Fer bones fotos no és fàcil, però tampoc no és massa difícil. A continuació us donem 10 consells bàsics que us ajudaran a millorar fàcilment la qualitat de les vostres fotografies:

1. La regla dels terços: com enquadrar bé

Llevat dels casos en què es vulgui donar un enquadrament especial, les fotografies s’ajustaran a tres divisions imaginàries horitzontals i tres de verticals. És un critèri útil en tots els casos, però sobretot quan hi hagi persones.

4x3 4x3-3
El resultat és que els ulls quedaran sempre a la divisòria del terç superior amb el central, sigui quina sigui la distància en què es trobin les persones, com es veu en aquestes dues imatges. Quan la persona està de perfil es desplaçarà la seva col·locació cap al costat on tingui l’espatlla perquè imaginàriament tingui una trajectòria on mirar o caminar.
4x3-2 corregit
Un error característic de principiant és situar el cap de la persona just en el centre de la foto, deixant un immens espai damunt. I si és de perfil, empotrant-la contra el marge. Situant els ulls a la divisòria de quadrants, la foto queda més equilibrada.

2. Deixa l’enquadrament per a l’edició

Molt sovint, les fotografies es faran servir –amb mides diferents– en web, revistes, butlletins, powerpoints, etc. No caldrà, doncs, enquadrar-les encara en el moment de disparar la foto. Convindrà deixar més marge per tots quatre costats. D’aquesta manera, es podrà modificar la mida d’una fotografia segons convingui per a cada document i fins tot fer-la vertical, quan era originàriament horitzontal o a l’inrevés.

marc1 marc2
És una bona fotografia i està ben enquadrada, però desgraciadament, per això mateix no permet gaire retalls en la maquetació. Hauria anat molt bé tenir una mica més de marge, però ja és massa tard. Si deixem espai per tots els costats, podrem donar a la foto la mida que convingui segons la maquetació. La mateixa foto ens valdrà tant per a una plana vertical o per a una disposició molt horitzontal.

3. De ben ben a prop

Aproxima’t més, més, més… molt més encara. Les fotos resultaran més impactants. Si tens zoom, molt millor. Tots ens posem nerviosos -no només les criatures- quan ens apunten amb una càmera. En canvi, des de lluny, acturarem amb molta més naturalitat. Però vigila que el zoom sigui òptic. Si és digital, només t’està enganyant: el que estàs fent és el mateix que retallar-la després.

lluny aprop
Com a foto no està pas malament, però amb tanta distància no s’aconsegueix reflectir l’expressivitat. No hi ha dubte que ara el resultat és molt millor. Només calia aproximar-se més.

4. Si és possible, evita el flaix com a única font de llum

Les fotografies interiors amb flaix tenen una llum molt freda i poc natural, sobretot si el flaix és el que va compacte amb la càmera. Sempre que sigui possible, compensarà més desactivar el flaix i aprofitar al màxim la llum natural o la il·luminació del local. Si evitem moure la càmera, recolzant-nos en una paret, per exemple, el resultat serà sorprenentment millor, encara que hi hagi algú que surti mogut. Evidentment això no funciona si la llum és escassa i si hi ha molt moviment. Quan no hi hagi més remei, doncs, que usar el flaix, procurarem que tothom estigui a la mateixa distància de la càmera i evitarem la superposició de plans  diferents, que deixarien els de darrera en una estranya penombra. En canvi, en contra del que acostumem a fer, no dubteu a utilitzar com a reforç el flaix a l’exterior, a la neu, dins d’un bosc, etc. Serà un boníssim recurs per evitar els contrallums o les ombres dures produïdes per branques dels arbres.

flaix senseflaix
Aquesta fotografia és una simulació amb Photoshop del que succeeix realment, però s’entén bé: els primers plans apareixeran cremats i els de darrera, en canvi, en penombra. La mateixa foto sense flaix. En aquest cas, s’ha aprofitat la llum natural i la dels fluorescents. Tota l’aula queda il·luminada de forma regular, sense enfosquiment progressiu.

5. Les fotos més ordinàries són les més extraordinàries

Només pensem a agafar la càmera en ocasions extraordinàries (excursions, festes, etc.) i després ens trobem que no tenim bones fotos del dia a dia. Aquestes últimes, en canvi, són les més importants. Alguns webs o revistes no semblen d’una escola, sinó d’una agència de viatges… De tant en tant, doncs, agafeu una càmera i porteu-la a classe!

festa classe
En les excursions, colònies, festes etc. fem moltes fotos però realment en necessitem tantes? Un dia de cada dia, en canvi, pots obtenir una gran foto de les que es faran servir tantíssimes vegades.

