Des que es van imposar les càmeres fotogràfiques digitals i l’autoedició, l’usuari ha de tenir uns coneixements bàsics de fotografia digital que abans descarregava en els professionals del disseny i de la impressió. Algunes de les sigles que s’utilitzen, d’altra banda, semblen pensades per fer-ho gairebé impossible. Però en realitat no és tot tan complicat. Vegem què és l’imprescindible per no equivocar-se. Un error segons com pot costar molt car.

El píxel, mesura de totes les fotos

Les fotografies digitals estan constituïdes per píxels. Un píxel no és més que un quadrat d’un color determinat. Com en la pintura puntillista, tots els píxels –cadascun del seu color i situats al costat dels altres– constitueixen una imatge. La mida real d’una fotografia no serà una altra que el nombre de píxels que tingui horitzontalment i verticalment, per exemple, 800×450 píxels. El nombre de píxels que té el sabrem cercant-lo en la informació de la foto. Si la foto té 200×2000 píxels, és quatre vegades més petita que una de 400×4000, perquè té una quarta part de píxels. Això és com calcular les àrees. Lògicament, com més píxels tingui una fotografia més espai de memòria ocuparà.

El valor en píxels és objectiu i no es pot ampliar. Per més que s’estiri una fotografia en el document, o que se li augmenti artificialment el nombre de píxels, no millorarà la mida real de la foto. [Certament, els experts, augmentant el nombre de píxels i utilitzant la màscara d’enfocament poden aconseguir-ho, però només en una proporció petita]. Ordinàriament cal comptar amb aquest criteri: el nombre de píxels de les fotos el podem reduir, però mai augmentar.

La resolució de les fotos

I quina mida té un píxel? Doncs, depèn de la densitat de píxels que hi hagi en cada suport. En un mòbil amb pantalla retina, els píxels són tan petits que no els podem ni veure. En canvi, si ens situem a prop d’una pantalla gegant d’un esdeveniment al carrer, reconeixerem sense esforç cada led, cada píxel. Crec que l’exemple és prou il·lustratiu. La densitat d’una fotografia ve determinada pel nombre de píxels que caben en una polzada. Una polzada són 2,56 cm. En una pantalla senzilla d’ordinador, per exemple, caben només 72 píxels en cada polzada. Això s’expressa dient: 72 ppi, de l’anglès Pixels Per Inch, punts per polzada. En un full imprès a casa ens caben 150 píxels per polzada (150dpi). Una foto d’una revista té 300dpi. Ordinàriament, ja no caldrà donar més densitat a les fotografies, perquè no seria perceptible.

Això de la densitat de les fotos té la seva importància. Tenim, per exemple, una foto obtinguda amb càmera digital, anomenada IMG_2546.jpg, que amida, posem per cas, 4200×2800 píxels i està a 300ppi i que pesa 2,9Mb. Vull col·locar aquesta fotografia en un powerpoint. Per més que en redueixi la mida al powerpoint, seguirà pesant 2,9Mb. Quant pesarà tot el powerpoint si haig de ficar-hi 23 fotos com aquesta! Però és que a més a més no millorarà la qualitat de la imatge, perquè una pantalla de projector no acostuma a tenir una resolució millor de 1024×768 píxels i amb una densitat de 72dpi. Si volem evitar tant pes, haurem d’utilitzar una eina de retall per tal de guardar una còpia reduïda de la nostra foto.

Com es canvia la resolució d’una foto?

Apunto en primer lloc com es fa amb Photoshop, el programa de tractament d’imatges per excel·lència i potser el més car. Després afegeixo una solució online gratuïta. A. Per tal de preparar una foto per a pantalla, per a imprimir o per a la impremta, sense canviar-ne la mida, seguirem els passos següents, al Photoshop:

  1. Amb la fotografia oberta anem al menú Imatge / Mida de la imatge
  2. Deseleccionarem “remostrejar la imatge”. Així no ens permetrà canviar el nombre de píxels, de manera que la foto continuarà tenint la mateixa mida.
  3. Escrivim en “Resolució” 72 dpi, si la foto és per a web, powerpoint o pantalla en general, 150dpi si és per imprimir i 300dpi si haurà d’anar a impremta.
  4. Automàticament, la mesura en polzades de la fotografia canviarà, però en canvi es mantindrà exactament el mateix nombre de píxels.

B. Per reduir la mida d’una foto a la necessària. Per exemple a 1024 píxels d’ample.

  1. Amb la fotografia oberta anem al menú Imatge / Mida de la imatge
  2. Aquesta vegada no deseleccionarem “remostrejar la imatge”. Així canviarem el nombre de píxels, per reduir-los als necessaris.
  3. Escrivim en “Resolució” 72 dpi, si la foto és per a web, powerpoint o pantalla en general, 150dpi si és per imprimir i 300dpi si haurà d’anar a impremta i després escrivim el nombre de píxels que necessitem. Per exemple, amplada 1024px, quan la foto és per projectar-la amb powerpoint.
  4. Automàticament, la mesura en centímetres de la fotografia canviarà. Un cop guardats els canvis, ja no podrem ampliar aquesta fotografia, perquè haurem perdut els píxels que teníem.

