ENTREVISTA A FERRAN RAMÓN-CORTÉS
1c9e42_f59c9d5409ad4e84bdee019716cf2636Nasqué a Barcelona l’any 1962. És llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE. Començà la seva carrera professional en el camp del Màrqueting. Treballà durant 19 anys en una multinacional de publicitat. Decidí dedicar-se a la comunicació personal i fundà l’Institut de Comunicació 5 Fars. És col·laborador acadèmic i professor convidat de diverses universitats com ESADE i la Universitat de BarcelonaÉs autor de “L’Illa dels 5 Fars” (RBA 2005, Planeta 2012), Virus” (RBA 2007), “Converses amb Max” (RBA 2007), “Parlant la gent s’estima” (Ara Llibres, 2011), entre molts d’altres llibres… Col·labora habitualmente con diferents mitjans de comunicació com “L’ofici de Viure” a Catalunya Ràdio, “Via Lliure” a RAC.
9788416029280Relaciones que funcionan és una eina per conèixer millor els altres, ajustar la nostra relació amb ells i, d’aquesta manera, evitar malentesos i conflictes. Les persones tenim estils diferents, i això fa que rebem la comunicació de forma diferent. Adaptar la nostra comunicació a l’estil de la persona a la qual ens dirigim fa que ens puguem entendre millor. Cada persona té un estil de relació amb els altres diferent, que es poden agrupar en quatre tipologies. A partir d’aquestes, Ferran Ramon i Àlex Galofré proposen una metodologia per conèixer als nostres interlocutors i adaptar la nostra comunicació a ells, de manera que sigui més persuasiva.

Més que tractar la gent com ens agradaria que ens tractessin, a Relaciones que funcionan ens proposeu aprendre a tractar-los com els convé que els tractem. No cal dir que la qualitat de l’escola depèn molt del tracte que es dispensa als alumnes i a les seves famílies. Quina connexió té la manera com tractem la gent amb la nostra reputació personal i com a escola?

La manera com el professorat i qualsevol persona d’una escola tracta a alumnes i famílies és fonamental per a la idea que ens farem d’aquest professor i per extensió de l’escola. Una de les experiències més negatives que podríem tenir amb els nostres fills és una mala entrevista amb el tutor, o amb el Director de l’escola. Tal com tracta alumnes i famílies, el professor transmet directament els seus valors i els de l’escola. No és només, però, qüestió de tractar-los bé. Una de les errades clàssiques és que el professor tingui una manera exquisida de fer-ho però fixa: aquesta manera, si bé serà segur educada i considerada, pot no ser útil per a un determinat alumne o la seva família. Tenir flexibilitat i adaptar la comunicació al seu tarannà ajudarà que se sentin compresos, que puguem transmetre de forma eficient aquells valors que volem transmetre, i a generar un vincle fonamental que repercutirà directament en la seva valoració de la persona i de l’escola.

Els directius o les directives i el professorat d’una escola es veuen contínuament empesos a relacionar-se amb molta gent de caràcters ben diferents. Els ajuda això a tenir més habilitats per a la relació social i per detectar les diferents maneres de ser?

Els ajuda sens dubte, ja que és una forma intensa d’exercitar l’habilitat de detecció d’estils i la flexibilitat d’adaptació. Però haig de dir que només els ajuda si hi ha consciència d’aquest fet, i voluntat d’adaptació. Hem vist moltes vegades com algunes persones tan sols viuen amb impotència aquestes diferències de caràcter, fins i tot amb patiment, sense que interioritzin que és al cap i a la fi una característica de les persones i que el repte és saber-nos adaptar o saber utilitzar les estratègies comunicatives adients a cada estil.

Tenir en compte les diferències de caràcter ens ajuda també a l’hora de crear un bon clima intern?

I tant, és clar. Per exemple, un cap d’estudis que sigui molt actiu i molt racional alhora, si entén que aquella professora que és també activa, però molt més emotiva, per caràcter tendirà a necessitar el reconeixement en el que fa, serà molt més mirat a l’hora de judicar un treball d’aquesta i s’estalviarà així un conflicte del tot innecessari. S’adonarà que cal molt poc per crear una bona relació professional. En el llibre posem molts exemples d’aquest tipus.

“Etiquetar les persones significa directament restringir la nostra capacitat de percepció, ja que acabem percebent només el que coincideix amb les etiquetes que els hem posat”

En el llibre s’insisteix diversos cops que no podem reduir-ho tot a uns models, que el que hi ha són tendències, que ens comportem de forma més rica. El professorat, en canvi, podem caure en el parany d’encasellar els alumnes i valorar-los segons la casella on els col·loquem. Com podem evitar aquest perill?

Etiquetar les persones significa directament restringir la nostra capacitat de percepció, ja que acabem percebent dels altres només allò que coincideix amb les etiquetes que els hem posat. És per això que hem de ser curosos, i entendre que, si bé aquests models ens ajuden a desenvolupar diverses estratègies comunicatives per gent diferent, hem d’estar molt oberts a percebre les persones com a úniques, i a percebre els canvis que experimenten. La meva recepta és que de tant en tant ens apropem a la persona amb ulls nets, sense cap etiqueta ni prejudici, i l’experimentem de nou. Renovar la percepció de tant en tant ens garanteix no caure en el parany de l’etiqueta fixa i inamovible que pot ser molt injusta per a una persona.

“Per la xarxa, de les escoles, el que es troba és molta literatura comuna, moltes idees generals, i molt poca diferenciació”

Vostè ha treballat 19 anys en el món de la publicitat, com veu les escoles com a marca? Quin consells els donaria per millorar la gestió del seu branding?

Crec que no totes les escoles estan fent prou feina en aquest àmbit. I crec que la raó fonamental és que moltes d’elles no han estat de veritat en una situació de mercat competitiu, i no han necessitat lluitar pels “clients”. En un escenari de demografia a la baixa, i d’excés d’oferta, les escoles no tenen més remei que entrar en el joc del branding i per tant de ser capaces de transmetre una idea clara i diferencial del que ofereixen. Per a algunes escoles el camí és clar i sòlid. Per a d’altres està tot per fer. I en general, si un fa una tria aleatòria d’escoles per la xarxa, el que es troba és molta literatura comuna, moltes idees generals, i molt poca diferenciació. Els meus consells són:

  • “Mullar-se” amb un posicionament diferencial i clar.
  • Ser més actius comunicativament.
  • Treballar molt activament les xarxes boca-orella que son fonamentals per el tipus de “compra” d’una escola.
  • Treballar també activament les xarxes d’ex-alumnes com a prescriptors fonamentals.