La manera com ens comuniquem en l’escola –sobretot la manera com es comunica la direcció amb el professorat– és clau per a la construcció d’una cultura corporativa positiva. No és res de nou: ja l’any 1987 Thomas F. Gilbert afirmava (Human Competence) que bastava que es millores la comunicació amb els treballadors, perquè una empresa obtingués uns resultats entre un 20% i un 50% millors.

Però el fet que en l’actualitat comptem amb molts més canals de comunicació interna i més eficaços no ha repercutit necessàriament en una comunicació millor. Al capdavall, com més fàcil sigui comunicar-se, més paleses queden les mancances de la comunicació. No és una qüestió d’eines: cal canviar l’actitud i millorar les pautes de conducta. L’especialista en màrqueting Kevin Thomson aconsella “tractar els treballadors com a clients interns”. Quan es crea una relació bidireccional amb els professorat i amb el personal d’administració i servei, quan se cerca satisfer les seves necessitats, s’obtenen uns nivells d’implicació més alts amb la missió de l’escola i amb les seves promeses. Aquesta és l’única manera d’aconseguir alineació interna i entusiasme en el servei.

El branding intern és un dels impulsos més eficaços per assolir un canvi cultural. El professorat no és diferents dels alumnes i les famílies: les seves necessitats són tant lògiques com emocionals. Que fàcil que és oblidar que la comunicació no és només transmetre informació! Haureu vist molt sovint projectes interessantíssims que cerquen fer un pas endavant en la qualitat d’una escola, però que no prioritzen les necessitats del professorat i acaben fracassant. Per guanyar-se el professorat, un directiu ha d’arribar a captar-ne l’entusiasme i el compromís amb l’escola.

Ens cal, doncs, ser excel·lents en la nostra comunicació amb el professorat i el personal no docent, molt abans que amb les famílies i l’alumnat. Aquests són els 10 manaments de la comunicació interna:

  1. Comunica des del punt de vista del professorat.
    Cal que tinguis presents les seves preocupacions professionals i les seves aspiracions cap a l’escola. Necessiten entendre què s’espera d’ells i sentir-se escoltats i compresos. Abans de xerrar, connecta amb la gent.
  2. No parlis només al cap, parla també al cor.
    No et centris només en la informació. La comunicació és molt més rica. Les dades són importants, però la seva interpretació depèn de la manera com es rebin. Si no es comprenen els sentiments, no s’entendran mai els arguments.
  3. No donis per descomptat que faran seu tot el que els diguis.
    Aquesta actitud d’ordenar sense explicar els perquès pertany a una cultura antiquada. Si volem col·laboradors intel·ligents i amb iniciativa, ens hem d’esmerçar a fer-los més explícits els nostres punts de vista. Sintetitzar d’aquesta manera la nostra argumentació ens obliga a fer-la més ferma.
  4. No usis mai l’e-mail per estalviar una conversa.
    Les intranets i els correuss poden ser un mitjà excel·lent per donar informacions detallades, de manera ràpida i eficaç, però els manca la part no verbal de la comunicació. Mai no aconseguiran el que sí que pot donar una conversa cara a cara.
  5. Evita les reunions multitudinàries habituals.
    Les reunions de petits grups permeten el feedback, l’aclariment de dubtes, la participació i la implicació del professorat. Les reunions multitudinàries necessàriament esdevenen verticals i, per part de l’audiència, passives. Acaben generant a la llarga una cultura corporativa de compliment emocionalment poc compromesa.
  6. No callis res que hagis de comunicar.
    Quan no s’explica el que caldria explicar, es generen pressuposicions, es generen veritats a mitges, es provoca la rumorologia. I tingues en compte que no hi haurà prou amb una sola vegada. Especialment, en moments de crisi, de canvi, de nous projectes, cal pensar la manera de repetir sense cansar, perquè la informació pugui arribar eficaçment a tothom.
  7. Jerarquitza la informació per ordre d’importància.
    No necessàriament direm primer el més important i en darrer lloc el menys important, però sí que mantindrem en ment, de tot allò que estem comunicant, què és el més rellevant i què és el secundari. Cal que emfatitzem l’important, per la manera de transmetre-ho.
  8. Governa els rumors.
    Un treballador acostuma a confiar més en un col·lega que en un superior. No podem controlar completament els rumors i, encara menys, intentar generar rumors que ens convinguin. El que sí que podem fer és abordar-los de la manera adequada (en parlarem en un altre post).
  9. Centra’t en el resultat de la comunicació, no en la quantitat.
    Molt sovint, volem transmetre –per exemple setmanalment– les novetats i els avisos al professorat, i ens preocupem si hem dit tot allò que havíem de dir. Però alhora no donem prou importància a analitzar si ha estat ben comprès i quina n’ha estat la repercussió. Es pot arribar a la paradoxa que, com més informació, menys comunicació. Ordinàriament, quan no coneixem l’impacte de la nostra comunicació és perquè no fomentem prou la participació.
  10. Deixa’ls participar del somni.
    La comunicació interna en una escola no consisteix a exposar al professorat les grans idees que ha tingut la direcció. Cal permetre que hi facin una contribució genuïna, que hi hagi intercanvi. Quan es brinden oportunitats regulars d’expressar l’opinió, es crea un mitjà per comprovar la comprensió dels objectius transmesos i també milloraran molt els mateixos objectius.