En cas que no compteu amb Photoshop, tots aquests passos es poden realitzar també a través del del web www.pixlr.com, que permet treballar la fotografia amb funcionalitats bàsiques del Photoshop.

Els colors

En el món existeixen més colors que els que l’ull humà pot percebre. Ho sabem a través de les dades informàtiques que recull cada fotografia. El format Raw manté la informació de la foto tal i com s’ha fet, respectant la diversitat de colors. En el moment de reduir aquests colors perquè siguin ben percebuts en pantalla o paper, s’utilitzen diversos modes de color. Ens interessen bàsicament tres:

  • CMYK. Correspon als paràmetres d’impressió de quatre tintes (cian, magenta, groc i negre). Per tant, les fotografies que s’han d’imprimir, les hem de guardar amb mode CMYK [menú Imatge / Mode / color CMYK].
  • PANTONE. És un valor numèric de mescles directes de tintes. Té l’avantatge que se poden obtenir més colors que amb CMYK. Es poden utilitzar en fotografies amb duotò.
  • RGB. Són els valors de coloració per pantalla (vermell, verd i blau, com la tele). Farem servir aquests valors de color quan guardem fotografies que només es veuran en pantalla: per a web, powerpoint, etc. [menú Imatge / Mode / color RGB]
  • Color web. No es refereix als colors de fotografia, sinó de les tipografies, els requadres, les línies i trames dels documents HTML, PHP, etc. (web). En web, els colors, que són molt més limitats, vénen representats per sis xifres o lletres, precedides per #. Per exemple, el color gris clar és # CDD7CE. El color web és una reducció de l’RGB i ve definit per sis unitats. Les dues primeres corresponen al vermell, les següents al verd i les dues últimes al blau.

L’espectre visible és més gran que les possibilitats de colors d’RGB i aquestes que les de CMYK, com es pot observar en el gràfic superior.

 

El format de la imatge

Hem dit a l’inici que una foto és un conjunt de píxels –milers o milions– cadascun del seu color. Això és molta informació. Pesaria moltíssim, si no busquéssim algunes fórmules informàtiques per simplificar el càlcul. Per exemple, a través de la fórmula del format GIF, podem unificar zones de píxels que tenen el mateix color, amb una sola font d’informació. Així aconsegueix que una imatge ocupi molt poc espai quan només hi ha pocs colors, com en un logo. Però en aquesta fórmula les zones de transició de color es veuen molt malament i no ens serveix el format per a fotografies. En conclusió, cada ús exigirà el seu format. Exposem-ne els més habituals:

  • Raw. És, com hem comentat l’estat original d’una fotografia, amb tota la gama cromàtica que els ulls humans no poden percebre. Té més informació de la que podrem necessitar. Vindria a ser le negatiu de les fotos químiques: una versió primera que cal guardar.
  • Photoshop. És el format propi d’aquest programa d’edició d’imatges. Es fa servir amb fotografies que convé seguir treballant. Ens permet mantenir les capes separades.
  • TIFF. És el format usat en la impressió professional.
  • JPEG. És un format per a pantalla, que redueix molt la mida del document. Per això, cada cop que el guardem comporta una pèrdua d’informació. L’ideal és guardar les fotos en JPEG només quan ja les hàgim treballat. Normalment anirà associat al color RGB i a 72ppp.
  • GIF. S’utilitza també en pantalla. Té un ventall de colors molt reduït (indexat) i per això només s’usa en imatges com logotips, esquemes, etc. que no fan degradats. L’avantatge és la nitidesa en els contorns i una mida molt reduït en kb.

Com haig de guardar les fotos?

Potser després de tantes explicacions podeu haver caigut en el desconcert. Tot és massa complicat. Simplifiquem-ho al màxim.

1. Fotografies per a revistes:

  • densitat: 300dpi
  • mode: CMYK
  • format: TIFF

Per saber quants píxels ha de tenir la foto haurem de multiplicar per 120 la mida de la foto en centímetres. Així per exemple, una foto de 10x10cm haurà de tenir 1200×1200 píxels. Si la foto és la portada, és a dir de 21×29,7cm haurà de tenir 2520×3540 píxel aproximadament.

2. Fotografies per a web, powerpoints, etc.:

  • densitat: 72pdi
  • mode: RGB
  • format: JPEG

La mida habitual de la projector amb proporció 4/3 és de 1024×768 píxels. Un monitor 16/9 de molta qualitat, en canvi, amidarà 1680×1050 píxels. Per això, caldrà reduir les fotos a la mida que necessitem: si utilitzem una foto és més gran, només servirà per afegir pes en Mb al powerpoint, però no es veurà millor.

3. Fotografies per a web, powerpoint, etc amb transparència:

  • densitat: 72pdi
  • mode: RGB
  • format: PNG

Són fotografies que no tenen sempre forma rectangular, sinó que mantenen la silueta de l’objecte. Les consideracions pel que fa a la mida, són les mateixes que les del JPEG.

4. Fotografies per a imprimir amb la impressora:

  • densitat: 150pdi
  • mode: RGB
  • format: JPG o TIFF

5. Imatges planes (logos, esquemes, etc.) per a web, powerpoint, etc.:

  • densitat: 72pdi
  • mode: color web
  • format: GIF

El format GIF precisa molt bé els contorns i les imatges pesen poc, però només si els colors són reduïts.