David García és graduat en Periodisme per la Universitat de València i ha realitzat un màster en Strategic Communication a la Universitat de Lund, Suècia. Actualment treballa a Estocolm com a editor de continguts al portal educatiu educations.com , on combina la seva experiència internacional amb el compromís d’ajudar a estudiants de tot el món a trobar l’educació que busquen.

Cada vegada són més els estudiants que, en acabar el batxillerat, decideixen anar a la universitat. Abans, però, de començar aquesta nova etapa educativa, han de triar quin grau estudiaran i on ho faran, cosa que comporta realitzar una recerca exhaustiva per valorar quina és la millor opció. Els seus interessos marquen el desenvolupament d’un procés en el qual els joves recapten la informació que inclini la seva decisió per un programa o una universitat en concret. Conèixer aquest fenomen és clau per trobar la manera adequada de orientar-los, però també per prendre decisions sobre com promocionar els nostres centres.

Un estudi realitzat pel portal educatiu educations.es revela les tendències actuals en l’àmbit de l’educació superior. La investigació està basada en una enquesta realitzada a més de 30.000 estudiants de 194 nacionalitats diferents. L’informe descriu quines són les principals raons per les quals els futurs estudiants universitaris trien quins estudis cursaran, a més de quins factors influeixen en la seva decisió. A més, també es destaca com les universitats estan adaptant les seves pràctiques a aquesta nova situació.

Indica aquesta tendència el futur, proper o llunyà, de les eleccions en els estudis de Batxillerat o Secundària? Convindrà estar-hi atents. Si fos així, els centres que abans s’adaptin al canvi portaran avantatge. Vegem les dades més significatives del canvi de tendència:

 

Elecció d’estudis per motius vocacionals

Principalment, els estudiants es guien pels seus interessos quan trien què estudiaran. Els motius vocacionals demostren tenir més pes que altres aspectes com les sortides professionals que els graus elegits presenten. El tercer element més valorat és el contingut dels programes, la qual cosa reforça el primer punt ja que, entre els programes preferits, tindrà més possibilitats de ser elegit aquell que presenti un contingut que s’adapti més a les passions i els interessos del futur estudiant.

D’aquesta manera, altres factors perden importància com la posició que ocupa la universitat en els rànquings educatius o la reputació dels programes. No obstant això, les informacions sobre taxes universitàries segueixen sent molt demandades. En aquest sentit, un 50% dels sol·licitants admet que trobar informació sobre beques que els permeti cobrir la totalitat o part del cost del programa influeix notablement en la seva decisió. Així mateix, entre els altres tipus d’informacions més importants, un 26% es veu principalment influenciat per descripcions d’elements únics del programa i un 15% fa referència al pla d’estudis com a principal influència.

Les dades sobre el tipus d’informació que més influeix en aquesta decisió estan alineades amb la tendència que els futurs estudiants es guien per motius vocacionals. Els estudiants busquen aprofundir en les seves passions i interessos independentment de les perspectives professionals que presentin els graus. Quan la prioritat és que aquests s’adaptin a qüestions personals i individuals, la informació específica sobre les característiques dels programes esdevé clau per atreure’ls i convèncer-los.

Nous canals i comunicació immediata

Els canals pels quals es distribueix aquesta informació també han canviat. Una de les àrees que cobreix l’estudi és la informació sobre estudis a l’estranger. En aquest sentit, es recullen dades que indiquen que un 73% dels futurs estudiants utilitzen motors de cerca en línia com Google per trobar informació sobre el grau o la universitat en la qual estan interessats. Així mateix, un de cada tres ho fa a través de xarxes socials o físicament en fires d’estudiants.

Els canals online són, doncs, més importants que els físics. Aquest canvi en la forma de proporcionar informació ha desenvolupat unes expectatives de comunicació entre estudiants i universitats molt exigents. Respecte a aquest fenomen, la immediatesa és un dels requisits més importants durant la interacció amb les institucions. Un 83% dels estudiants interessats volen rebre una resposta dins d’un període de temps màxim d’una setmana, dels quals un 43% pretenen obtenir la resposta en només 24 hores.

A més de la immediatesa, la personalització és un altre dels factors més rellevants. Els estudiants esperen respostes amb solucions específiques a les seves consultes individuals. Molts d’aquests esperen que aquesta resposta es realitzi per email, canal pel qual poden rebre àmplies respostes amb informació personalitzada que pot incloure links i referències a altres recursos.

Aquest estudi reflecteix les tendències actuals: ara són els joves els que marquen la direcció prioritzant els seus interessos i obligant a les universitats a adaptar-se a les seves necessitats informatives. ¿Passarà el mateix en els estudis de Secundària? Potser aquí el pes dels pares en l’elecció moderi aquestes tendències, però quan les barbes del teu veí…

David García