Es podria parlar molt i molt sobre si l’interès creixent per les infografies prové de la necessitat de superar la infoxicació (intoxicació d’informació) presentant dades més fàcilment comprensibles i creïbles, o de la necessitat de ser sintètics provinent de la immediatesa de les comunicacions, o bé del valor més gran de les imatges en un món ple de pantalles. Però per tots aquests motius, ens estalviem la reflexió.

El fet és que les infografies han esdevingut un canal extraordinari per transmetre informació. I cada cop són més els àmbits –també l’escolar– on es fan presents. Podem exposar mitjançant una infografia el nostre estil educatiu, les tendències pedagògiques actuals, les qualitats que s’esperen d’un docent, però també continguts de la nostra matèria educativa: els tipus de verbs irregulars, les fórmules dels moviments rectilini i circulars, les obres principals d’un període artístic, la classificació dels climes…

Mai no aconseguirem transmetre la profunditat del nostre pensament només mitjançant infografies, però a través seu se’ns obriran moltes portes perquè n’expressem el més essencial, s’entengui i sigui fàcil de retenir.

Què és una infografia?

S’anomena infografia a moltes coses diferents. Info + grafia, és a dir, la informació es troba en el dibuix, com a mínim part de la informació. Hauríem de parlar estrictament d’infografies quan la informació es visualitza i les dades i els fets es representen mitjançant diagrames. Però comunament s’anomenen infografies des d’un mer esquema d’idees amb una bona presentació visual –on la imatge té la funció de fer amable la lectura i a facilitar-ne la memorització– a un gràfic en el qual les il·lustracions s’expliquen gairebé soles i el text té un paper mínim.

I quin tipus d’infografia haurem de triar? La que millor s’adigui a l’objectiu que ens proposem: fer més atractives, comprensibles i memoritzables les idees. Depenent de quina mena d’idees siguin (una informació numèrica de la situació econòmica, la descripció d’un espai arquitectònic, una línia temporal de fets històrics, passos d’unes instruccións d’ús d’un electrodomèstic…), les infografies resultants seran, doncs, ben diferents: gràfics i taules, mapes i esquemes, diagrames visuals que els combinen tots dos, successió de fets en un mapa o dibuix, etc.

Eureka! Quina bona idea… N’estem segurs?

Tenim amb les infografies el perill d’oblidar –preocupats perquè ens quedi ben bonic– que el més important és la qualitat dels contiguts. Algunes infografies no són bones no perquè no siguin atractives i ben construïdes sinó perquè la seva aportació és pobra.

Aleshores, tot comença per tenir una bona idea que aconsegueixi l’objectiu que ens proposem. Una idea que sigui bona no només per a nosaltres, sinó també per a la nostra audiència. Column Five, una important empresa americana de creació d’infografies, suggereix fer-se davant d’una idea aquestes preguntes:

    1. És rellevant per a l’audiència objectiva?
    2. Com ajudarà a aconseguir els objectius de comunicació?
    3. És important?
    4. Ho trobaran interessant els altres?
    5. Com n’és d’original?

Abans de dissenyar la infografia caldrà anotar els continguts que haurà de tenir i organitzar bé les idees (per temes i subtemes, per mapes conceptuals, cronològicament…). Un exercici que val la pena de fer, abans de començar a elaborar l’infografia és suprimir –en diveres passades– les idees irrellevants.

En qualsevol cas, ens haurem de centrar primordialment en la idea principal que volem transmetre amb la infografia i pensar com podem fer-la més evident. Per això, triarem una plantilla que treballi específicament per al tipus de contingut que voldrem presentar: un concepte, unes dades, unes instruccions, el resum d’un text…

Les mateixes dades poden dur a conseqüències diferets

La manera com presentem unes dades, determina les conseqüències informatives, més que les dades mateix. És evident que es poden falsejar fàcilment les dades: els mitjans afins a partits polítics ens ho demostren sovint amb els resultats de les enquestes. Aquesta manipulació interessada se surt del que és ètic. Però això no treu que el disseny de la infografia no pugui ajudar a reforçar-ne el missatge central.

Per exemple, si volem destacar que el 70% de persones que pateixen càncer de pulmó són fumadores, un formatge ens destaca efectivament el percentatge, però una fotografia d’un home amb cara de poca salut fumant accentua emotivament el que volem transmetre. En canvi, si aparegués una noia jove somrient amb una cigarreta a la boca, aconseguirà justament el contrari.

6passosinfografia

El valor d’una infografia rau al seu contingut. Això exigeix la validesa de les fonts. La gent assumeix d’antuvi que una infografia és valuosa, perquè l’esforç de dissenyar-la de manera persuasiva empeny a fer-ho. Quantes infografies equivocades o senzillament copiades corren per internet! No hauríem d’usar mai dades incertes. Avui en dia comptem amb molts mitjans per obtenir dades fiables. D’una banda, Google –qui altre– ofereix una infinitiud de dades de gran volum, classificades per llengües

Cada país compta amb bases de dades nacionals centralitzades i gratuïtes:

No ens oblidem de citar les fonts. És de justícia i és també un aval per al contingut.

