Des que he començat a principis d’any el canal de podcast de Branding Escolar, m’ha succeït el que ens passa sempre en aquests casos: començo a trobar pertot arreu altres canals de podcast interessants. I això m’ha fet descobrir un munt d’oportunitats que el podcasting ens dona a l’escola, tant per a l’aprenentatge de l’alumnat, com en la comunicació del centre i en el desenvolupament de la marca personal del professorat.

 

Què és un podcast i com s’escolta?

Per a aquells que no sabeu a què ens estem referint quan parlem de podcast, podríem simplificar-ho de manera ben senzilla dient que el podcast és un youtube només d’àudio, sense imatge [encara que també podrien tenir imatge, però és poc eficaç perquè, per a vídeos, ja comptem precisament amb Youtube].

Consisteix, doncs, a penjar al núvol documents sonors de temps variat, que queden agrupats en un mateix canal, de manera que qualsevol persona pugui accedir al canal per escoltar-los. De fet, podem subscriure’ns-hi i rebre’n les actualitzacions de manera automàtica. Com que queda memoritzat el punt on es va deixar d’escoltar, cada vegada que hi tornem, podrem continuar allà on havíem quedat, sense necessitat de recordar el punt. Això permet penjar fragments sonors llargs, sense esperar que siguin escoltats tots d’una tirada. Els documents d’àudio també es poden descarregar a l’ordinador o al mòbil.

Per escoltar els podcast ordinàriament s’accedeix a iTunes amb qualsevol ordinador, sigui Mac o PC (amb un iPhone o un iPod, a través de l’aplicació ‘Podcast’). De la mateixa manera que amb els vídeos, on a més a més de Youtube hi ha Vimeo i altres llocs, existeixen també webs de més serveis de podcast, com ara Spreaker, SoundCloud o iVoox. Des de fa poc temps, Spotify ha obert una secció per a canals de podcast, amb la qual cosa, encara que el fenòmen podcast té molts anys de vida, està començant-se a fer-se més popular. Els usuaris d’Android poden descarregar-se l’aplicació d’Spreaker i comptar així amb les mateixes funcionalitats que tenen els usuaris d’iOS amb l’aplicació Podcast. Són aplicacions molt fàcils d’usar.

 

I si volem crear un podcast?

Crear un canal de podcast és molt econòmic. Bé, crear-lo pot ser gratuït, de fet. Les plataformes més importants permeten un ús gratuït limitat, que fàcilment serà prou per als podcast que creeu a l’escola. Si trieu aquesta opció, us aconsello Spreaker. L’altra és Audacity, completament gratuïta.

Hem de tenir en compte que en aquestes plataformes el que fem és:

  • Crear en canal, posar-hi un títol general, una imatge de portada, etc. Seria com crear un disc.
  • Penjar els diferents episodis del canal, amb els formats ordinaris de so, per exemple, MP3. Els episodis quedaran agrupats de la mateixa manera que les cançons en el disc. El llistat anirà creixent amb el temps, a mesura que anem penjant-hi nous episodis.
  • Generar un enllaç RSS, que podrem incorporar a totes les altres plataformes (iTunes, Spotify, Soundcloud…). D’aquesta manera hi apareixerà el nostre canal, sense necessitat d’anar penjant els episodis. L’actualització es realitzarà de manera automàtica a totes les plataformes.

Per tant, un fet el treball inicial, compartir un nou episodi és una feina que es fa en pocs minuts, deixant de banda, és clar, la feina d’edició.

 

Un instrument didàctic molt poderós

El podcasting ens ofereix moltes possibilitats i és una oportunitat excel·lent d’aprenentatge interdisciplinar.

  • En l’àrea lingüística és potser on hi ha més beneficis: en la pràctica de redacció d’un guió o com a mínim de l’escaleta, en la millora de l’expressió oral, la dicció, la correcció gramatical, la vocalització, l’entonació.
  • Des del punt de vista tutorial, permet la realització treballs cooperatius, el foment de la integració i la participació, el reconeixement de l’alumnat més desimbolt (quantes vegades, no són precisament els de resultats acadèmics més brillants)…
  • Hi ha també un aprenentatge tecnològic, a través de la instal·lació de l’equip d’edició digital i els micròfons, els aïllants de so i els diversos instruments d’àudio, el maneig del software d’edició, etc. Els alumnes de Secundària fàcilment es familiaritzen en poc temps amb els mitjans tecnològics.

