Si volem una bona comunicació de la nostra marca, és imprescindible que tinguem molta cura de la seva identitat visual. Ho és per un doble motiu. En segon lloc, perquè la professionalitat com tractem la marca visual esdevé metàfora de la professionalitat de tot el que fem, per tant, de la labor educativa. En primer lloc, perquè en un món saturat d’imatge, l’ús coherent dels identificadors és el que ens fa reconeixibles.

Quan disposem d’una sèrie fixa d’elements simbòlics (el nom, el logo, els colors corporatius, una tipografia determinada, models de documents, etc.), aquests acabarant associant-se a la marca que han de reflectir, és a dir, als valors que com a escola volem transmetre. La relació entre aquests símbols sensorials i els valors abstractes és arbitrària, és a dir, sorgeix de la voluntat d’indentificar-los-hi, no és ni natural ni immediata. Per tant, aquesta associació només s’aconsegueix a través de la repetició.

Cal comptar amb un document que especifiqui quins són els símbols de la marca i quina n’és la utilització correcta (quina versió del logo emprem depenent del color de fons, quina tipografia es fa servir en titulars, quines combinacions de colors són correctes, etc.). Aquest manual ha de tenir un caràcter normatiu i tota l’escola s’ha de viure les directrius que s’hi recullen.

Ara bé, no l’hem de considerar com un document inalterable al llarg del temps. És que, de fet, la identitat visual és quelcom dinàmic, que va evolucionant. L’important és que aquesta evolució obeeixi a una trajectòria planificada pels seus gestors, i no arrossegada pel caprici incoherent dels usuaris. En la mesura que tots seguim les noves directrius que s’incorporen al manual, la imatge visual evolucionarà de manera coherent i unitària, sense caure en el risc de fragmentar-se. 

Hem dit que amb el temps aniran sorgint noves necessitats i el document haurà d’anar creixent. Per això és més recomanable allotjar el manual d’identitat en una plana web que no pas difondre’n només versions impreses. Això permet que –sempre que calgui–hi puguem afegir modificacions i, d’aquesta manera, qualsevol persona que ho necessiti podrà accedir a la darrera versió, per consultar algun ús o bé per descarregar-se versions del logo, dels símbols, plantilles diverses de documents, etc.

En el món escolar, es aconsellable que hi hagi dos nivells d’explicacions: una per a les persones de l’escola, planera i sense gaire marge d’interpretació, on no hi hagi termes tècnics que els resultin difícils d’entendre i una altra per a proveïdors professionals. En les indicacions que es donin per a un ús professional, el document ha de ser sintètic i molt precís: impressors, retoladors, decoradors, dissenyadors de web, etc. necessiten una concreció en termes rigorosos i professionals.

Caldrà, com hem dit, disposar d’una versió del manual amb un llenguatge menys tècnic i instruccions d’ús molt clares. De fet, l’experiència demostra que molts no el consultaran per més que sigui ben senzill; per això aconsello vivament que se’ls ofereixin plantilles de tota mena de documents; unes plantilles que siguin molt tancades, atractives i fàcils d’usar.

És imprescindible que un directiu o una directiva del centre escolar vetlli per tal que se segueixin les directrius del manual d’estil, a banda que una persona ben formada en l’ús de la imatge gràfica que, pel seu treball a secretaria o en l’àmbit de la comunicació o del màrqueting, sigui la responsable directa de supervisar els diversos documents que es generin a l’escola. Sense el suport de la direcció, la labor d’aquesta persona seria frustrant i inútil. 

Hi ha moltes maneres d’organitzar la guia normativa d’identitat visual. Potser facilitarà entendre-ho, observar-ne uns quants casos reals. Podeu fer una cerca a Google amb l’expressió “brand guide”. En trobareu moltíssims exemples.

 

Què ha d’incloure el manual d’estil?

Depenent de la dimensió del projecte, recull els següents elements:

  • Naming. Ús correcte del nom de l’escola, de les diverses versions, si en té. Normativa per a la creació d’altres noms (projectes, departaments, etc.) on aparegui el de l’escola.
  • Logos i símbol. Usos i versions segons mides, col·locació, fons, àrea de respecte, etc. S’hi ofereix la descàrrega amb corbes o píxels.
  • Colors corporatius (amb els valors de CMYK, RGB, color web, PANTONE). Usos de cada color i combinacions admeses.
  • Tipografies corporatives. Tipus de lletra per a titular, textos, títols interns, peus de pàgina, anotacions, etc. Tipografia de substitució a internet.
  • Altres elements ornamentals, com ara caixes de color, fons, subratllats, taules, etc.
  • Maquetació de papereria: marges, tipografia, alineació, etc.
  • Disseny dels documents estandarditzats més significatius.
  • Estil de les fotografies i altres imatges.
  • Atenció als usuaris i manera de resoldre dubtes.

El manual d’estil gràfic acostuma a complementar-se amb un altre de l’estil dels textos i el to de veu.

Si aquest contingut us ha semblat interessant, podeu subscriure-us a Branding Escolar i no us perdreu cap nou article [>]