En moltes situacions promocionals ens veiem en la necessitat de disposar d’un material gràfic per entregar als nostres interlocutors: en jornades de portes obertes o les visites a l’escola de famílies, en un estand sobre un esdeveniment nostre en una fira educativa, en la promoció d’una activitat cultural dins de l’escola… És cert que des que Internet ha irromput amb força en la nostra comunicació, imprimirem menys fullets que abans. Però potser per això mateix, quan els necessitarem, hauran de tenir una qualitat més alta.
El fullet es dirigeix a un públic que molt sovint no té més remei que acceptar-lo. Tanmateix, si no volem que acabi a la primera paperera, hem d’aconseguir que desperti curiositat i interès. Ha d’aportar algun valor. I comptarem amb molt pocs segons per ser atractius. A un primer cop d’ull cercaran la resposta a la pregunta “Quin missatge interessant tens per a mi?”. Ens conformarem a acabar a la paperera? Exposem a continuació 11 consells per comptar amb un gran fullet:
- Explica una gran història. Planifica bé què diràs, abans de començar-lo. Molt sovint es planteja el fullet –sempre des de l’interès propi– com un elenc de característiques, d’allò que voleu destacar de vosaltres. Abans de parlar-nos tant de tu, caldrà que ens convencis que val la pena de llegir-te. Lliga la teva argumentació, per tal que tot sigui una unitat coherent. Tens una bona idea per explicar? Si segueixes l’estructura StoryBrand de Donald Miller, no t’equivocaràs.
- Estructura bé el relat. Una gran història té una portada que promet i un contingut que no decep. No vulguis explicar-ho tot al principi. La portada, més que no pas donar respostes, ha de despertar l’interès. És el ganxo. Després, fragmenta la informació, seqüencia-la seguint un itinerari, un ritme narratiu pensat. Aprofita les diverses pàgines (quan n’hi hagi), les fotografies i la tipografia per orientar la narració.
- Sigués concís. Deixa’m que t’ho digui ben clar: a ningú no li interessa tant això que expliques com a tu. Si no et quedes intranquil(·la) perquè t’has deixat moltes coses al tinter, és que t’has excedit, segur. A més a més, quin sentit té que expliquis tot allò que fas igual que la resta d’escoles? Centra’t només en el que et diferencia.
- No sobreestimis els arguments racionals. Si vols que dugui el meu fill a la teva escola, emociona’m amb la idea: transmet-me seguretat, il·lusió, grans expectatives… No em parlis tant de l’alt grau de preparació en les competències. I sobretot, parla’m de manera que t’entengui. Què és això del “desenvolupament d’hàbits positius de projecció personal en l’infant”?
- Dóna molta importància al disseny. Un bon fullet entra pels ulls… És net, clar, directe, atractiu, modern. Com pots dir que la vostra és una escola amb un alt nivell innovador i creatiu, amb un fullet que sembla dels anys 90? Cerca models fora del món escolar, en altres àmbits on fa temps que el disseny gràfic és més punter (marques de roba, automòbils, hotels…). Conserva les mostres que t’hagin atret i ensenya-les al dissenyador perquè es faci una idea clara de l’estil que voleu.
- Respecta la teva identitat visual. Un fullet és una ocasió extraordinària per fer brillar la vostra identitat visual o per contradir-la i desautoritzar-la, per destruir-la del tot. Si a l’escola teniu una identitat visual fixada, segueix fidelment el manual d’estil previst pel que fa a símbols, colors, tipografies… Encara que et sembli que et limita, el benefici global sempre és molt superior. Si no teniu una identitat visual, concep el fullet com el primer document de la nova identitat.
- Jerarquitza bé els textos. Selecciona els tipus de lletra per facilitar la comprensió de la jerarquia: titular, resum i text. Utilitza titulars ben visibles i empra’ls com a eslògans que copsin l’atenció i siguin fàcils de memoritzar. Resum els textos llargs, perquè ens estalviïs llegir-los, si ens en basta una idea superficial. Així no importa que després el cos de text tingui lletra molt menuda. Si has aconseguit que ens interessi, el llegirem igualment. Deixa marges generosos: els marges faciliten més la lectura dels textos que la mateixa mida de les tipografies.
- Tria fotografies molt bones. Les fotografies d’un fullet han de tenir molta qualitat. No valdrà qualsevol foto. Potser haureu de contractar un fotògraf. Més que cap altre factor, la qualitat de la fotografia marca la qualitat del fullet. Perquè les fotografies són molt poderoses comunicativament. Fes que reforcin emocionalment la teva argumentació: una cara de nen somrient facilita que ens atragui allò que s’explica. En un fullet, la simbiosi text-imatge ha de ser total. No podem limitar-nos a col·locar fotos al costat de textos, sense més.
- Fes-lo proporcionat al cost del servei que ofereixes i al que fa la competència. Si el que m’ofereixes em costarà pocs diners, em basta un flyer, si em demanes tots els meus estalvis, s’escaurà un desplegable a tot color i plastificat. Quan el que em vens és car, fes-lo de mida ben gran: no pots donar-me una fotocòpia en blanc i negre per vendre’m un curs escolar als EUA. Fes-ho, d’altra banda, com ho fan les altres escoles, si de cas una mica millor. Ni massa ric, ni massa pobre.
- Vols fer un bon paper? Tria el paper adequat. Amb tiratges curts, no importa si el paper és una mica més car; amb grans tiratges, una mala selecció del paper pot sortir molt cara. Hi ha moltes menes de papers (bàsicament estucats i òfsets) i gramatges diversos. Tots donen resultats diferents. El paper, a més a més, es pot plastificar (mat, brillant o amb una gran varietat de textures). Es plega de mil formes diferents. No has de deixar-ho a l’arbitri de l’impressor; t’enduràs una gran decepció, quan ja sigui massa tard. Si no hi entens, conserva mostres de papers, que et serveixin per aclarir què esperes. I després ja sí, deixa’t orientar per l’impressor.
- Repassa-ho tots tres cops abans d’entregar-ho! Un fullet no pot tenir cap falta ortogràfica ni gramatical. Un número equivocat al telèfon, un web mal escrit, una errada ortogràfica grollera, poden tenir un cost econòmic molt gran. Cal que entregueu els textos ja ben corregits abans de maquetar-los, i un cop acabat el fullet, caldrà fer-hi un darrer repàs. A poc a poc i comprovant només el text. Alerta sobretot als titulars: com més gran sigui una tipografia, més difícil és adonar-se que falta una lletra.
Deixeu un comentari