tenen la mateixa alçada, es fan més feixugues de llegir, quan els textos superen la vintena de lletres. El mateix passa amb les lletres en negreta o bold. Destaquen dins d’un text. Però si escrivíssim tot el text amb negretes, ens costaria més de llegir, perquè l’ull de la lletra (el forat de la o, per exemple) és més petit. Amb la cursiva també succeeix quelcom semblant.
 vidues Evita les línies vídues i les òrfenes. Una línia vídua és l’última línia d’un paràgraf que va a parar a l’inici de la columna següent. És antiestètic i dificulta seguir el curs del text. I una línia òrfena és la primera línia d’un paràgraf que queda com a última en un bloc. Totes dues coses cal evitar-les, mitjançant la provocació de salts de línia. Es pot fer que no n’hi hagi cap o com a mínim dues. El mateix passa exactament amb les paraules soltes dins d’una línia. Cal evitar-les.
Si no has de dissenyar cap document complex, no cal que llegeixis aquest punt (T’agraeixo molt la paciència d’haver arribat fins aquí). Quan triïs els diferents tipus per a una maqueta, comença pel cos de text. Que sigui una lletra molt legible de no menys de 9 punts. En la maquetació d’una revista o d’un document similar, hem de preveure diferents tipus i els triarem a partir del cos de text:

  • els títols interiors: seran una mica més grans que els textos, amb negreta i potser amb lletra d’un altre color.
  • les frases destacades: notablement més grans que el text, van dins d’un requadre o al costat del text amb un color diferent.
  • el resum: en textos llargs acostuma a diferenciar-se del cos de text, de manera similar a com ho fa el títol interior.
  • els peus de foto: són textos més petits o iguals que el cos de text, però poden anar amb cursives o amb negretes.
  • etc.

Miquel Rossy