Al voltant de les fonts citades, novament seguim els consells de Column Five:

    1. Assegureu que les fonts expliquen una història.
    2. Assegureu que les fonts són fiable.
    3. Assegureu que les fonts són rellevants (fonts de més de dos anys han caducat).
    4. Limiteu les fonts. Millor un sol conjunt de dades. Com més fonts, menys valor.
L’estil més simple d’infografia

El primer estadi de la construcció d’infografies pot ser resumir (quedant-se només amb l’essencial) i fragmentar la informació d’un text, numerar-la i presentar-la de forma fàcilment legible, en un marc gràfic atractiu i coherent amb el que s’explica. Podríem anomenar aquestes infografies simplement esquemes visuals. En molts casos, amb això n’hi haurà prou. També pot ser convenient complementar-la amb una il·lustració. I no només per embellir el text. Una estudi de la Universitat de Saskatchewan demostrà que l’enfoc il·lustratiu és significativament beneficiós a l’hora de recordar la informació.

info-pasapas-branding

Tanmateix no podem afegir a aquestes idees una icona o un dibuix sense més. La imatge té una funció comunicativa importantíssima. Sabem que el cervell humà està dividit en dos hemisferis i que assimila molt millor la informació quan s’oferix simultàniament a l’hemisferi esquerre (mitjançant el curs lògic dels textos) i al dret (a través de síntesis dibuixades). Quan el dibuix no té connexió amb el text, es perd aquesta potencialitat.

Aconsello vivament la lectura de “Bla, bla, bla” de Dan Roam. Simplificant molt, ens suggereix que utilitzem els dibuixos de la forma següent. Si volem dir:

  • QUI o QUÈ (noms i pronoms), fem un retrat o un dibuix de l’objecte.
  • QUANT (determinants quantitatius), fem un gràfic que il·lustri la quantitat.
  • ON (preposicions, conjuncions, llistes d’objectes), un mapa.
  • QUAN (temps verbals, una història), una cronologia.
  • COM (verbs complexos, seqüència), un diagrama.
  • PER QUÈ (arguments complexos, combinació de fets) un gràfic de moltes variables.

Quan triem icones per a la infografia, cal tenir en compte que en els darrers lustres s’ha desenvolupat una significació globalment compartida de moltes icones: la mà amb el dit alçat, el cor, el full blanc, la X de tancar, les tres ratlles de menú, etc. Triar equivocadament una icona que té per a molta gent un significat determinat, farà contradictòria la seva relació visual amb el text.

infografia-brandingescolar

Una infografia acostumar a tenir els següents elements: un títol, uns gràfics i un text explicatiu i, quan s’escau, les fonts d’informació i els crèdits. Començar la infografia amb un titular gran i atractiu (Com aconseguir, 10 consells, Per què…) té la seva importància. Està demostrat que aquesta mena de titulars faciliten l’interès pel contingut i en conseqüència generen moltes més lectures.

Quan estigueu familiaritzats amb models senzills d’infografies, tracteu de simplificar els textos, mirant de donar a les imatges la centralitat del disseny. Hi ha temes que ho permetran més que d’altres. Per exemple, els que exposen causes i efectes permeten crear diagrames de flux. Elaboreu-ne a mà els primers esbossos de prova i decidiu la millor manera de presentar la infromació, unint títol, imatges, estadístiques, textos.

L’estadi més complex d’infografies consistirà en l’elaboració d’infografies gairebé sense text o amb el mínim imprescindible. Això exigeix una capacitat comunicativa enorme i uns notables coneixements de semiòtica. Molt sovint, les millors infografies elaboren una metàfora que permet deduir intuïtivament allò que es vol comunicar. Vet aquí un bon exemple de Column Five:

main-qimg-3f8556841508002dec87c8eab73c1e59

El disseny de la infografia

Sense disseny, no hi ha infografia. El disseny és a la informació com el romesco per als calçots. No és atractiu de menjar els calçots sols. Com més qualitat tingui el disseny d’una infografia –és la dura realitat–, més creïble serà. Si hi posem il·lustracions, doncs, cal que siguin de qualitat i sobretot amb el mateix estil gràfic entre elles (per exemple, són només 2D o només 3D). Això mateix val per les icones, les tipografies, la guia cromàtica, etc.

Lògicament l’estil amb què es doti una infografia haurà de tenir una certa correspondència amb el destinatari i amb el tema tractat. No pot ser infantilitzada una informació que pretén ser seriosa, ni clàssica en extrem una infografia adreçada a adolescents.