6. El prejudici de buscar la foto vertical

Per defecte, les càmeres fan les fotografies horitzontals amb una proporció 4:3. Aquesta és la causa per la qual tenim poques fotos verticals. I després, quan es busquen portades de revistes, no se’n troben mai. Tingueu, doncs, el prejudici de girar la càmera sovint. Per cada mitja dotzena de fotos, una o dues han de ser verticals o convertibles en verticals.

fotosH V
Aquesta és una bona foto, però no ens permet, per exemple, convertir-la en portada de la revista. En el moment d’enquadrar desapareixerien massa elements importants. Les fotos verticals són necessàries per a les portades. Tinguem en compte també que necessitarem espai a dalt per a la capçalera.

7. Situa’t a l’alçada dels seus ulls  

Si fas fotos de nens, especialment si són petits t’has de posar a la seva alçada (no és una metàfora bonica). La foto en picat és humiliant i dóna una imatge trista. A més, no es veuen els ulls. Ajup-te!

 alt-ulls  damien
El tema és colorit, però el fotògraf s’ha quedat dret. Per això, no es veuen les cares de molts dels nens. Si s’hagués ajupit, la foto hauria estat molt millor. És una bona foto, molt expressiva, sobretot perquè el fotògraf ha sabut triar l’alçada convenient: exactament la mateixa que els nens.

8. Els misteris del dia i de la llum

Com a regla general podríem dir que el fotògraf s’ha de preocupar de tenir sempre el sol al clatell: evitarem fer fotos a contrallum (perden els colors o fins i es cremen). Els dies ennuvolats, contràriament a allò que ens pot semblar són molt bons, les fotografies acostument a quedar força bé, la llum no és dura, els colors no es perden i les ombres als rostres són suaus. En canvi, a migdia d’un dia assolellat, el resultat és decebedor: hi ha un contrast excessiu entre zones cremades i ombres. als dies de vent, els colors desapareixen; sembla que el vent se’ls ha endut. També els migdies d’hivern són freds i descolorits. Els rajos rogencs de la tarda, en canvi, dónen una calidesa especial a totes les fotografies. Per fotografies d’edificis, el millor moment és la primera llum del dia. Però, és clar, no sempre es pot triar el dia i el moment.

 tarda  hivern
La llum de la tarda és més càlida que la de migdia. Especialment a l’hivern, els colors es veuran més intensos. Els dies d’hivern moderen els colors; però, si estan ennuvolats les fotos poden sortir molt millor que no pensem.

 9. Espera’t que mirin endavant… ara!

Quan fas fotos a canalla, al principi estan molt pendents de tu, però de seguida se n’obliden. Em deia un que tenia la mà trencada de fer fotos a nens i nenes, que els cinc o deu minuts primers en una aula només simulava fer fotos, per deixar que s’hi acostumessin. Si no es veuen els ulls i la boca, la foto no val gaire. Un nen llegint, una nena escrivint (espera que alci la vista!), un que surt d’esquena… No vulguis fer les fotos massa naturals, veuràs que no hi ha alegria. No hi fa res –si els tenim acostumats– que s’adonin que els fotografiem. Deixa que somriguin: la foto serà molt millor.

 naturalitat  de-cara
Bona foto. S’ha aproximat als protagonistes, però els rostres dels nens són inexpressius. Calia esperar una mica més, l’oportunitat de fer una gran foto necessita temps. El fotògraf s’ha esperat que els alumnes es giressin cap al nen que parla. D’aquesta manera, els agafa tots de cara.

10. Amb tots dos ulls ben ben oberts

Quan disparis una fotografia has de mirar tots els plans, no només el principal, perquè pots fer una bona foto però un detall que no havies vist te la malmet: un dels nens s’ha ficat el dit al nas, en la foto de grup apareixen unes banyes darrere d’un dels caps, el terre era ple de papers, hi ha una tanca del jardí molt despintada, la paret té uns graffiti, etc. El millor és mirar l’entorn amb tots dos ulls, abans de ficar l’esquerre (o el dret, si sou dretans) en l’objectiu.

 2ulls1  2ulls2
El fotògraf estava atent a la nena i no s’ha fixat en l’expressió d’avorriment del noi de la dreta ni en les guixades de la paret. Cal estar atents a tots els detalls. Desplaçant la càmera una mica a l’esquerra n’hi ha prou per evitar aquests dos detall i tenir una foto més adequada.

Miquel Rossy