Potser dins de l’escola ets la persona responsable d’algun àmbit vinculat amb la identitat visual, les publicacions, etc. O tens amb l’escola una relació professional. Estàs a punt de presentar un disseny. En el darrer post hem abordat aquesta situació des del punt de vista del directiu, ara ho farem des del teu, del creatiu. T’aconsello que tinguis en compte aquests de consells:

1. No et precipitis
Has trobat la solució al problema que et corcava la ment cada nit les darreres setmanes. Eureka! I l’eufòria es converteix en precipitació; ho entregues de seguida. La pressa t’ha amagat errors importants o petits detalls que baixen la qualitat del disseny: una part no resolta, faltes d’ortografia, una selecció equivocada de la tipografia o del color corporatiu. Realment calia entregar-ho tan de pressa? Si pots esperar, espera. Repassa-ho tot fil per randa. Assegura’t que ja es pot presentar en públic.

2. Vesteix-lo bé
Mira de fer-ne una bona presentació, crea espectativa, sorprèn, com feia Steve Jobs. Insereix el disseny dins del seu context: no oblidis que una persona no habituada al món gràfic té dificultats per imaginar-se aquell logo, aquella il·lustració, aquella maqueta dins d’un full, un rètol o una revista. Necessita veure’n mostres. I presenta’t bé també tu. La roba que et posis, el capteniment, la mirada, el to de veu, les postures corporals, tot influirà en el resultat de la reunió! No perdis de vista el teu rol i el de la persona a qui ho presentes, el seu caràcter, si el coneixes prou. La formalitat com parlarem o com ens vestirem dependrà d’això . Prepara abans què diràs i com ho diràs. Sortirà millor, segur.

3. Distancia’t del teu projecte
Potser ara et sembla extraordinari, però convenç-te que passat un cert temps hi veuràs defectes i qui sap si en el futur no en reconeixeràs la paternitat. Treu, doncs, gravetat als comentaris que puguis sentir. Al capdavall, no et critiquen a tu, critiquen el disseny! Riure’s una mica d’un mateix és molt saludable i ens evita moltes tensions. Davant dels nostres projectes tenim una visió parcial i, per això, cometem sovint errors de perspectiva.

4. No et predisposis a pensar la resposta que en tindràs
Si estem nerviosos o treballant sota pressió, correm el perill de sentir només allò que esperem sentir. Hi ha una història prèvia de mostres de desconfiança o de retrets despietats, de fredor, i estem convençut que ens plouran els atacs: “És interessant però…”. Una part important d’això, tanmateix, succeix només en la pròpia imaginació. Amb una actitud més positiva, aconseguim millors resultats.

5. Esforça’t a escoltar clarament
Apunta les observacions que se’t facin. Qui escriu tot, després podrà rellegir-ho amb calma. Si hi ha quelcom que no entens amb precisió, pregunta i demana que t’ho aclareixin. Elimina tota ambigüitat. Escriure, a més a més, t’alliberarà de pressió i facilitarà que intervinguis només quan convé.

6. No repliquis ni et justifiquis
És inútil, llevat que calgui de debò aclarir un malentès. No cal justificar totes les decisions que se’t qüestionin. Ni intentis explicar el que “realment” volies expressar; no podries fer-ho davant de qualsevol observador. Per tant, si la tria d’un color, la mida d’una lletra es veu inadequada o la forma de la icona no s’entén, possiblement és que caldrà canviar-les.

7. Agraeix sempre les crítiques
Mentre siguin objectives i honestes, no tens altra elecció possible que acceptar-les. Una crítica constructiva no és cap declaració de guerra, al contrari, és un benefici. Si encara no ho veus clar, pensa que potser alguna vegada un comentari que et costarà d’acceptar et salvarà de cometre un greu error i car. Que rídicula seria la pressumpció superba de pensar que no hi ha res que s’hagi de corregir en el nostre projecte.

8. Deixa passar un temps per analitzar les crítiques
Quantes vegades una observació ens irrita precisament perquè dóna de ple en el blanc! Espera un dia, repassa les anotacions, més tranquil, sense l’apassionament del moment i reflexiona sobre els suggeriments. Veuràs amb claredat aleshores quines crítiques convindrà seguir i quines, en canvi, no. Però ho faràs per motius tècnics i no empès per la susceptibilitat.

9. Cedeix només en el que has de cedir
La honestedat i el respecte han de ser presents en tota relació professional. Certament, un ignorant en matèria de disseny no hauria de fer correccions d’estil gràfic a un dissenyador professional. Però succeix, perquè això és com el futbol: tothom creu que en sap. La jerarquia en ella mateixa no confereix coneixement i bon gust. Encara que jo prefereixo tenir feina que tenir raó, tot té un límit. Si penses honestament que cedint el disseny perdrà greument coherència, eficàcia, sentit estètic, digues-ho delicadament, però digues-ho.

10. Marca’t la correcció com un repte
Una característica comuna de les persones creatives és l’automotivació: la capacitat de sobreposar-se a les dificultats. No abandonis davant del primer entrebanc. Considera aquesta correcció una regla més del joc: si ets capaç de fer un gran disseny malgrat aquella modificació que no comparteixes, no només estaràs fent un gran projecte, sinó que estaràs marcant fites al teu creixement com a dissenyador.

infografpresenta