La infografia –sobretot quan s’utilitza corporativament per part de l’escola– ha de ser una eina al servei de la pròpia marca. La gent ha de saber que una infografia pertany a l’escola de seguida que la vegi, no perquè ho digui explícitament –ens limitarem a posar el logo ben petit a baix de tot– sinó perquè els estils tipogràfics, el tipus d’il·lustració, els colors i altres elements ornamentals habituals en la comunca ho fan palès.

Es tendeix a organitzar les infografies de forma vertical. Això afavoreix el seu ús a Internet i la seva legibilitat als mòbils. D’aquesta manera, una infografia podrà ser verticalment tan llarga com calgui. En aquest cas, s’ordena la informació jeràrquicament per ordre d’importància (primer allò més rellevant i després els aspectes secundaris). També es poden ordenar els fets cronològicament en una línia temporal (en aquest segon cas, sempre que sigui possible és millor fer-la horitzontal) o situar la informació en un mapa (d’un territori, d’un motor, d’un edifici…), que tindrà lògicament la forma que correspongui en cada cas.

En un altre post parlem sobre principis generals del disseny (Per què a mi no em queda tan bé?). De tot el que s’hi diu destacaria sobretot la conveniència de mantenir, dins de la limitació d’espai, marges generosos que facilitin separar visualment cada informació. Això val més encara per als textos. La diferència més elemental entre una infografia professional i una d’aficionat és que el segon utilitza lletres grans sense marges i el professional, el tipus més petit visible amb els marges més amplis.

Cada infografia és única, amb pretensió de ser original. Per tant, tot principi que es doni com a normatiu, s’haurà de poder trencar quan convingui per salvaguardar l’originalitat, mentre no comporti allunyar-se de l’objectiu de la infografia. La forma del disseny segueix a la funció.

Jo no sóc dissenyador. Com m’ho faig?

En els darrers mesos, he procurat fer-me amb un banc de fotografies i il·lustracions (cap sense permís de ser usada) i m’he subscrit a newsletter d’altres dissenyadors que de tant en tant ofereixen gratuïtament icones, il·lustracions, textures, etc. També em guardo exemples excel·lents que vaig trobant, que acturan com a font inspiración. Tot aquest material em facilita molt triar el camí gràficament just i estalviar molt de temps en l’elaboració del disseny. Sempre respectant la propietat intel·lectual, comptar amb boníssimes fotografies m’ha permès preparar powerpoints i fons espectaculars. Centenars de models d’icones em solucionen totes les necessitats o m’ajuden a inventar-ne a partir de les idees que ofereixen aquests models. Les diverses textures o elements ornamentals faciliten embellir un disseny ràpidament i sense gaire esforç.

Alguns podreu objectar que ni tan sols no sabeu usar ni Photoshop, ni cap programa d’edició. Com que aquest problema el tenen molts altres, n’existeixen a Internet bones solucions. Alguns webs que us facilitaran la feina:

  • INFOGR.AM Cal identificar-se amb Twitter o Facebook. Permet personalitzar un disseny i obtenir-ne el codi HTML.
  • PITKOCHART Personalitza colors i fonts. Permet exportar HTML o com a imatge incrustable. La versió gratuïta compta amb tres plantilles.
  • EASELLY Permet crear infografies a partir de les seves plantilles. Es poden exportar a PDF, PNG, JPG o HTML per compartir on line.
  • CANVA És un software de disseny gràfic gratuït, fàcil d’usar i completament online (no cal descarregar-se cap programa).
  • VISUALLY Permet representar gràficament dades capturades a partir d’una plana de Facebook o un compte de Twitter, o d’un hashtag.
  • TABLEAU PUBLIC No és ben bé un programa per crear infografies, però ofereix una gran quantitat d’opcions i d’exemples i l’accés a moltes dades.
  • Una manera com sovint caldrà presentar dades és mitjançant presentacions. Teniu aquí 15 plantilles gratuïtes per a Powerpoint.
  • Podeu utilitzar VISUALIZE ME per aprofitar les xarxes socials per fer infografies personals.

Un cop feta la infografia, caldrà difondre-la. Avui això és més fàcil que mai a través d’un bloc i de les xarxes socials.

Els de Columne Five donen tres paràmetres per mesurar la qualitat d’una infografia:

  1. Utilitat. Permet aconseguir els objectius proposats. Una infografia pot pretendre donar una informació imparcial o bé guiar els espectadors a través de la informació que narra una història determinada.
  2. Solidesa. La infografia aporta un contingut significatiu. Si una infografia no comunica res d’interessant, què importa si està ben feta.
  3. Bellesa. Elegir la solució equilibrada entre il·lustració i visualització de dades (un excés d’il·lustració també pot ser perjudicial). Cal tenir en compte l’adequació del format del disseny i la seva qualitat.

Miquel Rossy
@miquelrossy