Aprofito l’avinentesa que parlem de tecnologia per tranquil·litzar: la instal·lació d’un equip d’enregistrament d’àudio a l’escola no serà necessàriament car. És més, per donar les primeres passes, bastarà disposar d’un smartphone, un micròfon auxiliar de pinça i un ordinador senzill. Aconsello només fer despeses, a mesura que van creixent els episodis, l’experiència i la qualitat del treball dels alumnes i professors. La primera despesa haurà de ser un bon micròfon digital (amb un preu una mica superior als 100€). També caldrà condicionar l’estudi d’enregistrament: en una escola és difícil trobar un espai on no hi hagi reverberació. Amb imaginació, pot fer-se de forma molt econòmica. Us serà útil la cerca a Interent d’alguna experiència. Tanco el parèntesi.

Com en tants altres àmbits, la clau es troba en els continguts. Per això, les possibilitats que s’obren són infinites. En poso només alguns exemples:

  • Un grup d’alumnes de Batxillerat llegeixen poesies pertanyents a les lectures obligatòries de les PAU.
  • Els alumnes de 6è de Primària creen un canal informatiu del curs (adreçat a pares  i mares), amb notícies, reportatges i entrevistes.
  • La professora de Ciències Naturals ha distribuït l’alumnat de la seva assignatura en equits de tres que exposen el temari de l’assignatura: els volcans, la climatologia, les espècies animals…
  • A l’assignatura d’anglès o de qualsevol altre idioma, els alumnes enregistren diàlegs (i escoltant-se després descobreixen les incorreccions de parla).

Com es veu, les possibilitats són tantíssimes i, amb una mica d’imaginació, es pot aconseguir un clima de treball molt engrescador. Segurament el canal estarà destinat per al consum intern de l’escola, bàsicament els mateixos alumnes i les seves famílies. En aquests usos, el benefici principal és la formació del mateix alumnat, sobretot la dels qui peparen els episodis. El públic potencial extern no n’és, doncs, l’objectiu principal, tanmateix, no excloc que materials de qualitat puguin trascendir els murs del centre i arribar més enllà. Això succeirà si tenim cura de la paraula clau: CONTINGUTS. Els continguts de qualitat –per exemple, una explicació ben clara d’una unitat didàctica feta pels mateixos alumnes– podrien interessar molts altres estudiants i arribar fins i tot a ser virals. I si no, no passa res. És més important que hagi tingut un bon ús didàctic.

 

Una oportunitat comunicativa per a l’escola i per al professorat

El podcast podria implementar-se en el si de l’escola també com a instrument comunicatiu. Per no fer teories, preferiria posar-hi algun exemple i deixar a la iniciativa dels lectors totes les possibilitats. Evidentment –ho posàvem com un mostra d’activitats amb alumnes– podem crear un canal informatiu de notícies internes de l’escola, anècdotes històriques, entrevistes al professorat, etc. Ara bé, es podria oferir un canal útil per a molta més gent que els alumnes i les famílies? Per exemple, seria capaç un centre escolar de crear un canal de temes educatius, amb la participació del professorat? A cada episodi, un tema pràctic diferent: com donar responsabilitats als nens petits, dificultats a l’adolescència, educació de l’ordre i les prioritats, detectar la dislèxia, fomentar la lectura… El coneixement que hi ha en la vostra escola és tan gran, que no us hi acabaríeu. El benefici, si el podcast arriba a ser una realitat, serà molt gran: s’oferirà a molta gent continguts valuosos, començant per les mateixes famílies de l’escola. I amb això, el professorat es prestigiarà davant de les famílies i l’escola davant la societat.

En el creixement personal, molts professors saben trobar camins gràcies a les xarxes socials per fer networking amb altres professors experts del seus mateixos temes. He pogut comprovar com, a través de blogs o de xarxes com Twitter, Facebook, etc. s’accedeix a xarxes de gent experta en una multitud de temes educatius. No hi ha dubte que el podcast ofereix un un recurs per exposar els coneixements en qualsevol àrea didàctica o pedagògica: tutorials per resoldre problemes de matemàtiques, recull d’històries de filòsofs, consells per a la tria universitària… Es pot fer compartidament amb els altres professors del centre, però també individualment i amb signatura personal. L’escola se’n beneficia sempre. També quan un professor o una professora desenvolupa la seva marca personal. En un altre moment haurem de parlar de la marca personal del professorat. Al capdavall, la marca de l’escola és la suma de les marques personals del seu professorat.

Miquel Rossy