“Com és tradició a l’escola, quan arriba el fred i cauen les fulles dels arbres, la vella castanyera ve a les nostres aules. Després de passar per les classes dels més menuts, prepara al pati la llenya i la paella amb forats, encén el foc i ens fa unes castanyes riquíssimes i calentones. Totes i totes sortim a jugar. Després omplim els cucurulls de paper de diari amb les castanyes i ens les cruspim”. 

Exactament com l’any passat. Com cada any. La mateixa notícia cada curs. I després d’aquesta vindrà ja la festa de Nadal, amb la representació dels pastorets, l’arbre ple de boles que van petant a un ritme imparable abans d’arribar a les festes i la música de nadales per tota l’escola… Tenim tendència a destacar una sèrie d’activitats, les tradicions de l’escola, com a continguts més interessants per a les notícies: castanyades, festes nadalenques, activitats literàries de St. Jordi, etc. No estic dient que això no puguin ser notícies interessants, però no han de ser les úniques que apareguin al web o a la revista impresa que es fa de tant en tant a l’escola.

Les castanyades, els jocs florals, etc. Notícies que es van repetint any rere any. Valdria el mateix redactat cada cop. De fet, haig de confessar que fa anys vaig aprofitar el mateix text d’una graduació de 2n de Batxillerat de l’any anterior per a la revista de l’escola on treballava. Em vaig limitar a canviar noms i resums dels parlaments. Ningú no se’n va adonar. Això passa perquè els textos que escrivim són totalment previsibles: ens limitem a explicar allò que tothom sap, a omplir l’espai de text que ha d’acompanyar una fotografia. Em podríeu dir si en alguna escola no s’escauria el text per a la notícia de la castanyada (llevat del casos on s’ha substituït pel Halloween)? I si hi poséssim més imaginació? Es tracta de dir allò que no es coneix, de fer interessant la lectura, d’oferir punts de vista diferents cada cop.

Mirem les notícies que hem posat aquest curs al web o a la revista: alumnes de 1r d’ESO que han anat al Canal Olímpic, el musical rock dels de 2n de Batxillerat (tota una tradició), el mural que han pintat al passadís de 2n d’ESO, el campionat de ping-pong a les taules del pati, les colònies de 6è al Montseny… I ens entra el dubte si és el web d’una escola o d’un esplai.

 

D’acord. Alguna proposta?

Sí. I tant! Explicar allò que fem cada dia, però d’una manera atractiva. Per a nosaltres les classes no tenen especial novetat, perquè ens passem moltes hores a l’aula i sabem de sobres com transcorren. Però els pares i les mares no hi són mai. I hi ha els seus fills. Els interessa moltíssim que els expliquem què hi fem: una pràctica de laboratori de química, la Course-Navette, la recitació de poemes a classe de llengua, un exercici d’aprenentatge cooperatiu… Narrats amb gràcia i acompanyats de bones fotografies són grans notícies i una oportunitat de mostrar la professionalitat dels diferents departaments de l’escola.

Vaig a l’extrem. S’ha reunit la junta d’avaluació. Això és notícia? Passa molt sovint. Saben els pares i mares com funciona una junta d’avaluació? El tutor comenta els resultats. El professorat els analitza i en treu conclusions, es donen suggeriments perquè els tutors els transmetin als alumnes o a les famílies. Ho heu explicat alguna vegada? No interessa més als pares aquesta informació, ben explicada i sense dades personals evidentment, que l’excursió –la mateixa de cada any– al Parc dels Pinetons? Heu fet mai fotos a una junta d’avaluació? Per què agafeu la càmera només els dies extraordinaris? Hi ha molt que podeu explicar del que succeeix cada dia. Ompliríeu centenars de pàgines. Passegeu per l’escola amb un bloc i preneu-ne nota. Us sorprendrà la quantitat de coses que es poden explicar i que mai no havíeu considerat com a temes noticiables. I, gairebé sense adonar-vos, transmetreu el tarannà educatiu de l’escola, els camps on compteu amb gent experimentada, les innovacions educatives que esteu implantant, etc.

 

Objectius d’imatge i notícies

La manera més senzilla d’encertar és preparar les notícies amb planificació, amb estratègia i amb creativitat. Si hem detectat –potser a través de la confecció d’una DAFO o amb qualsevol altre mitjà d’anàlisi de la nostra realitat corporativa– unes mancances o unes oportunitats, cerquem les notícies que potencien els nostres aspectes positius i minven el poder dels negatius. Si hem concretat uns objectius d’imatge per a aquest curs (ho hauríem de fer), tractarem de reflectir-los directament o indirecta:

  • Hem detectat que les famílies no perceben l’alt nivell d’anglès que hi ha a l’escola? A més a més de publicar-ne els resultats objectius quan n’hi hagi, pujarem al web, per exemple, una notícia sobre les activitats de llengua oral que es fan a 1r de Primària.
  • Si els resultats de les proves de Selectivitat han baixat, a més a més de prendre mesures per reconduir-ho, publicarem a la revista un article sobre el rigor amb què s’ha abordat l’ensenyament a Batxillerat en el nou projecte tot just endegat.
  • En les enquestes de satisfacció hem rebut queixes del menjar i hem comprovat que no són objectives. Aleshores, posarem a la portada de la revista una fotografia d’una nena de cinquè davant d’un plat de macarrons, amb un somriure d’orella a orella i a l’interior un article de dietètica i un altre de bones maneres a taula.
  • Hem sentit comentaris que el professorat de l’escola no està gaire ben format i viu apalancat? Publiquem una notícia sobre una conferència que un membre del professorat ha fet en un congrés de TIC, la publicació d’un llibre per part d’un altre o el nombre de cursets diversos a què es van inscriure al juliol. D’aquesta manera esperem també incentivar més el professorat que no es mou.
  • Volem canviar la cultura corporativa del centre perquè ens sembla que és massa competitiva. Què fem aleshores publicant tot de notícies al web de premis i distincions d’alumnes? En canvi sí que explicarem que l’alumnat de 2n d’ESO està redactant una novel·la col·lectiva on tots fan la seva aportació.
  • La nostra competència té unes instal·lacions magnífiques i molt noves. No pretendrem competir-hi en aquest punt, si no estem en condicions. Però serem tan ingenus de mostrar a través de les fotos del web les nostres pitjors zones? Òbviament, no. Ens esforçarem a reflectir el millor que tenim, sense fer-ne cap lloança.

En definitiva, triant què publiquem com a notícia i col·lateralment allò que acompanya aquestes notícies, estem també governant l’escola. Evidentment, no inventarem res. Però triarem en benefici nostre allò que pot interessar les famílies i, a la vegada, fa progressar l’escola. Tot és notícia o no ho és; depèn de l’interès que hi sapiguem despertar o la gràcia a l’hora d’escriure-ho.

___
La fotografia de la castanyera pertany a l’escola Setelsis